¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes

Bibliografía

Esta bibliografía reúne todas las obras citadas en las notas al pie de los capítulos 1 a 13, cada una una sola vez y con los datos que dan las notas.

1. Fuentes primarias y documentos

1.1. Crónicas, textos clásicos y literarios, y ediciones de fuentes

Annales regni Francorum. Texto latino en The Latin Library. https://www.thelatinlibrary.com/annalesregnifrancorum.html. Edición de referencia: Friedrich Kurze, ed. Annales regni Francorum. MGH, Scriptores rerum Germanicarum 6. Hannover, 1895. https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_6/index.htm.

Astrónomo. Vita Hludowici imperatoris. En Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs. Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs, editado por Ernst Tremp. MGH, Scriptores rerum Germanicarum 64. Hannover: Hahn, 1995. https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_64/index.htm.

Aurelio Víctor. Liber de Caesaribus. Texto latino en The Latin Library. https://www.thelatinlibrary.com/victor.caes.html.

Baiges, Ignasi J., Gaspar Feliu y Josep M. Salrach, dirs. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona. Vol. III. (Documento de Barbastro, 11 de agosto de 1137, doc. 722, citado a través de Palomo, «A propòsit de les teories».)

Beuter, Pedro Antonio. Segunda parte de la Coronica. Juan Mey, 1551. Descripción en Tipobibliografía valenciana de los siglos XV y XVI (Parnaseo, Universitat de València). https://parnaseo.uv.es/imprenta/Textos/361_Descripcion.pdf.

Capmany y de Montpalau, Antonio de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. T. I. Madrid: Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779. https://archive.org/details/bub_gb_zgHG2DYxlXYC.

Cervantes, Miguel de. Don Quijote de la Mancha. Edición digital de Project Gutenberg, núm. 2000. https://www.gutenberg.org/ebooks/2000.

Estrabón. Geografía. En The Geography of Strabo, traducido por Horace Leonard Jones, vol. 2. Loeb Classical Library, 1923. Edición en línea de LacusCurtius. https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/3D*.html.

Fitz-James, James, duque de Berwick. Mémoires du maréchal de Berwick, écrits par lui-même. París: Moutard, 1778. https://archive.org/details/mmoiresdumar02berwuoft.

Gerberto de Aurillac. Epistolae Gerberti primo Remorum, dein Ravennatum archiepiscopi, postea Romani pontificis Silvestri secundi. Editado por Papire Masson. París: Franciscus Salis, 1611. https://archive.org/details/bub_gb_e1POBnb-uxgC.

Gimeno Blay, Francisco M. El Compromiso de Caspe (1412). Diario del Proceso. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2012.

Hidacio. Chronicon. Texto latino en The Latin Library. https://www.thelatinlibrary.com/hydatiuschronicon.html.

Jaime I. Llibre dels fets. En Les Quatre Grans Cròniques, editado por Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.

King, P. D. Charlemagne: Translated Sources. Kendal: P. D. King, 1987. Reproducida en De Re Militari. https://www.deremilitari.org/RESOURCES/SOURCES/charlemagne4.htm.

Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus. Editado por Carlo Calisse. Fonti per la storia d'Italia. Roma: Istituto Storico Italiano, 1904. https://archive.org/details/libermaiolichin00verogoog.

Livio, Tito. Historia de Roma. Texto latino en The Latin Library (libros 21, 32 y 34). https://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.21.shtml. Traducciones inglesas: Livy. Books XXXI-XXXIV, traducido por Evan T. Sage (Cambridge, Mass.: Harvard University Press; Londres: William Heinemann, 1935), Perseus Digital Library, https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Liv.+34.9&fromdoc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0164; y traducción de Canon Roberts (Nueva York: E. P. Dutton, 1912), Perseus Digital Library, https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Liv.+21.60&fromdoc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0145.

Marcial. Epigramas. En M. Valerii Martialis Epigrammaton libri, editado por Wilhelm Heraeus. Leipzig, 1925/1976. Perseus Digital Library. https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Mart.+1.26.

Olivares, conde-duque de. Gran Memorial. Editado por Guillermo Pérez Sarrión a partir de la edición de J. H. Elliott y J. F. de la Peña, Memoriales y cartas del Conde Duque de Olivares. Repertorio Mayans (Universidad de Zaragoza), versión de 21-6-2023. https://repertoriomayans.unizar.es/wp-content/uploads/2023/06/1624-Olivares-Gran-Memorial.pdf.

Orosio. Historiae adversus paganos. Texto latino en The Latin Library. https://www.thelatinlibrary.com/orosius/orosius7.shtml.

Plinio el Viejo. Historia natural. Traducido por John Bostock y H. T. Riley. Londres: Taylor and Francis, 1855. Perseus Digital Library. https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Plin.+Nat.+3.4.

Usatges de Barcelona. Editado por Joan Bastardas i Parera. Textos i Documents 6. Barcelona: Fundació Noguera, 1984.

Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón. Vol. I. (Citado a través de Palomo, «A propòsit de les teories».)

1.2. Documentos e impresos de época

Cantillo, Alejandro del. Tratados, convenios y declaraciones de paz y de comercio que han hecho con las potencias estranjeras los monarcas españoles de la casa de Borbon desde el año de 1700 hasta el dia. Madrid: Imprenta de Alegría y Charlain, 1843. https://archive.org/details/bub_gb_ersCAAAAYAAJ. (Se citan el tratado de Génova, 20 de junio de 1705, y el tratado de paz y amistad entre España y Gran Bretaña, Utrecht, 13 de julio de 1713.)

Carlos II. Copia del testamento cerrado, que en dos de octubre de mil y setecientos y del codicilo, que en cinco del mismo mes y año hizo la Magestad del Señor Rey D. Carlos II (que está en gloria) debaxo de cuya disposición falleció en primero de noviembre siguiente. [S. l.: s. n., 1700?]. Ejemplar de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla, A 111/155(25), digitalizado en Internet Archive. https://archive.org/details/A11115525.

Carlos III. Real Cedula de su Magestad a consulta de los señores del Consejo, reduciendo el Arancel de los derechos procesales á reales de vellon en toda la Corona de Aragon, y para que en todo el Reyno se actue y enseñe en lengua Castellana, con otras cosas que expresa. Madrid: Oficina de Don Antonio Sanz, 1768. Ejemplar digitalizado de la Biblioteca del Banco de España, FEV-SV-G-00078 (20). https://repositorio.bde.es/bitstream/123456789/4831/1/fev-sv-g-00078_20.pdf.

Institut d'Estudis Catalans. Estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans. https://transparencia.iec.cat/wp-content/uploads/2015/07/Estatuts_iec.pdf.

Novísima Recopilación de las Leyes de España. Madrid, 1805. Edición facsímil, Madrid: Boletín Oficial del Estado, 1993. https://www.boe.es/biblioteca_juridica/abrir_pdf.php?id=PUB-LH-1993-63_2. (Se citan los decretos de Felipe V de 29 de junio de 1707, 15 de julio de 1707 y 16 de enero de 1716.)

Reglamento y aranceles reales para el comercio libre de España a Indias de 12. de octubre de 1778. Madrid: Imprenta de Pedro Marín, 1778. Ejemplar digitalizado en Internet Archive. https://archive.org/details/reglamentoyaranc00spai.

1.3. Leyes, normas y tratados

Se ordenan por la autoridad que los dicta y, dentro de cada una, por fecha.

Cataluña. Decret 397/1987, de 22 de desembre, de creació de la Comissió del Mil·lenari del naixement polític de Catalunya. DOGC núm. 936, 8-1-1988, p. 24. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/1987/12/22/397/dof/cat/pdf.

Cataluña. Ley 7/1983, de 18 de abril, de normalización lingüística en Cataluña. BOE núm. 112, 11-5-1983, BOE-A-1983-13658. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1983-13658.

España y Gran Bretaña. «Treaty between his Britannic Majesty and his Catholic Majesty, for preventing their subjects from engaging in any illicit traffic in slaves» (Madrid, 23-9-1817). Hansard, HC Deb 28-1-1818, vol. 37, cols. 67-80. https://api.parliament.uk/historic-hansard/commons/1818/jan/28/copy-of-the-treaty-with-spain-for. Texto español: «Tratado entre S. M. el Rey de España y de las Indias, y S. M. el Rey del reino unido de la Gran Bretaña é Irlanda para la abolición del tráfico de negros». Gaceta de Madrid, núm. 5, 10-1-1818, pp. 43-44, BOE-A-1818-27. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1818/005/A00043-00044.pdf.

España y Gran Bretaña. «Tratado entre S. M. la Reina de España y S. M. el Rey del Reino Unido de la Gran Bretaña é Irlanda, para la abolición del tráfico de esclavos, concluido y firmado en Madrid en 28 de Junio de 1835». Gaceta de Madrid, núm. 257, 11-9-1835, pp. 1023-1024, BOE-A-1835-1740. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1835/257/A01023-01024.pdf.

España. «Ley sancionando é imponiendo las penas en que incurren los que se emplean ó toman parte en el ilícito comercio de esclavos». Gaceta de Madrid, núm. 3823, 3-3-1845, p. 1, BOE-A-1845-902. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1845/3823/A00001-00001.pdf.

España. Real decreto de 3 de abril de 1919 sobre la jornada máxima legal. Gaceta de Madrid núm. 94, 4 de abril de 1919, p. 42. https://www.boe.es/gazeta/dias/1919/04/04/pdfs/GMD-1919-94.pdf.

España. Ley de 15 de septiembre de 1932, Estatuto de Cataluña. Gaceta de Madrid núm. 265, 21 de septiembre de 1932, pp. 2090-2094. https://www.boe.es/gazeta/dias/1932/09/21/pdfs/GMD-1932-265.pdf.

España. Ley de 2 de enero de 1935. Gaceta de Madrid núm. 3, 3 de enero de 1935, pp. 82-83. https://www.boe.es/gazeta/dias/1935/01/03/pdfs/GMD-1935-3.pdf.

España. Ley de 5 de abril de 1938 disponiendo la abolición del Estatuto catalán (Ministerio del Interior). BOE núm. 534, 8 de abril de 1938, p. 6674. Colección histórica del BOE. https://boe.es/gazeta/dias/1938/04/08/pdfs/BOE-1938-534.pdf.

España. Ley de 9 de febrero de 1939 de Responsabilidades Políticas. BOE núm. 44, 13 de febrero de 1939, pp. 824-847. Colección histórica del BOE. https://boe.es/gazeta/dias/1939/02/13/pdfs/BOE-1939-44.pdf.

España. Real Decreto-ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre restablecimiento provisional de la Generalidad de Cataluña. BOE núm. 238, 5-10-1977, BOE-A-1977-24354. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-24354.

España. Real Decreto 2596/1977, de 17 de octubre, por el que se nombra a don Josep Tarradellas Joan Presidente de la Generalidad de Cataluña. BOE núm. 249, 18-10-1977, BOE-A-1977-24998. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-24998.

España. Ley Orgánica 4/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía de Cataluña. BOE núm. 306, 22-12-1979, BOE-A-1979-30178. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1979-30178.

España. Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. BOE núm. 172, 20-7-2006, BOE-A-2006-13087. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-13087.

España. Real Decreto 805/2017, de 17 de agosto, por el que se declara luto oficial. BOE núm. 198, 18-8-2017, BOE-A-2017-9871. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-9871.

España. Resolución de 27 de octubre de 2017, de la Presidencia del Senado, por la que se publica el Acuerdo del Pleno del Senado, por el que se aprueban las medidas requeridas por el Gobierno, al amparo del artículo 155 de la Constitución. BOE núm. 260, 27-10-2017, BOE-A-2017-12327. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-12327.

España. Real Decreto 942/2017, de 27 de octubre (cese del presidente de la Generalitat). BOE núm. 261, 28-10-2017, BOE-A-2017-12332. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-12332.

España. Real Decreto 946/2017, de 27 de octubre, de convocatoria de elecciones al Parlamento de Cataluña y de su disolución. BOE núm. 261, 28-10-2017, BOE-A-2017-12330. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-12330.

España. Reales Decretos 456/2021 a 464/2021, de 22 de junio. BOE núm. 149, 23-6-2021, BOE-A-2021-10463 a BOE-A-2021-10471. Texto del Real Decreto 460/2021, BOE-A-2021-10467: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-10467.

España. Ley Orgánica 14/2022, de 22 de diciembre, que suprime el capítulo I del título XXII del libro II del Código Penal (arts. 544 a 549, sedición). BOE núm. 307, 23-12-2022, BOE-A-2022-21800. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2022-21800.

España. Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña. BOE núm. 141, 11-6-2024, BOE-A-2024-11776. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-11776.

España. Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones. BOE núm. 248, 6-10-2026, BOE-A-2026-20742. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-20742.

1.4. Sentencias y otras resoluciones judiciales

Audiencia Nacional, Oficina de Comunicación. «La Audiencia Nacional condena a 43 y 36 años de prisión a dos miembros de la célula de los atentados de Cataluña y mantiene la absolución por los asesinatos en Las Ramblas y Cambrils». 13-7-2022. https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Audiencia-Nacional/Oficina-de-Comunicacion/Notas-de-prensa/La-Audiencia-Nacional-condena-a-43-y-36-anos-de-prision-a-dos-miembros-de-la-celula-de-los-atentados-de-Cataluna-y-mantiene-la-absolucion-por-los-asesinatos-en-Las-Ramblas-y-Cambrils.

Tribunal Constitucional. Sentencia 337/1994, de 23 de diciembre. BOE núm. 19, 23-1-1995. https://hj.tribunalconstitucional.es/es/Resolucion/Show/2854.

Tribunal Constitucional. Sentencia 31/2010, de 28 de junio, recurso de inconstitucionalidad 8045-2006. BOE núm. 172, 16-7-2010, BOE-A-2010-11409. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-11409.

Tribunal Constitucional. Sentencia 114/2017, de 17 de octubre. BOE núm. 256, 24-10-2017, BOE-A-2017-12206. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-12206.

Tribunal Constitucional. Sentencia 124/2017, de 8 de noviembre. BOE núm. 278, 16-11-2017, BOE-A-2017-13228. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-13228.

Tribunal Constitucional. Sentencia 137/2025, de 26 de junio. BOE núm. 183, 31-7-2025, BOE-A-2025-15939. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-15939.

Tribunal Constitucional. Sentencia 164/2025, de 8 de octubre. BOE núm. 270, 10-11-2025, BOE-A-2025-22787. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-22787. Se citan también las SSTC 165/2025, 176/2025 a 179/2025 y 185/2025, publicadas en el BOE de 10-11-2025, 26-12-2025 y 9-1-2026.

Tribunal Constitucional. Sentencia 67/2026, de 6 de octubre, recurso de amparo 8547-2024. BOE núm. 282, 12-11-2026, BOE-A-2026-23753. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-23753.

Tribunal de Garantías Constitucionales. Sentencia de 6 de junio de 1935. Gaceta de Madrid núm. 163, 12 de junio de 1935, pp. 2123-2126. https://www.boe.es/gazeta/dias/1935/06/12/pdfs/GMD-1935-163.pdf.

Tribunal de Justicia de la Unión Europea (Gran Sala). Sentencias de 16 de julio de 2026, asuntos C-523/24 y C-666/24. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:62024CJ0523; https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:62024CJ0666.

Tribunal Supremo, Sala de lo Penal. Sentencia 459/2019, de 14 de octubre (ECLI:ES:TS:2019:2997). Citada en la STC 137/2025.

2. Monografías y obras colectivas

2.1. Libros y capítulos de libro

Abadal, Ramon d'. L'abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època. Barcelona: Aymà, 1948.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. Els primers comtes catalans. Barcelona: Teide, 1958.

Albareda, Joaquim. «Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme». Estudio introductorio a Constitucions, capítols i actes de Cort: 1701-1702 i 1705-1706, XVII-XLV. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica, 2010.

Alcoberro, Agustí. L'exili austriacista (1713-1747). 2 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 2002.

———. La «Nova Barcelona» del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió. Barcelona: Rafael Dalmau, 2011.

Alcubierre, Daniel, y Joan Roca. Barcino. La traça de la ciutat antiga. MUHBA Llibrets de sala 42. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA, 2023. https://www.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/activitats_pdf/2024-01/Barcino.pdf.

Amat, Jordi. La confabulació dels irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017. Edición castellana: La conjura de los irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.

Arrieta Alberdi, Jon. El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707). Zaragoza: Institución «Fernando el Católico», 1994.

Aurell, Martin. Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). París: Publications de la Sorbonne, 1995.

Balard, Michel. «Les Catalans dans l'Outre-Mer génois aux XIIIe-XIVe siècles». En Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana, editado por Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2003.

Balcells, Albert. «Els dos presidents: Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch». En La Mancomunitat de Catalunya (1914): simposi del centenari, editado por Albert Balcells, 17-32. Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica 14. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000392/00000083.pdf.

———. «Introducció. La Mancomunitat en la història contemporània de Catalunya». En La Mancomunitat de Catalunya (1914), editado por Albert Balcells, 7-10. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000392/00000081.pdf.

Ballestín, Xavier. Almansor i la destrucció de Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2015.

Barallat i Barés, Mercè. La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945). Biblioteca Abat Oliba 91. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991.

Batlle Gallart, Carmen. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. 2 vols. Anejos del Anuario de Estudios Medievales 3. Barcelona: Institución Milá y Fontanals, 1973.

Belenguer, Ernest. Fernando el Católico. Barcelona: Península, 1999.

———. Jaume I a través de la història. 2 vols. València: Eliseu Climent, 1984.

Benet, Josep. Catalunya sota el règim franquista. París: Edicions Catalanes de París, 1973.

———. Exili i mort del president Companys. Barcelona: Empúries, 1990.

———. L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

Bisson, Thomas N. The Medieval Crown of Aragon: A Short History. Oxford: Clarendon Press, 1986.

Bofarull y Brocá, Antoni de. La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el período más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona Ramón Berenguer IV: estudio histórico, crítico y documentado. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Luis Tasso, 1872. https://archive.org/details/laconfederacinc00goog.

Bonnassie, Pierre. La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d'une société. 2 vols. Toulouse: Association des publications de l'Université de Toulouse-Le Mirail, 1975-1976. Versión catalana: Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). 2 vols. Barcelona: Edicions 62, 1979-1981.

Candel, Francesc. Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964.

Castán Lanaspa, Guillermo. La construcción de la idea de la peste negra (1348-1350) como catástrofe demográfica en la historiografía española. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2020.

Chandler, Cullen J. Carolingian Catalonia: Politics, Culture, and Identity in an Imperial Province, 778-987. Cambridge: Cambridge University Press, 2019. https://doi.org/10.1017/9781108565745.

Cingolani, Stefano Maria. Jaume I. Història i mite d'un rei. Barcelona: Edicions 62, 2007.

Coll i Alentorn, Miquel. Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica 39. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000336/00000001.pdf.

Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain, 710-797. Oxford: Blackwell, 1989; reimpr. 1995.

Culla i Clarà, Joan B. La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008. Barcelona: La Campana, 2009.

Elliott, J. H. The Count-Duke of Olivares: The Statesman in an Age of Decline. New Haven: Yale University Press, 1986.

———. The Revolt of the Catalans: A Study in the Decline of Spain (1598-1640). Cambridge: Cambridge University Press, 1963. Traducción española: La rebelión de los catalanes. Madrid: Siglo XXI, 1977. Traducción catalana: La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d'Espanya. Traducido por Josep Vallverdú. València: Publicacions de la Universitat de València, 2011.

Elliott, John H. Catalanes y escoceses. Unión y discordia. Madrid: Taurus, 2018.

Estivill Rius, Assumpció. «Biblioteques i bibliotecàries: dels orígens a la consolidació del projecte de la Mancomunitat». En La Mancomunitat de Catalunya (1914), editado por Albert Balcells, 133-150. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000513/00000065.pdf.

Fanés, Fèlix. La vaga de tramvies del 1951. Una crònica de Barcelona. Barcelona: Laia, 1977.

Fatás, Guillermo. Prontuario aragonés del Reino y la Corona de Aragón. Zaragoza: Cortes de Aragón, 2014.

Fernández Díaz, Roberto. Cataluña y el absolutismo borbónico. Historia y política. Barcelona: Crítica, 2014.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, ed. Martí l'Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'Interregne i el Compromís de Casp. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.

Fontana, Josep. La fi de l'Antic Règim i la industrialització (1787-1868). Vol. 5 de Història de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar. 2.ª ed. Barcelona: Edicions 62, 1998.

———. «La Guerra de Successió i les Constitucions de Catalunya, una proposta interpretativa». En Del patriotisme al catalanisme, editado por Joaquim Albareda, 13-29. Vic: Eumo, 2001.

Franco, José Luciano. Comercio clandestino de esclavos. La Habana: Ciencias Sociales, 1980.

Furió, Antoni. «Un debat inacabat. El Compromís de Casp a través de la història». En Martí l'Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'Interregne i el Compromís de Casp, editado por Maria Teresa Ferrer i Mallol, 815-865. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216%5C00000056.pdf.

García Cárcel, Ricardo. Felipe V y los españoles. Una visión periférica del problema de España. Barcelona: Plaza & Janés, 2002.

Gómez-Moreno, Manuel. «Sobre los íberos: el bronce de Ascoli». En Homenaje a D. Ramón Menéndez Pidal, vol. 3, 475-499. Madrid: Hernando, 1925.

Hillgarth, J. N. The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, 1229-1327. English Historical Review, Supplement 8. Londres: Longman, 1975. Reimpreso como capítulo II de J. N. Hillgarth, Spain and the Mediterranean in the Later Middle Ages: Studies in Political and Intellectual History, Variorum Collected Studies (Aldershot: Ashgate, 2003). Traducción catalana de J. M. Sobré: El problema d'un imperi mediterrani català 1229-1327. Biblioteca Raixa 135. Palma: Moll, 1984.

Jarrett, Jonathan. «Before the Reconquista: Frontier Relations in Medieval Iberia, 718-1031». En The Routledge Companion to Iberian Studies, editado por Javier Muñoz-Basols, Laura Lonsdale y Manuel Delgado, 27-40. Londres: Routledge, 2017. Versión aceptada del autor: https://eprints.whiterose.ac.uk/id/eprint/109394/.

Kamen, Henry. «L'onze de setembre del 1714. Fi de la nació catalana?». En La commemoració de l'Onze de Setembre a Barcelona, 89-95. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994.

———. The War of Succession in Spain, 1700-15. Londres: Weidenfeld and Nicolson, 1969. Edición en castellano: La Guerra de Sucesión en España, 1700-1715. Barcelona: Grijalbo, 1974.

Lluch, Ernest. La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Barcelona: Edicions 62, 1996.

López Rodríguez, Carlos. «Estudi introductori». En Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416). València: Universitat de València, 2004.

Maluquer de Motes, Jordi. Nación e inmigración: los españoles en Cuba (ss. XIX-XX). Júcar, 1992.

Márquez Berrocal, Manuel. «La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència (1939-1945)». En El Vallès: Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945), 237-276. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2017. https://ddd.uab.cat/record/187271.

Martínez Shaw, Carlos. Cataluña en la Carrera de Indias, 1680-1756. Barcelona: Crítica, 1981.

Menéndez Pidal, Ramón. «El Compromiso de Caspe, autodeterminación de un pueblo (1410-1412)». Introducción a Luis Suárez Fernández, Ángel Canellas López y Jaime Vicens Vives, Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV, IX-CLXIV. Vol. XV de Historia de España, dirigida por Ramón Menéndez Pidal. Madrid: Espasa-Calpe, 1964.

Molinero, Carme, y Pere Ysàs. Catalunya durant el franquisme. Barcelona: Empúries, 1999.

———. Els industrials catalans durant el franquisme. Vic: Eumo, 1991.

———. Patria, justicia y pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1959. Barcelona: La Magrana, 1985.

Moreno Fraginals, Manuel. El ingenio. Vol. 3. La Habana: Ciencias Sociales, 1978.

Muñoz Gómez, Víctor. «La candidatura al trono del infante Fernando de Antequera y la intervención castellana en la Corona de Aragón durante el Interregno». En Martí l'Humà, editado por Maria Teresa Ferrer i Mallol, 867-897. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216%5C00000057.pdf.

Ravotto, Alessandro. La muralla romana de Barcino. MUHBA Documents 16. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA, 2023. https://barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/activitats_pdf/2024-07/MurallaRomana.pdf.

Riera i Tuèbols, Santiago. «Serveis i ensenyaments tècnics, carreteres i telèfons». En La Mancomunitat de Catalunya (1914), editado por Albert Balcells, 101-116. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000513/00000065.pdf.

Riquer, Borja de, y Joan B. Culla. El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Vol. VII de Història de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar. Barcelona: Edicions 62, 1989.

Rodrigo y Alharilla, Martín. Los Goytisolo. Una próspera familia de indianos. Madrid: Marcial Pons Historia, 2016.

———. Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López. Madrid: LID, 2000.

———. Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas. Barcelona: Ariel, 2021.

Rodrigo y Alharilla, Martín, y Lizbeth J. Chaviano Pérez, eds. Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX). Barcelona: Icaria, 2017.

Ryder, Alan. Alfonso the Magnanimous, King of Aragon, Naples and Sicily, 1396-1458. Oxford: Clarendon Press, 1990. Traducción castellana: Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia (1396-1458). Traducido por Carles Xavier Subiela. Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1992.

———. The Wreck of Catalonia. Civil War in the Fifteenth Century. Oxford: Oxford University Press, 2007. Traducción catalana: El naufragi de Catalunya. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2021. Traducción castellana: La ruina de Cataluña. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2023.

Salrach, Josep Maria. El procés de feudalització (segles III-XII). Vol. 2 de Història de Catalunya, dirigida por Pierre Vilar. Barcelona: Edicions 62, 1987.

———. «Jaume I, una valoració del regnat». En Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, vol. II, 837-853. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2013.

Salrach i Marès, Josep M. El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX). 2 vols. Vol. 1, El domini carolingi; vol. 2, L'establiment de la dinastia nacional. Barcelona: Edicions 62, 1978.

Sesma Muñoz, José Ángel. La Corona de Aragón. Una introducción crítica. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, 2000.

Simon i Tarrés, Antoni. Del 1640 al 1705. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012.

———. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

———. Pau Claris, líder d'una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.

Sobrequés i Vidal, Santiago, y Jaume Sobrequés i Callicó. La guerra civil catalana del segle XV. 2 vols. Barcelona: Edicions 62, 1973.

Soldevila, Ferran. El Compromís de Casp (Resposta al Sr. Menéndez Pidal). Barcelona: Rafael Dalmau, 1965.

———. Història de Catalunya. Barcelona: Alpha, 1962.

Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 1985; 2.ª ed., 2003.

Solé i Sabaté, Josep M., y Joan Villarroya i Font. Catalunya sota les bombes (1936-1939). Biblioteca Abat Oliba 49. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.

———. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). 2 vols. Biblioteca Abat Oliba 75 y 84. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989-1990.

Terradellas Prat, Enric, ed., y Àngels Bernal Cercós, dir. La sèrie documental Procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980 de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Col·lecció Publicacions de l'Arxiu Nacional de Catalunya 15. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2015. https://static.arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/active/GANC/TEXTUAL/1/10/0/645/8096945_2334576,0000.pdf.

Thomson, J. K. J. A Distinctive Industrialization: Cotton in Barcelona, 1728-1832. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. https://doi.org/10.1017/CBO9780511523526.002.

Torres i Sans, Xavier. Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Barcelona: Quaderns Crema, 1993.

Ubieto, Antonio. Historia de Aragón. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón. Zaragoza: Anubar, 1987.

Ucelay-Da Cal, Enric. Breve historia del separatismo catalán. Del apego a lo catalán al anhelo de la secesión. Barcelona: Ediciones B, 2018.

Vicens Vives, Jaime. Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón. Zaragoza: Institución «Fernando el Católico», 1962.

Vicens Vives, Jaume. Aproximación a la historia de España. Vicens Bolsillo 6. Barcelona: Vicens-Vives, 1997. 1.ª ed., 1952.

———. Els Trastàmares (segle XV). Barcelona: Teide, 1961.

———. Historia de los remensas (en el siglo XV). Barcelona: Imprenta Clarasó, 1945.

———. Juan II de Aragón (1398-1479). Monarquía y revolución en la España del siglo XV. Barcelona: Teide, 1953.

Vicens Vives, Jaume, y Montserrat Llorens. Industrials i polítics del segle XIX. Barcelona: Vicens Vives, 1958.

Vilar, Pierre. La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales. 3 vols. París: SEVPEN, 1962. Traducción catalana revisada por el autor: Catalunya dins l'Espanya moderna. 4 vols. Barcelona: Edicions 62, 1964-1968 (vol. III, Les transformacions agràries del segle XVIII català, traducido por Eulàlia Duran, 1966). Traducción castellana: Cataluña en la España moderna. 3 vols. Barcelona: Crítica, reed. 2018.

2.2. Capítulos de obras colectivas en línea (enciclopedia.cat)

Capítulos de Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Del romà al romànic, Catalunya Romànica, Fàbriques i empresaris, Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània, Lluís Companys, president de Catalunya, L'Art gòtic a Catalunya y Caixes i bancs de Catalunya, todas en la edición en línea de Enciclopèdia Catalana.

«1665-1700: Els darrers Habsburg: d'una guerra a l'altra». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/1665-1700-els-darrers-habsburg-duna.

Albareda, Joaquim. «Creixement humà i material als Països Catalans». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/creixement-huma-i-material-als-paisos.

———. «El paper cabdal de l'aiguardent». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-paper-cabdal-de-laiguardent.

———. «"Quina cosa és lo rigor de un rey!"». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/quina-cosa-es-lo-rigor-de-un-rey.

Albareda, Joaquim, y Carme Pérez Aparicio. «La darrera aposta per l'autogovern». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-darrera-aposta-per-lautogovern.

———. «La guerra de Successió». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-guerra-de-successio.

Alcoberro, Agustí. «Els catalans i les guerres del rei». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/els-catalans-i-les-guerres-del-rei.

Anguera, Pere. «L'Exposició Universal de Barcelona del 1888». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lexposicio-universal-de-barcelona-del.

Arribas i Quintana, Ramon, y Carme Ros. «Del boom demogràfic a l'envelliment de la població». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/del-boom-demografic-a-lenvelliment-de-la.

Aurell, Martí. «Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/ermessenda-de-carcassona-i-almodis-de-la.

———. «L'estat feudal». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lestat-feudal.

Aventín i Puig, Mercè. «Joan de Peralta, abat de Montserrat i bisbe de Vic (1491-1494)». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/joan-de-peralta-abat-de-montserrat-i.

Baraut, Cebrià, y Carles Puigferrat. «Els comtes d'Urgell anteriors al 1300». En Catalunya Romànica. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/els-comtes-durgell-anteriors-al-1300.

Batlle, Carme. «L'expansió mediterrània: un repte per als catalans». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lexpansio-mediterrania-un-repte-per-als.

———. «La guerra civil catalana». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-guerra-civil-catalana.

Belenguer, Ernest. «De la unió imperial a la Unión de Armas». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/de-la-unio-imperial-a-la-union-de-armas.

Belenguer i Cebrià, Ernest. «Els consolats de mar i comerç». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/els-consolats-de-mar-i-comerc.

Benet, Josep. «1939: any zero». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/1939-any-zero.

Cabana i Vancells, Francesc. «Banca Catalana (1959-1982)». En Caixes i bancs de Catalunya. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/caixes-i-bancs-de-catalunya/banca-catalana-1959-1982.

———. «El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna». En Fàbriques i empresaris. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/el-vapor-bonaplata-1832-1835.-els-inicis-de-la-industria-moderna.

———. «L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres». En Fàbriques i empresaris. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/laranzel-del-1891.-arriben-tres-empreses-estrangeres.

———. «L'Exposició Universal de Barcelona del 1888». En Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/tecnics-i-tecnologia-en-el-desenvolupament-de-la-catalunya-contemporania/lexposicio-universal-de.

———. «Les indianes o teixits de cotó estampats». En Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/les-indianes-o-teixits-de-coto-estampats.

Canales, Antonio Francisco. «L'Església triomfant». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lesglesia-triomfant.

Casas i Soriano, Just. «La Generalitat ocupada (octubre del 1934 – febrer del 1936)». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/la-generalitat-ocupada-octubre-del.

Catalan, Jordi. «El creixement de la indústria: miracle o...». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-creixement-de-la-industria-miracle-o.

Cateura Bennasser, Pau. «Les dificultats polítiques a la baixa edat mitjana». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-dificultats-politiques-a-la-baixa.

Costafreda, Mercè. «Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/del-sentimentalisme-regionalista-a-la.

Culla i Clarà, Joan B. «Catalunya: temps de tripartits». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/catalunya-temps-de-tripartits.

———. «La dinàmica política i electoral». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-dinamica-politica-i-electoral.

———. «Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-vagues-de-tramvies-del-1951-i-el.

Dantí, Jaume. «L'impuls demogràfic». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/limpuls-demografic.

Delgado, Josep Maria. «El comerç amb Amèrica». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-comerc-amb-america.

———. «Les indianes i la indústria cotonera». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-indianes-i-la-industria-cotonera.

«Departaments i províncies». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/departaments-i-provincies.

Espino i López, Antoni. «Climent de Solanell i de Foix, paborde d'Àger (1698-1701)». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/climent-de-solanell-i-de-foix.

Farías, Víctor. «La ruptura feudal». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-ruptura-feudal.

Fernández Díaz, Roberto. «Artesans, botiguers i comerciants». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/artesans-botiguers-i-comerciants.

Ferrer i Alòs, Llorenç, y Joaquim Albareda. «La fiscalitat». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-fiscalitat.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «1359-1413: Una institució en evolució: les primeres diputacions». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/1359-1413-una-institucio-en-evolucio.

———. «Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/berenguer-de-cruilles-bisbe-de.

———. «Introducció a la gènesi de la Generalitat de Catalunya». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/introduccio-a-la-genesi-de-la.

Gallofré i Virgili, Maria Josepa. «El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-projecte-espanyolitzador-i-la-nova.

Garcia Espuche, Albert, Manuel Guàrdia i Bassols y Vicent Olmos i Tamarit. «La transformació de les ciutats». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-transformacio-de-les-ciutats.

Ginard i Féron, David. «Activistes i resistents (1939-1950)». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/activistes-i-resistents-1939-1950.

Grau, Ramon. «Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/capmany-caresmar-i-el-naixement-de-la.

———. «Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/els-intellectuals-entre-la-illustracio-i.

Iradiel, Paulino. «L'economia: produir i comerciar». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/leconomia-produir-i-comerciar.

«Lluís Companys i Jover (1934-1940)». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/lluis-companys-i-jover-1934-1940.

«El marc històric (segles VIII-X)». En Del romà al romànic. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/el-marc-historic-segles-viii-x.

Marín i Corbera, Martí. «Dels "25 años de paz" a la crisi de la dictadura». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/dels-25-anos-de-paz-a-la-crisi-de-la.

Marquès, Salomó, y Santiago Riera i Tuèbols. «L'ensenyament i la renovació científica». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lensenyament-i-la-renovacio-cientifica.

Martí, Casimir. «La vaga general del 1855». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-vaga-general-del-1855.

Molas, Pere. «1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/1598-1621-catalunya-a-lepoca-de.

———. «Les noves institucions borbòniques». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-noves-institucions-borboniques.

Molinero, Carme, y Pere Ysàs. «Anys de fam i de pobresa». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/anys-de-fam-i-de-pobresa.

Montagut Estragués, Tomàs de. «Les institucions de govern». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-institucions-de-govern.

Morente Valero, Francisco. «La repressió del magisteri». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-repressio-del-magisteri.

Nadal i Oller, Jordi. «Josep Bonaplata i l'adopció de la màquina de vapor». En Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/tecnics-i-tecnologia-en-el-desenvolupament-de-la-catalunya-contemporania/josep-bonaplata-i-ladopcio.

Nolla i Brufau, Josep Maria. «Organització i explotació del territori sota l'Imperi». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/organitzacio-i-explotacio-del-territori.

Palol, Pere de. «El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic». En Del romà al romànic. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/el-final-del-domini-roma-a-la-tarraconense-i-la-seva-incorporacio-al-regne.

———. «La baixa romanitat i l'etapa visigòtica». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-baixa-romanitat-i-letapa-visigotica.

Pérez Aparicio, Carme, Josep Maria Torras i Ribé y Andreu Murillo. «El nou règim: consolidació i resistències. L'excepció de Menorca». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-nou-regim-consolidacio-i-resistencies.

Prats, Modest. «L'estat de la llengua i de la cultura». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lestat-de-la-llengua-i-de-la-cultura.

———. «La repressió lingüística i cultural». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-repressio-linguistica-i-cultural.

Raguer, Hilari. «Les víctimes: persecució i repressió». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/les-victimes-persecucio-i-repressio.

Riera i Sans, Jaume. «La destrucció del call de Barcelona». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-destruccio-del-call-de-barcelona.

Riera i Tuèbols, Santiago. «La Universitat de Cervera». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-universitat-de-cervera.

Riquer, Borja de. «El règim franquista als Països Catalans». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-regim-franquista-als-paisos-catalans.

Rubio, Agustín. «Pesta, fam i guerra». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/pesta-fam-i-guerra.

Ruiz de Arbulo, Joaquín. «Govern i exèrcit a la Tarraconense». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/govern-i-exercit-a-la-tarraconense.

———. «La desestructuració de les societats ibèriques i el nou ordre romà». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-desestructuracio-de-les-societats.

Salrach, Josep M. «La intervenció carolíngia en els afers d'Hispània». En Del romà al romànic. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/la-intervencio-carolingia-en-els-afers-dhispania.

———. «Monarquia carolíngia i poder comtal». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/monarquia-carolingia-i-poder-comtal.

Sanmartí, Enric. «El plom grec d'Empúries». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-plom-grec-dempuries.

Serra i Puig, Eva. «1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/1518-1714-vitalitat-politica-i.

———. «Cap a una unió de corones?». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/cap-a-una-unio-de-corones.

———. «El pactisme català després de la guerra dels Segadors». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-pactisme-catala-despres-de-la-guerra.

Simon i Tarrés, Antoni. «1620-1665: Temps de guerra i revolució». En Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia-de-la-generalitat-de-catalunya-i-dels-seus-presidents/1620-1665-temps-de-guerra-i.

Solé i Sabaté, Josep Maria. «L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)». En Lluís Companys, president de Catalunya. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/lluis-companys-president-de-catalunya/lexili-i-la-mort-de-lluis-companys-1939-1940.

Sureda i Pons, Joan. «Territoris, pintors i tallers». En L'Art gòtic a Catalunya. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/lart-gotic-a-catalunya/territoris-pintors-i-tallers.

Tébar Hurtado, Javier. «Una societat cada cop més conflictiva». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/una-societat-cada-cop-mes-conflictiva.

Velaza, Javier. «L'escriptura ibèrica». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lescriptura-iberica.

Ventura, Jordi. «L'expulsió dels conversos». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lexpulsio-dels-conversos.

Vidal Pla, Jordi. «El Corpus de Sang». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/el-corpus-de-sang.

———. «L'aixecament del Principat i la pèrdua del Rosselló». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/laixecament-del-principat-i-la-perdua.

Vilanova, Francesc. «L'exili i l'oblit». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lexili-i-loblit.

Vilanova i Vila-Abadal, Francesc. «L'extensió de l'antifranquisme». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/lextensio-de-lantifranquisme.

Villarroya i Font, Joan. «Entre la revolució i la guerra (1936-1939)». En Lluís Companys, president de Catalunya. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/lluis-companys-president-de-catalunya/entre-la-revolucio-i-la-guerra-1936-1939.

———. «La vida a la rereguarda». En Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans. Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-vida-a-la-rereguarda.

3. Artículos académicos

Incluye las reseñas y las comunicaciones a congresos.

Abadal, Ramon d'. «Les lliçons de la història». Manuscrits 16 (1998): 285-303.

Abadal i de Vinyals, Ramon d'. «Nota sobre la locución "Marca Hispánica"». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957-1958): 157-164. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196530.

Albareda Salvadó, Joaquim. «La represa del constitucionalisme (1701-1706)». Revista de Dret Històric Català 7 (2007): 113-133. https://doi.org/10.2436/20.3004.01.19.

Alcoberro i Pericay, Agustí. «La Guerra de Successió espanyola als Països Catalans». Catalan Historical Review 3 (2010): 197-211. https://doi.org/10.2436/20.1000.01.46.

Alvira Cabrer, Martín. «La Cruzada Albigense y la intervención de la Corona de Aragón en Occitania. El recuerdo de las crónicas hispánicas del siglo XIII». Hispania 60, núm. 206 (2000): 947-976. https://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/download/542/536/538.

Andreaki, V., et al. «Absolute Chronology at the Waterlogged Site of La Draga (Lake Banyoles, NE Iberia): Bayesian Chronological Models Integrating Tree-Ring Measurement, Radiocarbon Dates and Micro-Stratigraphical Data». Radiocarbon 64, n.º 5 (2022): 907-948. https://doi.org/10.1017/RDC.2022.56.

Bachero Bachero, Juan Luis. «La ley penal de 1845 en Cuba: procesos de negociación, propuestas, contrapropuestas y resultado». Anuario de Estudios Americanos 80, n.º 1 (2023): 285-309. https://doi.org/10.3989/aeamer.2023.1.10.

Balcells, Albert. «Montserrat dins l'Espanya franquista». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 36 (2025): 141-157. https://doi.org/10.2436/20.1001.01.270.

Barthélemy, Dominique. «La mutation féodale a-t-elle eu lieu? (note critique)». Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 47, n.º 3 (1992): 767-777. https://doi.org/10.3406/ahess.1992.279072.

———. «The "Feudal Revolution": I». Past & Present 152 (1996): 197-205. https://doi.org/10.1093/past/152.1.197.

Belenguer Cebriá, Ernest. «El incremento de la identidad catalana bajo la rama menor de los Trastámara». Hispania 83, n.º 275 (2023): e058. https://doi.org/10.3989/hispania.2023.058.

Bisson, Thomas N. «The "Feudal Revolution"». Past & Present 142 (1994): 6-42. https://doi.org/10.1093/past/142.1.6.

———. «The "Feudal Revolution"» (respuesta). Past & Present 155 (1997): 208-225. https://doi.org/10.1093/past/155.1.208.

Calvo, Ángel. «Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales 18, núm. 481 (2014). https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-481.htm.

Carreras y Candi, Francesch. «L'Inquisició barcelonina, substituida per l'Inquisició castellana (1446-1487)». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1909-1910). https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000100/00000081.pdf.

Dantí i Riu, Jaume. «La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687-1689)». Estudis d'Història Agrària 3 (1979): 77-99. https://diposit.ub.edu/items/7c0987b0-5901-4982-ae6a-537dc3d87d71.

Delgado Ribas, Josep M. «Mercado interno versus mercado colonial en la primera industrialización española». Revista de Historia Económica 13, n.º 1 (1995): 11-31. https://doi.org/10.1017/S0212610900004869.

Elliott, J. H. «A Europe of Composite Monarchies». Past and Present 137 (1992): 48-71. https://doi.org/10.1093/past/137.1.48.

Escartín Sánchez, Eduardo. «El Catastro catalán: teoría y realidad». Pedralbes. Revista d'Història Moderna 1 (1981): 253-265. https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/39153.

Estal, Juan Manuel del. «Antigüedad del concepto y denominación “Corona de Aragón”». Medievalia 10 (1992): 133-168. https://ddd.uab.cat/pub/medievalia/medievalia_a1992n10/medievalia_a1992n10p133.pdf.

Faes Díaz, Enrique. Reseña de Los Goytisolo. Una próspera familia de indianos, de Martín Rodrigo y Alharilla. Historia y Política 37 (2017): 431-434. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5997241.

Ferrando, Antoni. «Llengua i context cultural al Tirant lo Blanc. Sobre la identitat del darrer Joanot Martorell (1458-1465)». eHumanista 22 (2012): 623-668.

Fossas Espadaler, Enric. «La respuesta de la República ante la rebelión del 6 de octubre de 1934 en Cataluña». Revista Española de Derecho Constitucional 120 (2020): 169-197. https://doi.org/10.18042/cepc/redc.120.06.

Freedman, Paul. «Servitud pagesa a la Catalunya medieval». Catalan Historical Review 6 (2013): 147-156. https://doi.org/10.2436/20.1000.01.90.

Gallego Vila, Laia. «Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil: historiografia i memorialització». Índice Histórico Español 130 (2017): 13-37. https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/21379/29262/63658.

García Cárcel, Ricardo. «La opinión de los españoles sobre Felipe V después de la Guerra de Sucesión». Cuadernos de Historia Moderna. Anejos 1 (2002): 103-125. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2002/34781/cuahismod_a2002v1p103.pdf.

Garcia-Oliver, Ferran. «Joanot i Ausias». eHumanista/IVITRA 4 (2013): 201-219.

Gasparini, Valentino, y José Carlos López-Gómez. «Muros, turres, portas faciendas coeravit. Remarks on the Chronology of the Foundation of Barcino». Spal 31, n.º 1 (2022): 320-344. https://dx.doi.org/10.12795/spal.2022.i31.12.

Girona i Llagostera, Daniel. «L'acta de darrera voluntat del Rey En Martí». Revista de Catalunya (1921).

Gómez-Moreno, Manuel. «De epigrafía ibérica: el plomo de Alcoy». Revista de Filología Española 9 (1922): 341-366.

Jarrett, Jonathan. «Archbishop Ató of Osona: False Metropolitans on the Marca Hispanica». Archiv für Diplomatik 56 (2010): 1-42. https://doi.org/10.7788/afd.2010.56.jg.1.

Kramer, Rutger. Reseña de Carolingian Catalonia, de Cullen J. Chandler. sehepunkte 19, n.º 9 (15-9-2019). https://sehepunkte.de/2019/09/32678.html.

Lago Peñas, Pedro. «La formación de coaliciones electorales contranaturales. Solidaritat Catalana y las elecciones generales de 1907». Revista Internacional de Sociología 76, núm. 3 (2018): e099. https://doi.org/10.3989/ris.2018.76.3.17.39.

Lalinde Abadía, Jesús. «El significado de Corona de Aragón (contrarréplica)». Medievalia 11 (1994): 33-40. https://ddd.uab.cat/pub/medievalia/medievalia_a1994n11/medievalia_a1994n11p33.pdf.

Lara Amat y León, Joan. Reseña de Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), de Martín Rodrigo y Alharilla y Lizbeth J. Chaviano Pérez, eds. Methaodos. Revista de Ciencias Sociales 9, n.º 1 (2021): 188-189. http://dx.doi.org/10.17502/mrcs.v9i1.453.

León Sanz, Virginia. Reseña de La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), de Joaquim Albareda Salvadó. Cuadernos de Historia Moderna 36 (2011): 237-239. https://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/37379.

Llovet, Joaquim. «La navegació de Barcelona a les Antilles del 1767 al 1777. Contribució a l'estudi de l'obertura del comerç amb Amèrica al segle XVIII». PDF del Institut d'Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000267/00000007.pdf.

Lobato Franco, Isabel. «Cataluña en la Carrera de Indias, treinta y cinco años después. Lo que queda por hacer». Espacio, Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna 30 (2017): 363-376. https://revistas.uned.es/index.php/ETFIV/article/download/20113/17124/40880.

López Rodríguez, Carlos. «Últimas voluntades de Martín I el Humano (30 y 31 de mayo de 1410)». Aragón en la Edad Media 24 (2013): 225-268. https://papiro.unizar.es/ojs/index.php/aem/article/view/1057.

Maluquer de Motes, Jordi. «As remesas dos emigrantes na modernización da economía española trala crisi colonial (1898-1913)». Estudios Migratorios 6 (2000): 43-56. https://ddd.uab.cat/record/289595.

Mañé i Mas, Maria Cinta. «Proposta per a l'estudi dels conversos de jueu a la ciutat de Barcelona (1391-1550)». Tamid 16 (2021): 9-60. https://revistes.iec.cat/index.php/tamid/article/view/149210.

Marín, Hilario. «Un texto interesante del “Privilegium Generale Aragonum”». Argensola 5 (1951): 17-34. https://revistas.iea.es/index.php/ARG/article/view/1047.

Martí Fraga, Eduard. «Un "golpe de estado concejil"? El govern de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1713-1714». Comunicación al XI Congrés d'Història de Barcelona. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, 2009. https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/XI%20CONGRES_martifrc.pdf.

Martín, José-Luis. «Fernando de Antequera y el Compromiso de Caspe. ¿Una incorporación a España?». Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval 13 (2000): 161-176. https://revistas.uned.es/index.php/ETFIII/article/download/3646/3503/6936.

Martínez Shaw, Carlos. «Cataluña y el comercio con América. El fin de un debate». Boletín Americanista 30 (1980): 223-236.

«Más noticias sobre el Compromiso de Caspe (1412)». Reseña de El Compromiso de Caspe (1412). Diario del Proceso, de Francisco M. Gimeno Blay. Anuario de Estudios Medievales 46, n.º 2 (2016): 1065-1066. https://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/download/827/838/843.

Molinero, Carme. «Les actituds polítiques a Catalunya durant el primer franquisme». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 12 (2001): 97-106. https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/19575.001.

Nadal i Farreras, Joaquim. «La Guerra de Successió d'Espanya (1700-1715). Un estat de la qüestió des de Catalunya». Índice Histórico Español 126 (2013): 83-141. https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/11553/14422/20380.

Narbona Vizcaíno, Rafael. «The Compromise of Casp. Violence and parliamentarism». Catalan Historical Review 16 (2023): 51-68. https://doi.org/10.2436/20.1000.01.199.

Palomo, Cristian. «A propòsit de les teories de la creació de la Corona d'Aragó mitjançant el casamiento en casa i l'extinció del llinatge barceloní el 1137». Revista de Dret Històric Català 17 (2018): 11-58. https://doi.org/10.2436/20.3004.01.112.

Palomo Reina, Cristian. «Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico». eHumanista/IVITRA 16 (2019): 160-180. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/8971050.pdf.

Prat, Marc, y Raimon Soler. «La formación de redes comerciales y el fracaso de la penetración internacional de los tejidos catalanes, 1850-1930». Revista de Historia Industrial 21 (2002): 201-225. https://revistes.ub.edu/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/19404.

Prat Sabartés, Marc. Reseña de Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas, de Martín Rodrigo Alharilla. Revista de Historia Industrial 31, n.º 84 (2022): 211-214. https://revistes.ub.edu/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/39271.

Pujol Casademont, Enric. «Cultura, llengua i política. La resistència cultural catalana durant el règim franquista (1939-1977)». Catalan Historical Review 13 (2020): 157-172. https://doi.org/10.2436/20.1000.01.172.

Ramos Ramos, Gemma. «Tranvías y conflictividad social en Barcelona (marzo de 1951): actitudes políticas y sociales de una huelga mítica». Historia Contemporánea 5 (1991): 203-204. https://doi.org/10.1387/hc.19333.

Ravotto, Alessandro. «La simbiosi entre muralla i ciutat de Bàrcino». Auriga 87 (abril de 2017). https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/307894/ravotto-simbiosi-muralla-ciutat-barcino.pdf?sequence=1.

Reseña de Almansor i la destrucció de Barcelona, de Xavier Ballestín. Índice Histórico Español (Universitat de Barcelona, enero de 2016). https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/15157/18421/29374.

Richards, Michael. «Falange, autarquia i crisi. La vaga general de 1951 a Barcelona». Segle XX. Revista catalana d'història 3 (2010): 95-124. https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9836.

Riera i Sans, Jaume. «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV». Lambard. Estudis d'art medieval 23 (2012): 9-41. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000525/00000026.pdf.

Riera Melis, Antoni. «Del tractat d'Argelers al de Poissy. El Regne de Mallorca entre la Corona Catalanoaragonesa i França (1298-1313)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 29 (2008): 299-325. http://hdl.handle.net/2445/67838.

Riquer, Borja de. «Burgesos, polítics i cacics a la Catalunya de la Restauració». L'Avenç 85 (1985): 16-33.

Rodrigo y Alharilla, Martín. «Con un pie en Catalunya y otro en Cuba: la familia Samá, de Vilanova». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols 16 (1998): 359-398. https://raco.cat/index.php/EHDAP/article/view/288017.

Rubiés, Joan-Pau. Reseña de Catalanes y escoceses. Unión y discordia, de John H. Elliott. Historia y Política 46 (2021), sección de recensiones. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/8194683.pdf.

Sánchez Martínez, Manuel. «Tributos negociados: las questie/subsidios de las villas catalanas en la primera mitad del siglo XIV». Anuario de Estudios Medievales 38, n.º 1 (2008): 65-99. https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i1.63.

Sarasa Sánchez, Esteban. «El Compromiso de Caspe en su sexto centenario. Una revisión bibliográfica». Índice Histórico Español 125 (2012): 195-216. https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/3808/12926/16497.

Serrano Larráyoz, Fernando. Reseña de La construcción de la idea de la peste negra (1348-1350) como catástrofe demográfica en la historiografía española, de Guillermo Castán Lanaspa. Anais de História de Além-Mar 22 (2021): 159-161. https://doi.org/10.57759/aham2021.33038.

Sesma Muñoz, José Ángel. «Cortes y Cortes Generales, escenarios de representación política en la Corona de Aragón». eHumanista 48 (2021): 1-7. https://ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ehumanista/volume48/ehum48.jc.1sesma.pdf.

Simón Tarrés, Antoni. «La población de Cataluña a comienzos del siglo XVIII. Viejos y nuevos cálculos». Pedralbes. Revista d'Història Moderna 8, n.º 1 (1988): 155-162. https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/39369.

Smith, Damian J. «Los orígenes y el significado de la Batalla de Muret». Revista Chilena de Estudios Medievales 5 (2014): 73-90. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5295098.pdf.

Tarrús i Galter, Josep. «La Draga (Banyoles, Catalonia), an Early Neolithic Lakeside Village in Mediterranean Europe». Catalan Historical Review 1 (2008): 17-33. https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/131011.

Torras i Ribé, Josep M. «Los mecanismos del poder en el municipio catalán durante el siglo XVIII». Pedralbes. Revista d'Història Moderna 1 (1981): 307-316. https://diposit.ub.edu/items/1afa8466-c9b0-4bb9-9d92-88ee8dc53df3.

Vall i Rimblas. «Consideracions sobre la formació de Catalunya». Quadern de les idees, les arts i les lletres 69 (1989): 95-99. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7658055.

Vilanova, Francesc. «Did Catalonia endure a (cultural) genocide?». Journal of Catalan Intellectual History 11 (2017): 15-32. https://doi.org/10.1515/jocih-2016-0002.

Wickham, Chris. «The "Feudal Revolution": IV». Past & Present 155 (1997): 196-208.

4. Obras de referencia

Ajuntament de Barcelona, Memòria Democràtica. «The firing-squad parapet in Barcelona, 1939-1952». https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/en/placa-memoria/the-firing-squad-parapet-in-barcelona-1939-1952.

Atles de la presència catalana al món. Enciclopedia.cat. Las voces consultadas («Entre Còrdova i Roma. 950-987», «La formació d'una corona. 1137-1151», «La Pesta Negra. 1348») se citan en las notas.

Catalunya Romànica. Enciclopedia.cat. Las voces consultadas («Santa Maria de Ripoll», «El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII») se citan en las notas.

Coromines, Joan. «Català, Catalunya». En Onomasticon Cataloniae, vol. III. Barcelona: Curial Edicions Catalanes y Caixa de Pensions «La Caixa», 1989-. Edición digital del Institut d'Estudis Catalans. https://oncat.iec.cat/documents/III/335.pdf.

Cronologia. Enciclopedia.cat. La voz consultada se cita en las notas.

Diccionari d'historiografia catalana. Enciclopedia.cat. Las voces consultadas se citan en las notas.

Diccionario Biográfico electrónico. Real Academia de la Historia (dbe.rah.es; historia-hispanica.rah.es). Las voces consultadas se citan en las notas.

Generalitat de Catalunya. Visitmuseum. Fichas «Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret» y «Poblat Neolític de la Draga». https://visitmuseum.gencat.cat/en/museum/museu-d-arqueologia-de-catalunya-ullastret; https://visitmuseum.gencat.cat/en/museum/poblat-neolitic-de-la-draga.

Gran Enciclopèdia Catalana (citada también como Enciclopèdia Catalana o GEC). Edición en línea, enciclopedia.cat. Las voces consultadas se citan en las notas. Incluye una entrada del blog de enciclopedia.cat, «Sant Boi 1976: la Diada que va tornar al carrer» (8-9-2026).

Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopedia.cat. La voz consultada se cita en las notas.

Parlament de Catalunya. «Corts Generals de Catalunya». Web del Parlament. https://www.parlament.cat/wp/pcat/parlament/historia-del-parlament/corts-generals-de-catalunya/.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. «Història». https://www.racab.cat/historia/.

Tipobibliografía valenciana de los siglos XV y XVI. Parnaseo, Universitat de València. La ficha consultada se cita en las notas (véase Beuter en el apartado 1.1).

UNESCO World Heritage Centre. «Archaeological Ensemble of Tarraco». Ficha 875. https://whc.unesco.org/en/list/875.

5. Datos estadísticos y encuestas

Centre d'Estudis d'Opinió. Baròmetre d'Opinió Política. 3a onada 2012. Dossier de premsa. REO 705. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO0705_dossier_de_premsa.pdf.

———. Baròmetre d'Opinió Política. 3a onada 2017. Dossier de premsa. REO 863. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO0863_dossier_de_premsa.pdf.

———. Baròmetre d'Opinió Política. 1a onada 2019. REO 919. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO0919_dossier_de_premsa.pdf.

———. Baròmetre d'Opinió Política. 3a onada 2019. REO 954. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO0954_dossier_de_premsa.pdf.

———. Baròmetre d'Opinió Política 3/2025. REO 1145. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO1145_dossier_de_premsa.pdf.

———. Baròmetre d'Opinió Política 2/2026. REO 1169. https://documents.dadesobertes.gencat.cat/ceo/docs/REO1169_dossier_de_premsa.pdf.

Generalitat de Catalunya. «20 de març de 1980: Primeres eleccions al Parlament de Catalunya». eleccions.gencat.cat, 2025. https://eleccions.gencat.cat/ca/detall/noticia/2025/03/20-de-marc-de-1980-Primeres-eleccions-al-Parlament-de-Catalunya.

Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. «Població a 1 de gener. Províncies». https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15223.

———. «Eleccions al Parlament de Catalunya. Dades generals». https://www.idescat.cat/pub/?id=elepc&n=389.

———. «Eleccions al Parlament de Catalunya. Escons per candidatura. 14 de febrer del 2021». https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15892.

Instituto Nacional de Estadística. «Censo de Floridablanca 1787: Estado general de la población de España». https://ine.es/censo2001/florida.htm.

———. «Los censos anteriores al siglo XX». https://ine.es/censos2011/censos2011_ante_1.htm.

Junta Electoral Central. Acuerdo por el que se hace público el resumen de la votación en el Referéndum Constitucional, 21-12-1978. BOE núm. 305, 22-12-1978, BOE-A-1978-30906. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1978-30906.

———. Acuerdo por la que se hace público el resumen de la votación en el Referéndum del Proyecto de Estatuto de Autonomía para Cataluña, 8-11-1979. BOE núm. 269, 9-11-1979, BOE-A-1979-26726. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1979-26726.

———. Resolución de 3 de julio de 2006, de declaración oficial de los resultados del referéndum sobre reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. BOE núm. 158, 4-7-2006, BOE-A-2006-12052. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-12052.

———. Acuerdo de 11 de enero de 2018, por el que se ordena la publicación del resumen de los resultados de las elecciones al Parlamento de Cataluña […] celebradas el 21 de diciembre de 2017. BOE núm. 11, 12-1-2018, BOE-A-2018-426. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-426.

———. Acord de 4 de juny de 2024, pel qual s'ordena la publicació del resum dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya […] celebrades el 12 de maig de 2024. DOGC núm. 9178, 6-6-2024, CVE-DOGC-A-24157038-2024. https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9178/2031850.pdf.

Parlament de Catalunya. «La primera legislatura. 1980-1984. Dades generals». https://www.parlament.cat/document/composicio/150314.pdf.

6. Prensa

Se indica el medio y el número de artículos distintos citados en las notas. Los artículos se citan completos en las notas.

| Medio | Artículos | |---|---| | ABC | 1 | | Ara (ediciones en catalán, castellano e inglés; incluye una nota de la agencia ACN) | 10 | | Artículo14 | 1 | | betevé | 2 | | Cadena SER | 1 | | Diario en Positivo | 1 | | El Debate | 3 | | El Derecho | 1 | | elDiario.es | 1 | | El Independiente | 2 | | El Nacional | 1 | | El País | 3 | | El Periódico | 1 | | El Periódico de Aragón | 1 | | El Plural | 1 | | El Temps | 1 | | Euronews | 2 | | La Vanguardia (incluye una nota de la agencia Europa Press) | 5 | | Le Monde | 1 | | Nació Digital | 3 | | Público | 1 | | The Objective | 1 | | Total | 44 |