¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes

Tomo 1, página 125

Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.

4. El fin de Roma y los visigodos

26 «…señalaba, entre las ruinas de las grandes urbes, Tarraconem nostram, “nuestra Tarragona”.»

Aurelio Víctor, Liber de Caesaribus 33.3, texto latino en The Latin Library, https://www.thelatinlibrary.com/victor.caes.html: «Francorum gentes direpta Gallia Hispaniam possiderent vastato ac paene direpto Tarraconensium oppido». Orosio, Historiae adversus paganos 7.22.8, texto latino en The Latin Library, https://www.thelatinlibrary.com/orosius/orosius7.shtml: «ex quibus nos quoque in Hispania Tarraconem nostram ad consolationem miseriae recentis ostendimus». Versiones propias. Orosio (7.22.7) atribuye la conquista de Hispania a los «Germani ulteriores», sin nombrar a los francos.

27 «…268, y el de Reus es posterior, de tiempos de Probo (276-282).»

Palol, «La baixa romanitat i l'etapa visigòtica».

28 «…el Occidente, empezando por la propia Roma con el recinto de Aureliano.»

Palol, «La baixa romanitat i l'etapa visigòtica».

29 «…terraza alta, donde estaban el foro provincial y el templo de Augusto.»

Palol, «La baixa romanitat i l'etapa visigòtica».

30 «…fortaleza capaz de vigilar el corredor que unía la Galia con Hispania.»

Daniel Alcubierre y Joan Roca, Barcino. La traça de la ciutat antiga, MUHBA Llibrets de sala 42 (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA, 2023), p. 41 («més alta i més gruixuda que l'anterior i tenia gairebé vuitanta torres»), https://www.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/activitats_pdf/2024-01/Barcino.pdf.

31 «…recoge la Enciclopèdia Catalana procede de estudios anteriores basados en paralelos tipológicos.»

Alessandro Ravotto, La muralla romana de Barcino, MUHBA Documents 16 (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA, 2023), p. 11 («Entorn de l'últim terç del segle iii dC») y pp. 194-196, https://barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/activitats_pdf/2024-07/MurallaRomana.pdf; «Bàrcino», Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/barcino («el reforçament de la muralla no s'inicià fins al segle IV»). Palol, «La baixa romanitat», también la sitúa probablemente a finales del siglo III.