Tomo 1, página 152
Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.
5. Al-Ándalus y la frontera franca
13 «…obispo llamado Nambad, quizá el de Urgel, murió quemado por los rebeldes.»
«El marc històric (segles VIII-X)», Del romà al romànic, que sigue la Crónica mozárabe del 754 («un bisbe anomenat Nambad, suposat bisbe d'Urgell»; «va morir cremat pels rebels»).
14 «…él y envió a Lampegia a Damasco, al harén del califa omeya.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Segons una tradició, qüestionada per Michel Rouche, el duc Odó d'Aquitània pactà, l'any 729, amb el cap berber i li donà la seva filla Lampègia en matrimoni»; «alguns mesos més tard, l'emir al-Hišām ibn 'Ubayd enderrocà el cap berber i envià Lampègia a Damasc, al serrall del califa omeia»). Sénac fecha el pacto en el 729; Del romà al romànic, la revuelta en el 731.
15 «…él y envió a Lampegia a Damasco, al harén del califa omeya.»
Sobre la discusión de la tradición de Lampegia, la monografía de Rouche sobre la Aquitania de esos siglos: Michel Rouche, L'Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781. Naissance d'une région (París: Éditions de l'École des hautes études en sciences sociales; Éditions Touzot, 1979). Obra localizada en catálogo (Open Library); no se ha consultado el pasaje, y la atribución a Rouche es la que recoge Sénac en la nota anterior.
16 «…tomaron Carcasona y Nimes, y sus incursiones llegaron hasta Autun, en Borgoña.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («L'any 721, al-Samh intentà assetjar Tolosa»; «el 725, els sarraïns s'apoderaren de Carcassona i seguidament de Nimes»; ràtzia «que arribà fins a Autun»).
17 «…732 cerca de Poitiers a la expedición del gobernador Abd al-Rahman al-Gafiqi.»
«Carles Martell», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/carles-martell («Majordom de palau dels reis merovingis»; «Carles el derrotà prop de Poitiers (732)»).
18 «…y se limitó a destruir las murallas de Agde, Béziers y Maguelone.»
«Carles Martell», Gran Enciclopèdia Catalana («no reeixí a prendre Narbona i hagué de limitar-se a destruir les fortificacions d'Agde, Besiers i Magalona»); Salrach, «La intervenció carolíngia» («Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàl·lia gòtica»); Sénac, «La Catalunya musulmana» («una victòria brillant al sud de Narbona, a la riba del Berra»).
19 «…de la región no se ponían de acuerdo sobre a quién servir.»
Sénac, «La Catalunya musulmana» («Un dignatari got, de nom Misemund, lliurà Agde, Besiers i Magalona a Pipí el Breu, l'any 752»; «fou assassinat per un dels seus»; «la població indígena estava dividida»).