Tomo 1, página 205
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
6. Wifredo el Velloso
77 «…novelesca» de Antonio Barreras con ilustraciones del conde vengando a su padre.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 133 (Rubió i Ors, octubre de 1839; Verdaguer, «Les barres de sang», en Pàtria, 1888) y p. 138 (Lorenzale, 1843; estatua de Vallmitjana para la Exposición de 1888). Sobre la novela de Barreras, Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 133 («una versió en castellà que ella mateixa es qualifica de novelesca, que escriví Antonio Barreras i fou publicada a Madrid per J. Ruiz de Morales») y p. 138 (las ilustraciones, entre ellas la venganza sobre el conde Salomón).
78 «…Virgili le dio un lugar destacado en su Història Nacional de Catalunya.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 110, que cita a Ferran Soldevila, «Esbós de la Història de Catalunya», Anuari dels Catalans (1924-1925), p. 43 («gestes qui, tal vegada, no són tan llegendàries com s'ha volgut suposar»), y la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili, vols. 2 y 3 (1922-1924).
79 «…con menos rotundidad, Josep Maria Salrach defendieron que tenía algún fondo histórico.»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 111 (Abadal, 1958; Coll, 1950 y 1953, «en els quals nega quasi del tot la historicitat d'aquesta»; «reacció favorable a la historicitat, defensada sobretot pel rossellonès Pere Ponsich (1955) i amb menor rotunditat per Josep M. Salrach (1978)»). La obra de Abadal es Ramon d'Abadal i de Vinyals, Els primers comtes catalans (Barcelona: Teide, 1958).
80 «…segundo volumen de su obra de 1978 L'establiment de la dinastia nacional.»
Josep M. Salrach i Marès, El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX), vol. 2, L'establiment de la dinastia nacional (Barcelona: Edicions 62, 1978), según la ficha de Google Books, https://books.google.es/books?id=BfoWAQAAMAAJ.
81 «…Antoni de Bofarull pedía prescindir del todo del legendario «Vifredo de Arria».»
Coll i Alentorn, Guifré el Pelós, p. 104 (Pròsper de Bofarull fija la muerte «al dia 11 d'agost de 898») y pp. 104-105 (Antoni de Bofarull i Brocà, Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña, vol. 2 (Barcelona, 1876), p. 161: «Debe, por consiguiente, prescindirse en nuestra historia del personaje conocido bajo el nombre de Vifredo de Arria»). Sobre el cargo y el parentesco: «Pròsper de Bofarull i Mascaró», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/prosper-de-bofarull-i-mascaro («el 1814 fou nomenat arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó»), y «Antoni de Bofarull i Brocà», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-de-bofarull-i-broca («la protecció del seu oncle Pròsper»).
82 «…ilustres con el que, según su editorial, pretende denunciar «la manipulación nacionalista».»
Ediciones Encuentro, ficha de Jesús Laínz, La nación falsificada (Madrid: Encuentro, 2006), https://edicionesencuentro.com/fichalibro/la-nacion-falsificada.html («de Wifredo el Velloso a Almirall […] sesenta insignes vascos y catalanes denunciarán con sus hechos y sus palabras la manipulación nacionalista»). La bibliografía de Sabaté, «Vifredo», cita la obra con el año 2006 y las pp. 15-23; la ficha del editor no indica el año.
83 «…papel de libertador del país y de fundador de un linaje independiente.»
Sabaté, «Vifredo» («Las evocaciones míticas en el siglo XV lo enlazan con Tubal y en el XVI lo entremezclan con leyendas libertadoras de males simbolizados con los dragones»; versiones que inciden en «su función como libertador del país frente a los musulmanes y creador del linaje de los condes independientes de Barcelona»).