Tomo 1, página 151
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
5. Al-Ándalus y la frontera franca
8 «…conquistadores, dueños ya de Mérida, pudieron volverse hacia el valle del Ebro.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic (Àkhila II, «secessió contra Roderic»; monedas «a Caesaraugusta, Tàrraco, Gerunda i Narbona»; «A partir de l'estiu del 713, un cop ocupada Emèrita»); «Àkhila II», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/akhila-ii.
9 «…antes de febrero del 720, porque para entonces Narbona ya lo estaba.»
Philippe Sénac, «La Catalunya musulmana», en Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-catalunya-musulmana («no es disposa de cap testimoniatge que permeti afirmar que Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona van ser preses a partir de l'any 714»; «abans de la mort del califa 'Umar, al febrer del 720»).
10 «…según el geógrafo al-Zuhri, Barcelona cayó “desde el principio” de la conquista.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Segons Aḥmad al-Rāzī (889-955), Mūsà ibn Nuṣayr s'apoderà de Tarragona i intentà destruir-ne els monuments»; al-Zuhrī: Barcelona tomada «des de bon començament»).
11 «…algunas fortalezas y se mantuvieron los condes, los jueces y la Iglesia.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («Quelcom semblant succeí a Lleida, en data indeterminada»; «una transició més o menys pacífica»).
12 «…y hay constancia de comunidades mozárabes en Barcelona en el siglo VIII.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» (pago de la «ǧizya»; «comunitats mossàrabs a Barcelona (segle VIII)»).