← Todas las fuentes · Tomo 1, La piedra
5. Al-Ándalus y la frontera franca
Las 121 fuentes de esta pieza, en el orden en que aparecen. Cada número es el que lleva la frase en el libro; al lado, sus últimas palabras.
1 «…la protegían de la lluvia, y los cortan a tiras para comérselos.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 316 («famis acerbitate coacti sunt etiam vetustissima hostiis coria detrahere et in cibum infelicissimum vertere»). El herrero, su oficio y su hija son de ficción.
2 «…que los francos tienen por habitantes de esta tierra desde tiempos antiguos»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («els gots són els habitants de la Septimània i Catalunya des de temps ancestral i els hispani són els fugitius d'Hispània (de l'Àndalus)»).
3 «…comunidades cristianas y todo indica que el conjunto episcopal sigue en pie.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» (la población indígena «va conservar els seus estatuts jurídics, els seus béns i l'íntegra llibertat per a practicar el propi culte en canvi del pagament regular de la ǧizya»; «comunitats mossàrabs a Barcelona (segle VIII)»); «El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («el conjunt episcopal es devia mantenir durant la totalitat o, si més no, bona part del període andalusí»).
4 «…un momento y se deja caer. Algunos se arrojan desde los muros.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 316 («coeperunt extruhere casas veluti ibidem in hibernis mansuri»; «ex muris semet praecipites mittebant»).
5 «…rey Luis se quedó en el Rosellón con otra parte del ejército.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, pp. 314-316 («unam quidem Ruscellioni ipse permanens secum retinuit, alteri obsidionem urbis iniunxit, cui Rotstagnus comes Gerundae praefuit»). El lancero, su cuenta y el chico son de ficción.
6 «…dentro de casas medievales y modernas que la aprovecharon como pared maestra.»
Ferran Puig i Verdaguer, «Ciutat i muralla de Bàrcino», en Del romà al romànic (enciclopedia.cat), consultado el 16-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/ciutat-i-muralla-de-barcino («En un moment indeterminat del segle IV [...] el conjunt de la muralla es transforma radicalment»; «s'hi afegeix un nombre altíssim de torres, concretament 78»; el grosor pasa «al voltant dels 4 m»; la muralla se aprovechó «com a paret mestra de construccions medievals i modernes»). Otros estudios cuentan 76 o 77 torres. Alessandro Ravotto adelanta la obra al último tercio del siglo III: véase la nota c04-19.
7 «…dice la obra de referencia Del romà al romànic, “escasses i fosques”.»
«El marc històric (segles VIII-X)», en Del romà al romànic (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/el-marc-historic-segles-viii-x.
8 «…conquistadores, dueños ya de Mérida, pudieron volverse hacia el valle del Ebro.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic (Àkhila II, «secessió contra Roderic»; monedas «a Caesaraugusta, Tàrraco, Gerunda i Narbona»; «A partir de l'estiu del 713, un cop ocupada Emèrita»); «Àkhila II», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/akhila-ii.
9 «…antes de febrero del 720, porque para entonces Narbona ya lo estaba.»
Philippe Sénac, «La Catalunya musulmana», en Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-catalunya-musulmana («no es disposa de cap testimoniatge que permeti afirmar que Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona van ser preses a partir de l'any 714»; «abans de la mort del califa 'Umar, al febrer del 720»).
10 «…según el geógrafo al-Zuhri, Barcelona cayó “desde el principio” de la conquista.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Segons Aḥmad al-Rāzī (889-955), Mūsà ibn Nuṣayr s'apoderà de Tarragona i intentà destruir-ne els monuments»; al-Zuhrī: Barcelona tomada «des de bon començament»).
11 «…algunas fortalezas y se mantuvieron los condes, los jueces y la Iglesia.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («Quelcom semblant succeí a Lleida, en data indeterminada»; «una transició més o menys pacífica»).
12 «…y hay constancia de comunidades mozárabes en Barcelona en el siglo VIII.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» (pago de la «ǧizya»; «comunitats mossàrabs a Barcelona (segle VIII)»).
13 «…obispo llamado Nambad, quizá el de Urgel, murió quemado por los rebeldes.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic, que sigue la Crónica mozárabe del 754 («un bisbe anomenat Nambad, suposat bisbe d'Urgell»; «va morir cremat pels rebels»).
14 «…él y envió a Lampegia a Damasco, al harén del califa omeya.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Segons una tradició, qüestionada per Michel Rouche, el duc Odó d'Aquitània pactà, l'any 729, amb el cap berber i li donà la seva filla Lampègia en matrimoni»; «alguns mesos més tard, l'emir al-Hišām ibn 'Ubayd enderrocà el cap berber i envià Lampègia a Damasc, al serrall del califa omeia»). Sénac fecha el pacto en el 729; Del romà al romànic, la revuelta en el 731.
15 «…él y envió a Lampegia a Damasco, al harén del califa omeya.»
Sobre la discusión de la tradición de Lampegia, la monografía de Rouche sobre la Aquitania de esos siglos: Michel Rouche, L'Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781. Naissance d'une région (París: Éditions de l'École des hautes études en sciences sociales; Éditions Touzot, 1979). Obra localizada en catálogo (Open Library); no se ha consultado el pasaje, y la atribución a Rouche es la que recoge Sénac en la nota anterior.
16 «…tomaron Carcasona y Nimes, y sus incursiones llegaron hasta Autun, en Borgoña.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («L'any 721, al-Samh intentà assetjar Tolosa»; «el 725, els sarraïns s'apoderaren de Carcassona i seguidament de Nimes»; ràtzia «que arribà fins a Autun»).
17 «…732 cerca de Poitiers a la expedición del gobernador Abd al-Rahman al-Gafiqi.»
«Carles Martell», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/carles-martell («Majordom de palau dels reis merovingis»; «Carles el derrotà prop de Poitiers (732)»).
18 «…y se limitó a destruir las murallas de Agde, Béziers y Maguelone.»
«Carles Martell», Gran Enciclopèdia Catalana («no reeixí a prendre Narbona i hagué de limitar-se a destruir les fortificacions d'Agde, Besiers i Magalona»); Salrach, «La intervenció carolíngia» («Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàl·lia gòtica»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («una victòria brillant al sud de Narbona, a la riba del Berra»).
19 «…de la región no se ponían de acuerdo sobre a quién servir.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Un dignatari got, de nom Misemund, lliurà Agde, Besiers i Magalona a Pipí el Breu, l'any 752»; «fou assassinat per un dels seus»; «la població indígena estava dividida»).
20 «…que estos aceptaran que sus habitantes siguieran rigiéndose por la ley visigoda.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic (ocupación musulmana de Narbona «entre el 720 i el 759»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («Narbona passà a mans franques l'any 759, després que aquests acceptessin mantenir la lex Visigothorum»).
21 «…antigua piscina bautismal apareció un dírham del emir Abd al-Rahman I (755-788).»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («el nucli urbà que mostra més vitalitat»; «un dirham d'Abd al-Rahman I (755-788)»).
22 «…gobernador de Zaragoza Sulayman al-Arabi y en contacto con el rey Carlos.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» (Ibn Ḥazm: «'Amīra ibn al-Muǧāhir al-Tugībī», gobernador de Barcelona dos años; al-'Uḏri: «'Ayšūn ibn Sulaymān al-A'rabī, fill del governador de Saragossa i en contacte amb el rei Carles»).
23 «…pensar que todo o parte de su alto clero huyó a Italia.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic («la presència a Verona, l'any 722, de l'Oracional visigòtic»).
24 «…ciudad en aquellas ruinas, aunque el campo de alrededor probablemente siguió cultivándose.»
«Ciutat de Tarragona», Catalunya Romànica (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/ciutat-de-tarragona («els testimonis literaris resulten força explícits respecte a l'absència de població entre els segles VIII-XI»; «Ni les fonts escrites ni el registre arqueològic no permeten inferir cap caràcter urbà»; «Una ocupació de caràcter rural»).
25 «…bulas reconocían que el lugar estaba despoblado y no se podía habitar.»
«Ciutat de Tarragona», Catalunya Romànica (bulas de Juan XIII del 971, que «informen del despoblament del lloc i de la impossibilitat d'habitar-lo»).
26 «…al-Razi contaba allí, a mediados del siglo X, una quincena de fortalezas.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («El 1085 […] ciutats tan importants com ara Lleida, Tarragona i Tortosa encara eren en mans dels musulmans»; Lérida, uno de los siete distritos de la Marca Superior, con capital en Zaragoza; «una quinzena de fortaleses»; límites del distrito).
27 «…Tortosa eran tierras “extremas”, lejos de Córdoba y siempre cerca del peligro.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Tortosa i Lleida apareguin sovint als textos acompanyades de l'adjectiu extremes (aqsat)»).
28 «…campamento militar temporal para las campañas hacia la Cerdaña y la Provenza.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («l'equip dirigit per Josep Giralt»; «un recinte emmurallat d'unes 15 hectàrees d'extensió»; muralla de «la segona meitat del segle VIII o principi del IX»; «un assentament militar temporal que servia de suport a les diverses campanyes dirigides a la Cerdanya i la Provença»).
29 «…puertas, y en la retirada los vascones destrozaron su retaguardia en Roncesvalles.»
Josep M. Salrach, «La intervenció carolíngia en els afers d'Hispània», en Del romà al romànic (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/del-roma-al-romanic/la-intervencio-carolingia-en-els-afers-dhispania (Zaragoza «no es va retre (778)»; «la rereguarda de l'exèrcit carolingi va ser atacada i derrotada per vascons emboscats»).
30 «…emir, y Carlomagno los instaló en las tierras desiertas de la Septimania.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» (los hispani huyen a la Galia tras «la campanya de repressió de les tropes emirals»; Carlomagno «els establí en les terres desertes de la Septimània»).
31 «…los gerundenses entregaron su ciudad al rey Carlos, como también recoge Salrach.»
Sénac, «La Catalunya musulmana», que cita la Crónica de Moissac (la frase latina se reproduce de Sénac, no de la edición de Pertz, MGH SS 1, que no se ha podido abrir); Salrach, «La intervenció carolíngia» («els gironins van lliurar la seva ciutat a l'autoritat de Carlemany l'any 785»).
32 «…expedición de saqueo que llegó hasta Narbona, pero no recuperó lo perdido.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («expedicions de saqueig com la d'Abd al-Malik, del 793»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («a partir del 793, els sarraïns atacaren Girona i Narbona»).
33 «En la retirada, aquella expedición destruyó la ciudad de Urgel.»
Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («una expedició de represàlia enviada per l'emir de Còrdova (793), que arribà a terres ultrapirinenques i, en la retirada, destruí la ciutat d'Urgell»).
34 «…el palacio de Carlomagno y se encomendó a él con su ciudad.»
Annales regni Francorum, s.a. 797 («Barcinona civitas Hispaniae, quae iam pridem a nobis desciverat, per Zatun praefectum ipsius nobis est reddita. Nam ipse ad palatium veniens domno regi semetipsum cum civitate commendavit»), texto latino en The Latin Library, https://www.thelatinlibrary.com/annalesregnifrancorum.html. Edición de referencia: Friedrich Kurze, ed., Annales regni Francorum, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 6 (Hannover, 1895), https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_6/index.htm.
35 «…Zatun de los anales y al Zadun de Ermoldo con Sadun al-Ruayni.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Zado — Sa'adūn al-Ru'ainī —, governador sarraí de Barcelona»).
36 «…en Osona, Cardona y Casserres, en el corazón de la actual Cataluña.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («un comte de nom Borrell […] establí guarnicions a Osona, Cardona, Casserres i altres llocs, al final del mateix segle»).
37 «…de Barcelona, para que nadie sorprendiera a los sitiadores por la espalda.»
Astrónomo, Vita Hludowici imperatoris, cap. 13, en Ernst Tremp, ed., Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs. Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 64 (Hannover: Hahn, 1995), pp. 314-316 («divisoque in tres partes exercitu, unam quidem Ruscellioni ipse permanens secum retinuit, alteri obsidionem urbis iniunxit, cui Rotstagnus comes Gerundae praefuit, terciam autem […] ultra urbem sedere praemisit»), https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_64/index.htm. Para Luis como rey de Aquitania, Salrach, «La intervenció carolíngia».
38 «…prefirió volverse contra los asturianos, que le infligieron una derrota todavía mayor.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 316 («Rex vero Sarracenorum protinus auxiliatum et exercitum direxit»; «Erat enim ibi Uuillelmus, primus signifer»; «in Hasturas sese verterunt cladem que illis inprovise importaverunt, sed multo graviorem reportaverunt»); para la identificación de Guillermo de Tolosa, Tremp, p. 317, n. 149.
39 «…cae de la muralla y mancha a los sitiadores con su sangre.»
Ermoldo el Negro, In honorem Hludowici, I, vv. 349-368, en Ernst Dümmler, ed., Poetae Latini aevi Carolini, vol. 2, Monumenta Germaniae Historica, Poetae Latini medii aevi 2 (Berlín: Weidmann, 1884), p. 16 («Tum Maurus Durzaz turri conclamat ab alta»; «Nonne putas subito has evertere funditus aedes, / Quas Romanum annis mille peregit opus?»; «Hilthiberth: arcum corripit ecce manu»; «Inque os vociferum mersit harundo nocens»), https://archive.org/details/poetaelatiniaevi02dm. Paráfrasis y traducción propias.
40 «…comerán, a él y a los demás caballos, que levantar el asedio.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 395-410, ed. Dümmler, pp. 17-18 («Nobis esca satis, carnes, seu mellea dona / Urbe manent; vobis est quoque dira fames»; «Cernis equum maculis variisque coloribus aptum»), y v. 421, p. 18 («Ante suos mandent probroso dente caballos»). Paráfrasis propia.
41 «…los centinelas acuden y Zadun acaba atado ante la tienda del rey.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 315-316, ed. Dümmler, p. 15 («Princeps urbis erat Maurus, cognomine Zadun»), y vv. 449-460, p. 19 («Infelix nimium protinus hinnit equus»; «Ducitur ad regis lintea tecta tremens»).
42 «…los suyos resistan. Guillermo descubre el truco y le da un puñetazo.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 475-494, ed. Dümmler, p. 20 («Ingeniosus item digitos curvabat, et ungues / Figebat palmis»; «Hoc autem inditio signabat castra tenenda»; «Percussit pugno»).
43 «…Luis, hijo de Carlomagno, entra en ella para dar gracias a Dios.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 523-534, ed. Dümmler, p. 21 («Tandem iam victi nimium belloque fameque»; «Sabbatum erat sacrum, cum res est ista peracta»; «Namque sequente die festo conscendit in urbem / Rex Hludowicus»).
44 «…destierro en Estrasburgo, para ganarse el perdón del rey cuya gloria canta.»
«Ermold el Negre», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ermold-el-negre («Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics»).
45 «…que cuenta de la toma de Barcelona su fiabilidad es «casi nula».»
Dümmler, «Prooemium», en Poetae Latini aevi Carolini, vol. 2, pp. 2-3, que recoge las imitaciones de Virgilio y Ovidio y cita el juicio de Robert Dorr: «Ermoldi igitur fides in iis, quae de Barcinona capta tradit fere nulla est»; Dümmler precisa que ese juicio vale solo para el libro primero. Traducción propia.
46 «…tan nombrada fuera suya, y Luis ha mantenido el ataque seis semanas.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, pp. 318-320 («suum principem tradiderunt, Zaddunis cognatum, quem pro eo constituerant, nomine Hamur»; «concessa facultate tute secedendi»; «ut urbs tanti nominis gloriosum nomen regi propagaret»; «indesinenti oppugnatione sex ebdomadibus pertinacissime perduravit»).
47 «…a los francos a irse, hasta que los vieron levantar las cabañas.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 316 («famis acerbitate coacti sunt etiam vetustissima hostiis coria detrahere et in cibum infelicissimum vertere»; «ex muris semet praecipites mittebant»; «coeperunt extruhere casas veluti ibidem in hibernis mansuri»).
48 «…y a su ejército, camino de la iglesia de la Santa Cruz.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, pp. 318-320 («Antecedentibus ergo eum in crastinum et exercitum eius sacerdotibus et clero, cum sollempni apparatu et laudibus hymnidicis portam civitatis ingressus et ad ecclesiam sanctae et victoriosissimae crucis»).
49 «…siguiente a la entrega, entra por la puerta precedido por los clérigos.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, pp. 318-320 («suum principem tradiderunt, Zaddunis cognatum, quem pro eo constituerant, nomine Hamur»; «concessa facultate tute secedendi»; «ut urbs tanti nominis gloriosum nomen regi propagaret»; «indesinenti oppugnatione sex ebdomadibus pertinacissime perduravit»; «Antecedentibus ergo eum in crastinum et exercitum eius sacerdotibus et clero, cum sollempni apparatu et laudibus hymnidicis portam civitatis ingressus et ad ecclesiam sanctae et victoriosissimae crucis»).
50 «…de la biografía del rey se inclina por el final del otoño.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 529-532, ed. Dümmler, p. 21 («Sabbatum erat sacrum, cum res est ista peracta»; «Namque sequente die festo conscendit in urbem / Rex Hludowicus»), y, para la Pascua, Salrach, «La intervenció carolíngia» («al principi d'abril del 801, que coincideix amb la Setmana Santa»); Annales regni Francorum, s.a. 801 («Ipsa aestate capta est Barcinona civitas in Hispania iam biennio obsessa»); Tremp, ed., Astronomus, p. 319, n. 159 («Einnahme der Stadt im Spätherbst 801»).
51 «…fue tomada en el verano del 801, y que Zatun acabó desterrado.»
Annales regni Francorum, s.a. 801 («Ipsa aestate capta est Barcinona civitas in Hispania iam biennio obsessa; Zatun praefectus eius et alii conplures Sarraceni conprehensi»; «exilio dampnati sunt»).
52 «…Cataluña carolingia con esa entrada triunfal del domingo de Pascua del 801.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («en una data insegura que algunes fonts semblen situar al principi d'abril del 801, que coincideix amb la Setmana Santa»); Cullen J. Chandler, Carolingian Catalonia: Politics, Culture, and Identity in an Imperial Province, 778-987 (Cambridge: Cambridge University Press, 2019), p. 1 («On Easter Sunday in 801, Louis, as king of Aquitaine, entered Barcelona in triumph»), https://doi.org/10.1017/9781108565745.
53 «…de Moissac, dos años para los anales francos y para Ibn Hayyan.»
Tremp, ed., Astronomus, p. 319, n. 159 («Einnahme der Stadt im Spätherbst 801»; la nota de un manuscrito barcelonés del siglo XI la sitúa en el año 34 de Carlomagno, es decir, después del 9-10-801; Ermoldo parece aludir al sábado santo; el asedio duró «nach dem Chron. Moiss. sieben Monate, nach den Ann. regni Franc. und nach Ibn Haiyan» dos años), y p. 314, n. 139 (asedio de más de medio año, terminado antes del invierno 801-802).
54 «…la ciudad al conde Bera, con una guarnición de godos para guardarla.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 320 («Bera comite ibidem ob custodiam relicto cum Gothorum auxiliis»).
55 «…y lo desterró a Estrasburgo, donde el obispo Bernoldo lo acogió bien.»
«Ermold el Negre», Gran Enciclopèdia Catalana («acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824»; «L'emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l'exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold»).
56 «…perdón. Parece que volvió del destierro, a más tardar, en el 830.»
«Ermold el Negre», Gran Enciclopèdia Catalana («sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826»; «Sembla haver tornat de l'exili al més tard el 830»).
57 «…Dümmler, reconocía que a veces se saltaba la gramática y la métrica.»
Dümmler, «Prooemium», en Poetae Latini aevi Carolini, vol. 2, p. 2 (Ermoldo saquea a Virgilio, Ovidio y otros; «Negari enim non potest, Ermoldum haud raro grammatices et metri leges neglegere»), y p. 16, n. 19 (para el v. 365 remite a Eneida, IX, 632: «stridens adducta sagitta / Perque caput Remuli venit»).
58 «…señala la misma diferencia con el Astrónomo y la Crónica de Moissac.»
Dümmler, ed., Poetae Latini aevi Carolini, vol. 2, p. 13, n. 10 («Hludowicus ad obsidionem multo post accessit»); Tremp, ed., Astronomus, p. 319, n. 157 («Dagegen läßt Ermold den König von Anfang an an der Belagerung teilnehmen»).
59 «…información valiosa sobre la toma de Barcelona y la caída de Bera.»
«Ermold el Negre», Gran Enciclopèdia Catalana («conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820»).
60 «…Guillermo encabeza su lista de jefes como encabeza el relato del Astrónomo.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, I, vv. 273-276, ed. Dümmler, p. 13 («Parte sua princeps Vilhelm tentoria figit, / Heripreth, Lihuthard, Bigoque sive Bero»), con la nota de Dümmler sobre Bigón, después conde de París, p. 10, n. 10; Tremp, ed., Astronomus, p. 317, n. 149 (el «primus signifer» del Astrónomo es Guillermo de Tolosa, «der auch in der Aufzählung von Ermold als princeps an erster Stelle genannt ist»); para Bera, notas c05-41 y c05-47.
La niña de la barrita
61 «…el obispo, otra para el conde y otra para los propios hispanos.»
Constitutio de Hispanis prima (1-1-815), ed. Boretius, Capitularia, vol. 1, núm. 132 («Cuius constitutionis in unaquaque civitate ubi praedicti Hispani habitare noscuntur, tres descriptiones esse volumus: unam quam episcopus ipsius civitatis habeat, et alteram quam comes, et tertiam ipsi Hispani qui in eodem loco conversantur. Exemplar vero earum in archivo palatii nostri censuimus reponendum»), según el texto latino y la traducción de Daniel G. König, «815: Eine Constitutio Ludwigs des Frommen zu angesiedelten Hispani im Frankenreich», Transmediterrane Geschichte 2, núm. 1 (2020), p. 4 del PDF, https://doi.org/10.18148/tmh/2020.2.1.25. König (p. 7) añade que la constitución que la confirmó en el 816 mandó depositar copias en Narbona, Carcasona, el Rosellón, Barcelona, Gerona, Béziers y el archivo de palacio. La copia que guarda la familia de Ranlo, su arca y la propia familia son de ficción.
62 «…los godos que vivían en la Septimania y en Cataluña desde siempre.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («els gots són els habitants de la Septimània i Catalunya des de temps ancestral i els hispani són els fugitius d'Hispània (de l'Àndalus)»).
63 «…donde Juan se encomendó a Carlomagno y recibió la tierra en aprisión.»
Cullen J. Chandler, «Carolingian Catalonia: the Spanish March, 778-988», The Heroic Age 17 (2017), § 4 («John captured in battle booty, which he offered to Louis, requesting the desert villa of Fontes in return»; «Upon arriving at Aachen, John commended himself to Charlemagne and received concession of Fontes as aprisio»), https://jemne.org/issues/17/chandler.php, que remite al precepto editado por Ramon d'Abadal, Catalunya carolíngia, vol. 2, Els diplomes carolingis a Catalunya, pp. 307-311.
64 «…donde Juan se encomendó a Carlomagno y recibió la tierra en aprisión.»
Para el contexto de los hispani y las aprisiones, Archibald R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050 (Austin: University of Texas Press, 1965), que es la obra a la que remite Chandler para este episodio. Localizada en catálogo (Open Library); no se ha consultado la página.
65 «…una tierra yerma y sin dueño para roturarla y ponerla en cultivo.»
«Aprisió», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/aprisio («Ocupació d'una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d'explotar-la convenientment»).
66 «…tierra virgen tras treinta años de posesión ininterrumpida y de cultivo efectivo.»
Pierre Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d'une société, vol. 1 (Toulouse: Association des publications de l'Université de Toulouse-Le Mirail, 1975), p. 208 («le droit d'appropriation d'une terre vierge, après trente années de possession ininterrompue et de mise en valeur effective»).
67 «…un Zoleiman, un Gómez, un vascón llamado Ardarico, un lombardo llamado Cazerello.»
Praeceptum pro Hispanis (Aquisgrán, 2-4-812), en Alfred Boretius, ed., Capitularia regum Francorum, vol. 1, MGH, Leges, Capitularia 1 (Hannover: Hahn, 1883), núm. 76, p. 169 («Berane, Gauscelino, Gisclafredo, Odilone, Ermengario, Ademare, Laibulfo et Erlino comitibus»; lista de nombres: «Martinus presbyter, Iohannis, Quintila […] Amabilis […] Homodei, Jacentius, Esperandei […] Zoleiman […] Gomis […] Ardaricus Wasco […] Cazerellus Longobardus […] Solomo presbyter»; «Data IV. Nonas Aprili»; «Actum Aquisgrani»), https://archive.org/details/capitulariaregum01bore. Recuento de los cuarenta nombres, propio.
68 «…años per aprisionem y que les devolvieran lo que les hubieran quitado.»
Praeceptum pro Hispanis, ed. Boretius, p. 169 («aliqui pagenses fiscum nostrum sibi alter alterius testificant ad eorum proprietatem et eos exinde expellant»; «aliquas villas, quas ipsi laboraverunt, laboratas illis eis abstractas habeatis»; «saiones qui per fortia super eos exactant»; «nullum censum superponere praesumatis»; «quod per triginta annos abuerint per aprisionem, quieti possideant»; «omnia in loco restituere faciatis»).
69 «…que no la tomaría pronto, levantó el cerco y regresó a Aquitania.»
Annales regni Francorum, s.a. 809 («domnus Hludowicus rex cum exercitu Hispaniam ingressus Dertosam civitatem in ripa Hiberi fluminis sitam obsedit»; «postquam eam tam cito capi non posse vidit, dimissa obsidione cum incolomi exercitu in Aquitaniam se recepit»).
70 «…fijó una frontera en torno al Llobregat que duró casi dos siglos.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Tarragona fou momentàniament presa l'any 808»; «Lleida fou novament atacada el 811»; tregua «vers el 813» con al-Ḥakam I; zona fronteriza «als voltants de la vall del Llobregat, que perdurà gairebé dos segles»).
71 «…la parte de Hispania que los marqueses francos habían convertido en desierto.»
Constitutio de Hispanis in Francorum regnum profugis prima (1-1-815), ed. Boretius, Capitularia, vol. 1, núm. 132, p. 261 («propter iniquam oppressionem et crudelissimum iugum, quod eorum cervicibus inimicissima Christianitati gens Sarracenorum imposuit»; «in Septimania atque in ea portione Hispaniae quae a nostris marchionibus in solitudinem redacta fuit»).
72 «…podrían asentar en su aprisión a otros hombres que trabajaran para ellos.»
Constitutio de Hispanis prima, ed. Boretius, pp. 261-262, caps. 1-3 («cum comite suo in exercitum pergant»; «explorationes et excubias, quod usitato vocabulo wactas dicunt»; «Alius vero census ab eis neque a comite […] exigatur»; «minores causas more suo […] inter se mutuo definire non prohibeantur»; «quam adprisionem vocant»).
73 «…en la repoblación de la Cataluña central impulsada por Wifredo el Velloso.»
«Aprisió», Gran Enciclopèdia Catalana («El model franc de les aprisions fou seguit, un segle més tard, en la repoblació del centre del Principat pel comte Guifré el Pelós»).
74 «…primero lo había dejado Luis en Barcelona con una guarnición de godos.»
Astrónomo, Vita Hludowici, cap. 13, ed. Tremp, p. 320 («Bera comite ibidem ob custodiam relicto cum Gothorum auxiliis»).
75 «…Rosellón, y probablemente había sido conde del Rosellón antes de la conquista.»
«Berà», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bera («Comte de Barcelona (801-820), de Girona (817-820) i probablement, abans del 801, de Rosselló»; «Tenia possessions al Conflent i al Rosselló»).
76 «…de Tolosa y de una dama goda, aunque Tremp lo considera improbable.»
Josep M. Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal», en Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/monarquia-carolingia-i-poder-comtal; Salrach, «La intervenció carolíngia» («mig got i mig franc»; «probable fill del comte franc Guillem de Tolosa i d'una dama de la noblesa goda»). La objeción, en Tremp, ed., Astronomus, p. 320, n. 161 («wahrscheinlich kein Sohn Gf Wilhelms von Toulouse»).
77 «…ofensiva del general Abd Allah al-Balansi, que no logró tomar la ciudad.»
«Berà», Gran Enciclopèdia Catalana («col·laborà amb Lluís el Piadós en l'expedició contra Tortosa (809) i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona (815), ordenat per al-Hakam»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («L'any 815, una expedició sarraïna comandada pel general 'Abd Allāh al-Balansī va atacar Barcelona, però no aconseguí apoderar-se de la ciutat»).
78 «…Ampurias e hijo de Guillermo de Tolosa, y acabó acusado de traición.»
«Berà», Gran Enciclopèdia Catalana («Partidari de la pau amb els musulmans (probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d'Empúries), fou acusat de traïció»); «Gaucelm», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gaucelm («Comte de Rosselló (812-832) i d'Empúries (816-832)»; «Fill de Guillem I de Tolosa»).
79 «…sus vecinos, se batió a caballo con su acusador y fue vencido.»
Annales regni Francorum, s.a. 820 («In eo conventu Bera comes Barcinonae, qui iam diu fraudis et infidelitatis a vicinis suis insimulabatur, cum accusatore suo equestri pugna confligere conatus vincitur»); «Berà», Gran Enciclopèdia Catalana («judicat a Aquisgrà»).
80 «…cazar. Un tal Gundoldo acudió con un féretro preparado, como era costumbre.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, III, vv. 553-604, ed. Dümmler, pp. 56-58 («Hunc super infestans alius, cui Sanilo nomen […] alteruterque Gothus»; «More tamen nostro liceat residere caballum, / Armaque ferre mea»; «Est locus insignis regali proximus aulae»; «Mox Gundoldus adest, feretrum de more paratum»). Paráfrasis propia.
81 «…orden del emperador, y Gundoldo se llevó de vuelta el féretro vacío.»
Ermoldo, In honorem Hludowici, III, vv. 609-616, ed. Dümmler, p. 58 («Iam Bero figit equum, giros dare cornipedes mox / Incipit»; «Ille sequi simulat, tandem dimittit habenas, / Et ferit ense: ille se canit esse reum»; «feretrumque remittit / Absque onere»).
82 «…su propia ley, “utpote quia uterque Gothus erat”, porque ambos eran godos.»
Astrónomo, Vita Hludowici imperatoris, cap. 33, en Ernst Tremp, ed., Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs. Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 64 (Hannover: Hahn, 1995), p. 398 («cum eodem secundum legem propriam — utpote quia uterque Gothus erat — […] proelio congressus est»), https://www.dmgh.de/mgh_ss_rer_germ_64/index.htm.
83 «…la vida por la clemencia del emperador y fue desterrado a Ruan.»
Annales regni Francorum, s.a. 820 («Cumque ut reus maiestatis capitali sententia damnaretur, parsum est ei misericordia imperatoris, et Ratumagum exilio deportatus est»).
84 «…magnate franco de la corte, recibió Barcelona y Gerona en el 820.»
«Berà», Gran Enciclopèdia Catalana («El fracàs de la seva actuació feu que la cort carolíngia instaurés a la regió el govern de comtes no originaris del país»); «Rampó», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rampo («Comte de Barcelona i Girona (820-825)»; «magnat franc de la cort reial»).
85 «…provocó la revuelta de Aissó, un noble godo amigo del depuesto Bera.»
«Bernat I de Tolosa», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0223326 («El seu nomenament com a comte de Barcelona (826) provocà la revolta d'Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l'antic comte Berà»); «Aissó», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/aisso («Noble got»).
86 «…a pedir ayuda al emir Abd al-Rahman II, que se la concedió.»
Annales regni Francorum, s.a. 826 («de fuga ac perfidia Aizonis, quomodo fraudulenter Ausonam ingressus […] Rotam civitatem destruxit, castella eiusdem regionis, quae firmiora videbantur, communivit missoque ad Abdiraman regem Sarracenorum fratre suo auxilium, quod petebat, iussu eiusdem regis contra nostros accepit»).
87 «…juntos, con tropas musulmanas, saquearon a diario la Cerdaña y el Vallès.»
Annales regni Francorum, s.a. 827 («Defecit ad eum et filius Berani nomine Willemundus»; «iunctique Sarracenis ac Mauris Ceritaniam et Vallensem rapinis atque incendiis cotidie infestabant»).
88 «…los jefes de aquel ejército fueron declarados culpables y perdieron sus cargos.»
Annales regni Francorum, s.a. 827 («Bernhardus quoque Barcinonae comes […] pertinacissime resisteret»; «Abumarvan vastatis Barcinonensium ac Gerundensium agris villisque incensis […] cum incolomi exercitu Caesaraugustam se prius reciperet») y s.a. 828 (los jefes, «culpabiles inventi», «honorum amissione multati sunt»).
89 «…hasta el 879, y convirtió la Cataluña central en tierra de nadie.»
«Comtat d'Osona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/comtat-dosona («tornà a desbaratar el comtat a partir del 827»; reorganización definitiva «a partir del 879»); Salrach, «La intervenció carolíngia» (la Cataluña central, «convertida aleshores en terra de ningú»).
90 «…domini foraster”, y Salrach habla de un movimiento secesionista “de caire goticista”.»
«Aissó», Gran Enciclopèdia Catalana; Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («esclatà un moviment secessionista de caire goticista a les terres centrals de la Marca»).
91 «…divididas sobre si convenía la guerra o la paz con los musulmanes.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («rivalitats entre famílies de l'aristocràcia meridional», debidas, según Salrach, a la política que convenía seguir con los musulmanes, «la guerra o la pau»).
92 «…interpretaciones que atribuían motivos étnicos a los actos políticos de la región.»
Chandler, Carolingian Catalonia, descripción de la obra en Cambridge Core («revising traditional interpretations of ethnic motivations for political acts»), https://www.cambridge.org/core/books/carolingian-catalonia/EA0ABE0BAB7299F6740C4F73498B758C.
93 «…frontera. En el 829 el emperador lo llevó a palacio como camarero.»
Annales regni Francorum, s.a. 829 («Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat, camararium in palatio suo constituit»).
94 «…fiel a la dinastía. Muerto Berenguer, Bernardo los recuperó en el 835.»
«Bernat I de Tolosa», Gran Enciclopèdia Catalana («La seva gestió política fou, però, desastrosa»; «Fugí del palau i es refugià a Barcelona (830)»; «Catalunya i el ducat de Septimània foren lliurats a Berenguer I de Tolosa (832-835)»; «li fou retornat […] (835)»); «Comtat de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/comtat-de-barcelona (Berenguer, «més fidel a la casa carolíngia que no pas Bernat de Septimània»).
95 «…de lesa majestad y ejecutado en Aquitania por orden del rey Carlos.»
«Bernat I de Tolosa», Gran Enciclopèdia Catalana (apoyo a Pipino II; «fou jutjat i executat»); Annales Bertiniani, s.a. 844, en Georg Waitz, ed., Annales Bertiniani, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 5 (Hannover: Hahn, 1883), p. 30 («Bernardus comes marcae Hispanicae, iam dudum grandia moliens summisque inhians, maiestatis reus Francorum iudicio, iussu Karoli in Aquitania capitalem sententiam subiit»), https://archive.org/details/annalesbertinian00wait.
96 «…los condes de Carcasona, que gobernaba Urgel y Cerdaña desde el 834.»
«Sunifred I d'Urgell-Cerdanya», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sunifred-i-durgell-cerdanya («Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848)»; según Abadal, «fill del comte Bel·ló de Carcassona»); Salrach, «La intervenció carolíngia» («un magnat d'un llinatge got: Sunifred»).
97 «…por la Cerdaña, el último intento musulmán de saltar a la Galia.»
«Sunifred I d'Urgell-Cerdanya», Gran Enciclopèdia Catalana («el 842 barrà el pas […] a un exèrcit sarraí»; «llur fracàs assenyalà l'últim intent musulmà de saltar cap a França»).
98 «…engaño que por la fuerza, y Sunifredo murió probablemente en aquella rebelión.»
Annales Bertiniani, s.a. 848, ed. Waitz, p. 36 («Guilhelmus, filius Bernardi, Impurium et Barcinonam dolo magis quam vi capit»); «Comtat de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (Sunifredo y Sunyer «moriren probablement en la rebel·lió de Guillem»); Gaspar Feliu i Montfort, «Els comtes de Barcelona fins a la unió amb Aragó», Catalunya Romànica (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/els-comtes-de-barcelona-fins-a-la-unio-amb-arago («Es creu que morí el 848 en lluita contra Guillem»).
99 «…su padre se lo llevó a Aquitania antes de que lo bautizaran.»
Dhuoda, Liber manualis, prefacio, en Édouard Bondurand, ed., Le manuel de Dhuoda (843) (París: Alphonse Picard, 1887), pp. 51-53, con traducción francesa y notas del editor («in Aquisgrani palatio […] legalis in conjugio accessi uxor», que el editor fecha el 24-6-824; nacimiento de Guillermo el 29-11-826, según el editor; el segundo hijo, nacido «XI Kalendas aprilis in Uzecia urbe», el 22-3-841; «antequam baptismatis accepisset gratiam […] in Aquitaniae partibus ad suam fecit adduci praesentiam»), https://archive.org/details/lemanueldedhuoda00dhuo.
100 «…la Purificación, y lo cerró pidiendo al lector que rezara por ella.»
Dhuoda, Liber manualis, prefacio, ed. Bondurand, pp. 53-54 («sub jussione senioris mei, in praedicta […] residerem urbe»; «Audivi enim quod genitor tuus B[ernardus] in manus domini te commendavit Karoli regis»; «primum in omnibus regnum quaere Dei»); índice de capítulos, cap. XII, «De reverentia erga genitorem tuum»; suscripción final, p. 249 («Incoatio hujus libelli II anno obitus Ludovici coydam imperatoris, II kalendas decembris»; «Finitus est autem […] IIII nonas februarii, Purificationis sancte»; «Qui legis, ora pro prescripta Duodane»).
101 «…el autor de la Marca Hispanica, había prestado al erudito Luc d'Achery.»
Bondurand, ed., Le manuel de Dhuoda, introducción, p. 7 (el tratado, «écrit à Uzès, de 841 à 843, pour l'éducation de Guillaume, fils aîné de Bernard»; la única copia conocida, del siglo XVII, «dérivait d'un manuscrit ancien de l'abbaye de La Grasse, que Pierre de Marca avait communiqué à dom Luc d'Achery»).
102 «…los Annales Bertiniani, fue capturado con engaño y muerto en la ciudad.»
Annales Bertiniani, s.a. 844, p. 30; s.a. 848, p. 36, y s.a. 850, p. 38, ed. Waitz. La edad de Guillermo en el 850 se deduce de la fecha de nacimiento que da Dhuoda.
103 «…con más engaño todavía, y lo han matado aquí, en la ciudad.»
Annales Bertiniani, s.a. 850, ed. Waitz, p. 38 («Guilhelmus, Bernardi filius, in marca Hispanica Aledramnum et Isembardum comites dolo capit; sed ipse dolosius captus et aput Barcinonem interfectus est»); Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Carlos el Calvo encargó a Aleran, «amb l'ajut d'Isembart […] de deposar el comte Guillem»; Guillermo «fou derrotat per les tropes reials i decapitat a Barcelona»).
104 «…casi todos los cristianos, devastarán la ciudad y se irán sin castigo.»
Annales Bertiniani, s.a. 852, ed. Waitz, p. 41 («Mauri Barcinoniam, Iudaeis prodentibus, capiunt, interfectisque pene omnibus christianis et urbe vastata, inpune redeunt»).
105 «…en el 848 para explicar la caída de Burdeos ante los vikingos.»
Annales Bertiniani, s.a. 848, ed. Waitz, p. 36 («Dani Burdegalam Aquitaniae, Iudaeis prodentibus, captam depopulatamque incendunt»).
Un nombre para la frontera
106 «…cedió el paso a la de Marca de Gotia o de Septimania.»
Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («l'expressió Marca Hispànica és completament inexistent entre els documents oficials de la cancelleria carolíngia»; «Els annals reials, a partir del 821, introduïren la locució Marca Hispànica»); Annales regni Francorum, s.a. 827 («ad motus Hispanicae marcae componendos»).
107 «…y justificar la posición francesa en la negociación de la nueva frontera.»
«Marca Hispanica, sive limes Hispanicus», Diccionari d'historiografia catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dhistoriografia-catalana/marca-hispanica-sive-limes-hispanicus; «Marca Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/marca-hispanica.
108 «…Antonio de la Torre y José Antonio Maravall discreparon radicalmente de Calmette.»
«Marca Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana («Per a Josep Calmette aquesta Marca es devia constituir l'any 865»; «segons Dhondt, ja devia haver aparegut el 798»; «Antonio de la Torre (1947) i Maravall (1954) discreparen radicalment de Calmette»).
109 «…pràctic que no expressa sinó un concepte geogràfic, sense cap valor jurídic».»
«Marca Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana («fou Ramon d'Abadal el qui aclarí definitivament la qüestió»); Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal», que resume la conclusión de Abadal. Abadal trató la locución en Ramon d'Abadal i de Vinyals, «Nota sobre la locución "Marca Hispánica"», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957-1958): 157-164, https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196530.
110 «…reyes francos añadieron a su título el de reyes de los godos.»
Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («els habitants d'aquesta terra eren i se sentien hispans o hispanogots»; «el regne got de Toledo»; los reyes francos añadieron a su titulatura «la de reis dels gots»).
111 «…que los orígenes constitucionales de la Cataluña moderna son imposibles de fijar.»
Chandler, Carolingian Catalonia, p. 264 («Catalonia was a Carolingian creation»; «the constitutional origins of modern Catalonia are impossible to pin down»).
Lo que Nora no pudo sentir
112 «…había capturado con engaño, murió probablemente en el asalto musulmán del 852.»
Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Aleran: «Sembla que morí en un assalt musulmà a Barcelona el 852»).
113 «…ellos, al parecer, el de Terrassa; acabó destituido por sospechas de traición.»
«Odalric», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/odalric (expedición de Mūsà ibn Mūsà, de los Banū Qāsi, contra Barcelona en el verano de 856, que «saquejà el territori i destruí diversos castells»; «es degué fer sospitós de traïció […] i fou destituït»).
114 «…por infidelidad en el 862 y abandonó los condados en el 864.»
Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Humfrido: Carlos el Calvo «el va deposar per traïció el 862. Resistí fins al 864, any que abandonà els comtats»).
115 «…algunos fueron destituidos y Bernardo de Septimania y su hijo Guillermo, ejecutados.»
Salrach, «La intervenció carolíngia» («van ser francs quasi tots els comtes importants de la Marca fins el 878 […] llevat de Sunifred»; «alguns comtes van ser destituïts o expulsats (Odalric, Unifred i Bernat de Gòtia) i algun, executat (Bernat de Septimània i el seu fill Guillem)»).
116 «…manos ajenas, lo que lo enfrentó con el obispo de Barcelona, Frodoíno.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernat-de-gotia («El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia»; «Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats»; «l'enemistat entre Bernat i el bisbe de Barcelona, Frodoí»).
117 «…de aquel año, no compareció, y fue desposeído de todos sus honores.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana («es revoltà contra Carles (878)»; «En negar-se a comparèixer al concili de Troyes (agost del 878) […] fou desposseït de les seves honors»).
118 «…en la rebelión del 848; el Rosellón pasó a su hermano Miró.»
«Bernat de Gòtia», Gran Enciclopèdia Catalana («Barcelona i Girona foren lliurades a Guifré I d'Urgell-Cerdanya (Guifré el Pelós), i Rosselló, al seu germà Miró de Conflent»; «el darrer comte franc que governà el comtat de Barcelona»); Feliu, «Els comtes de Barcelona» (Wifredo, «Fill del comte Sunifred I»; conde de Urgel y Cerdaña «vers el 870»).
119 «Barcelona volvía a manos de un hombre del país.»
«Comtat de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («el comtat de Barcelona fou atribuït a un personatge del país, Guifré I el Pelós»); Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («Des del 878, de nou separada Catalunya de la Septimània»).
120 «…su hermano Miró. Barcelona volvía a manos de un hombre del país.»
Sobre el origen de la dinastía de Guifré, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Els primers comtes catalans (Barcelona: Teide, 1958; reed. Vicens Vives). Localizada en catálogo (Open Library); no se ha consultado la página.
121 «…Se llamaba Wifredo, y la leyenda le daría su apodo: el Velloso.»
«Guifré I de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/guifre-i-de-barcelona («Els seus estats foren heretats conjuntament per la muller i els fills mascles no eclesiàstics»; «el sobrenom de Pelós és sens dubte relacionat amb la seva llegenda»); Miquel Coll i Alentorn, Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica 39 (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990), pp. 14-15 (redacción de las Gesta comitum Barcinonensium en Ripoll entre 1162 y 1184), https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000336/00000001.pdf.