Tomo 1, página 197
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
6. Wifredo el Velloso
54 «…afianzó su dominio frente a los de Huesca y frente al conde.»
«Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («fou derrotat i sofrí fortes pèrdues (884)»); Sabaté, «Vifredo» («Al año siguiente [883], Vifredo pretende cercenar el emergente peligro leridano, pero fracasa antes de llegar a la ciudad»; «En 891 se sufre otra incursión musulmana. En 896 Muḥammad b. Lubb afianza su dominio leridano tanto contra los at-Tawil de Huesca como contra el conde Vifredo»).
55 «…mismo de una lanzada, “de la qual morí al cap d'alguns dies”.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 112, que traduce al catalán el texto de Isa ibn Ahmad recogido por Ibn Hayyan en el Muqtabis, a partir de la transcripción de Josep M. Millàs i Vallicrosa, «Els textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia», Quaderns d'Estudi 14 (1922): 125-161; «Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («fou vençut i ferit o mort d'una llançada pel mateix Llop»). Otras fuentes atribuyen el ataque a Ismail ibn Musa (cronología del Diccionario Biográfico electrónico) o a Muhammad ibn Lubb (Sabaté); véase el registro de verificación. Jarrett, «Engaging Élites», pp. 229-230, fecha la muerte en el 898, citando la traducción de Dolors Bramon, De quan érem o no musulmans (Vic, 2000), § 316.
56 «…redactó cuando Suñer gobernaba ya Barcelona, entre el 911 y el 947.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 112 («Aquesta notícia sembla haver estat redactada per Isa ibn Ahmad en temps del govern del nostre comte Sunyer, o sigui entre 911 i 947»).
57 «…“comte i marquès, fundador d'aquest monestir”, cuyo cuerpo reposaba en el claustro.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 12, que traduce la nota del martirologio de Ripoll según Pròsper de Bofarull, Los condes de Barcelona vindicados, vol. 1 (Barcelona, 1836) («El III dels idus d'agost (o sigui, l'11 d'agost) morí Guifré, comte i marquès, fundador d'aquest monestir, el cos del qual reposa en el claustre»).
58 «…no el sitio, y que la batalla fue probablemente en el Vallès.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, pp. 112-113 (Valldaura, Santpedor, Besora, valle de Ora; «la transcripció del text d'Ibn Haiyan sembla ésser molt difícil i insegura») y p. 120 («Sabem el dia que va morir Guifré I, però no sabem on va morir. Havia estat ferit de mort en batalla, probablement al Vallès»); «Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («potser prop de Caldes»); Sabaté, «Vifredo» («caerá herido de muerte en Valldora, en el interior del valle de Lord»).