¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes

Tomo 1, página 170

Las fuentes de las afirmaciones de esta página del tomo 1, La piedra, en la edición impresa.

5. Al-Ándalus y la frontera franca

88 «…los jefes de aquel ejército fueron declarados culpables y perdieron sus cargos.»

Annales regni Francorum, s.a. 827 («Bernhardus quoque Barcinonae comes […] pertinacissime resisteret»; «Abumarvan vastatis Barcinonensium ac Gerundensium agris villisque incensis […] cum incolomi exercitu Caesaraugustam se prius reciperet») y s.a. 828 (los jefes, «culpabiles inventi», «honorum amissione multati sunt»).

89 «…hasta el 879, y convirtió la Cataluña central en tierra de nadie.»

«Comtat d'Osona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/comtat-dosona («tornà a desbaratar el comtat a partir del 827»; reorganización definitiva «a partir del 879»); Salrach, «La intervenció carolíngia» (la Cataluña central, «convertida aleshores en terra de ningú»).

90 «…domini foraster”, y Salrach habla de un movimiento secesionista “de caire goticista”.»

«Aissó», Gran Enciclopèdia Catalana; Salrach, «Monarquia carolíngia i poder comtal» («esclatà un moviment secessionista de caire goticista a les terres centrals de la Marca»).

91 «…divididas sobre si convenía la guerra o la paz con los musulmanes.»

Salrach, «La intervenció carolíngia» («rivalitats entre famílies de l'aristocràcia meridional», debidas, según Salrach, a la política que convenía seguir con los musulmanes, «la guerra o la pau»).

92 «…interpretaciones que atribuían motivos étnicos a los actos políticos de la región.»

Chandler, Carolingian Catalonia, descripción de la obra en Cambridge Core («revising traditional interpretations of ethnic motivations for political acts»), https://www.cambridge.org/core/books/carolingian-catalonia/EA0ABE0BAB7299F6740C4F73498B758C.

93 «…frontera. En el 829 el emperador lo llevó a palacio como camarero.»

Annales regni Francorum, s.a. 829 («Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat, camararium in palatio suo constituit»).

94 «…fiel a la dinastía. Muerto Berenguer, Bernardo los recuperó en el 835.»

«Bernat I de Tolosa», Gran Enciclopèdia Catalana («La seva gestió política fou, però, desastrosa»; «Fugí del palau i es refugià a Barcelona (830)»; «Catalunya i el ducat de Septimània foren lliurats a Berenguer I de Tolosa (832-835)»; «li fou retornat […] (835)»); «Comtat de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/comtat-de-barcelona (Berenguer, «més fidel a la casa carolíngia que no pas Bernat de Septimània»).

95 «…de lesa majestad y ejecutado en Aquitania por orden del rey Carlos.»

«Bernat I de Tolosa», Gran Enciclopèdia Catalana (apoyo a Pipino II; «fou jutjat i executat»); Annales Bertiniani, s.a. 844, en Georg Waitz, ed., Annales Bertiniani, MGH, Scriptores rerum Germanicarum 5 (Hannover: Hahn, 1883), p. 30 («Bernardus comes marcae Hispanicae, iam dudum grandia moliens summisque inhians, maiestatis reus Francorum iudicio, iussu Karoli in Aquitania capitalem sententiam subiit»), https://archive.org/details/annalesbertinian00wait.