¿QUIÉN ES CATALÁN?

← Todas las fuentes · Tomo 3, La muralla

21. 1714

Las 107 fuentes de esta pieza, en el orden en que aparecen. Cada número es el que lleva la frase en el libro; al lado, sus últimas palabras.

1 «…un olor a pólvora mojada que se le mete en la garganta.»

«Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/guerra-de-successio-hispanica (las lluvias de septiembre retrasaron el asalto); Alabrús, «Les dones austriacistes», p. 262 (tempestad de principios de septiembre, según Castellví).

Tomo 3, p. 103

2 «…ciudad ha dejado marchar a los que quieran pasar al otro campo.»

Alabrús, «Les dones austriacistes», pp. 262-263, que copia a Castellví, Narraciones históricas, vol. IV, p. 210. Alabrús sitúa la tormenta el 3 de septiembre.

Tomo 3, p. 103

3 «…las armas, y Marianna se refugió en la ciudad, como tantos otros.»

Josep M. Torras i Ribé, «L'altra cara de la Guerra de Successió a Catalunya: la violència contra la població civil (1705-1714)», en Jaume de Puig i Oliver (ed.), 1714 (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016), pp. 51-66, en p. 62, https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000393/00000073.pdf (quema de El Masnou y Vilassar por Arpajon, según un informe borbónico del verano de 1713); Agustí Alcoberro i Pericay, «La Guerra de Successió espanyola als Països Catalans», Catalan Historical Review 3 (2010): 197-211, en p. 204, https://doi.org/10.2436/20.1000.01.46 (los civiles de la Coronela, «autòctons i refugiats»). La portadora del anillo y su familia son personajes de ficción.

Tomo 3, p. 103

4 «…españoles que, con cincuenta franceses, forman el ejército del duque de Berwick.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 172 («L'armée étoit composée de cinquante bataillons François & de vingt Espagnols, & de cinquante-un escadrons»). El soldado que lleva la cuenta de Leo es un personaje de ficción.

Tomo 3, p. 104

5 «…que a las mujeres nunca se les oyó una voz de rendición.»

Rosa Maria Alabrús Iglesias, «Les dones austriacistes i la Guerra de Successió», Pedralbes 30 (2010): 245-266, en p. 262 (sitio de 1714, según Castellví: «Nunca en las mujeres no se oyó una voz de rendición [...] trabajaban en construir las defensas»), https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/download/34780/34145.

Tomo 3, p. 105

6 «…memorias que prohibió dejarlas acercarse y que incluso mandó disparar contra ellas.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 184 («Ils voulurent faire sortir les femmes; mais je défendis qu'on les laissât approcher, & j'ordonnai même qu'on tirât dessus»).

Tomo 3, p. 105

El libro del notario

7 «…se ven al descubierto bajo la cubierta del antiguo mercado del Born.»

«El Born. Museu d'Història de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (el yacimiento, de unos 8.000 m² bajo el antiguo mercado del Born, corresponde a una parte del barrio de la Ribera e incluye tramos de calle y el Rec Comtal). La casa del notario, el notario y su familia son personajes de ficción.

Tomo 3, p. 105

8 «…M.DCCII. Barcelona, en casa de Joan Pau Martí y Joseph Llopis, 1704.»

Joan Pau Martí y Joseph Llopis (impr.), Constitutions y altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del capitol de cort LXXXII de las Corts per la S. C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona any M.DCCII (Barcelona: en casa de Joan Pau Martí y Joseph Llopis, estampers, 1704), 3 vols.; ejemplar de la Universidad Complutense de Madrid digitalizado en Google Books, vol. 1, https://books.google.es/books?id=DExa_YZMQbIC; ficha bibliográfica en MedCat (sciencia.cat), consultado el 16-11-2026, https://www.medcat.sciencia.cat/en/medcat?bib=11155 («3 vols. en 1 tom»; reediciones facsímiles de 1909, 1973 y 1995); «Constitucions i altres drets de Catalunya», Diccionari d'historiografia catalana (enciclopedia.cat), consultado el 16-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dhistoriografia-catalana/constitucions-i-altres-drets-de-catalunya (tercera y última compilación, decidida en las Corts de 1702 y publicada en 1704; reedición de la segunda con lo legislado en las Corts de 1599 y 1702). El ejemplar concreto del notario es de ficción; la edición es real.

Tomo 3, p. 106

9 «…y aquí, que se cuenta por los reyes de Aragón, el cuarto.»

«Felip V d'Espanya», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 16-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/felip-v-despanya (reinó «com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05)»).

Tomo 3, p. 106

10 «…nació en Versalles el 19 de diciembre de 1683. Tenía dieciséis años.»

Joaquim Albareda y Carme Pérez Aparicio, «La guerra de Successió», en Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-guerra-de-successio; «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana. Carlos II, Copia del testamento cerrado, que en dos de octubre de mil y setecientos y del codicilo, que en cinco del mismo mes y año hizo la Magestad del Señor Rey D. Carlos II ([s. l.: s. n., 1700?]), ejemplar de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla, A 111/155(25), digitalizado en Internet Archive, https://archive.org/details/A11115525; García Cárcel, «Felipe V» (testamento a favor del duque de Anjou; nacimiento en Versalles el 19-XII-1683). García Cárcel fecha el testamento el 3 de octubre; se sigue el 2, que da el impreso coetáneo.

Tomo 3, p. 106

11 «…Austria. La guerra que sigue se suele fechar entre 1702 y 1715.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió»; «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana; Joaquim Nadal i Farreras, «La Guerra de Successió d'Espanya (1700-1715). Un estat de la qüestió des de Catalunya», Índice Histórico Español 126 (2013): 83-141, en p. 109, https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/11553/14422/20380.

Tomo 3, p. 107

12 «…barcos catalanes fueran cada año a América con la flota de Cádiz.»

Joaquim Albareda y Carme Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern», en Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/historia.-politica-societat-i-cultura-dels-paisos-catalans/la-darrera-aposta-per-lautogovern. García Cárcel, «Felipe V». Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern»; «Felip V d'Espanya», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/felip-v-despanya.

Tomo 3, p. 107

13 «…1599 y las de 1702. Es la tercera y será la última.»

«Constitucions i altres drets de Catalunya», Diccionari d'historiografia catalana (tercera y última compilación, decidida en las Corts de 1702, presididas por Felipe V, y publicada en 1704; reedición de la segunda compilación, de 1588-1589, con lo legislado en las únicas Corts celebradas entre ambas, las de 1599 y 1702); Martí y Llopis (impr.), Constitutions y altres drets de Cathalunya, título («compilats en virtut del capitol de cort LXXXII»).

Tomo 3, p. 107

14 «…sacar nombres de las bolsas de las que se sorteaban los cargos.»

«Tribunal de Contrafaccions», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/tribunal-de-contrafaccions; Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern»; Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 111.

Tomo 3, p. 107

15 «…de las instituciones y los alojamientos. Un «pacte constitucional fràgil», lo llama.»

Antoni Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705. Sobre els objectius polítics dels catalans en la Guerra de Successió espanyola», en Puig i Oliver (ed.), 1714, pp. 41-50, en p. 42, https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000393/00000072.pdf.

Tomo 3, p. 107

16 «…la Conferència dels Comuns, el órgano que coordinaba a las instituciones catalanas.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern»; «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana. Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 112. Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern»; sobre Feliu de la Penya, Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 111.

Tomo 3, p. 108

17 «…Los catalanes reconocerían al archiduque como rey y levantarían seis mil hombres.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern»; Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», pp. 112-113. «Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana (Inglaterra se comprometía a garantizar las leyes y privilegios «àdhuc en el cas d'una eventual victòria de Felip V»); texto del tratado de Génova, 20 de junio de 1705, en Alejandro del Cantillo, Tratados, convenios y declaraciones de paz y de comercio que han hecho con las potencias estranjeras los monarcas españoles de la casa de Borbon desde el año de 1700 hasta el dia (Madrid: Imprenta de Alegría y Charlain, 1843), pp. 43-47, https://archive.org/details/bub_gb_ersCAAAAYAAJ; «Pacte de Gènova», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pacte-de-genova (compromiso de desembarcar tropas o, en todo caso, de hacer respetar las constituciones); Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern» (seis mil hombres).

Tomo 3, p. 109

18 «…el austracismo en un proyecto político claramente alternativo a la dinastía francesa.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern».

Tomo 3, p. 109

19 «…capitular, y solo 1.500 de sus 4.000 soldados lo siguieron al salir.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La darrera aposta per l'autogovern».

Tomo 3, p. 109

20 «…que lo aprobado en ellas recogía las aspiraciones del partido austracista catalán.»

«Carles VI», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/carles-vi; «Tribunal de Contrafaccions», Gran Enciclopèdia Catalana; Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 207 («les dues últimes convocatòries de la Cort general de Catalunya»). Virginia León Sanz, reseña de Joaquim Albareda Salvadó, La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Barcelona: Crítica, 2010), Cuadernos de Historia Moderna 36 (2011): 237-239, en p. 239, https://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/37379.

Tomo 3, p. 109

21 «…V intentó recuperar Barcelona en abril y mayo de 1706, y fracasó.»

García Cárcel, «Felipe V» («asedio frustrado a Barcelona [...] (abril-mayo de 1706)»).

Tomo 3, p. 109

22 «…luego mandaré otro que me queda y si muere iré yo misma”.»

Alabrús, «Les dones austriacistes», pp. 250-251, que copia a Castellví, Narraciones históricas.

Tomo 3, p. 110

23 «…archiduque. Entre sus miembros estaba un abogado de Moià llamado Rafael Casanova.»

Albareda, «Rafael Casanova i Comes».

Tomo 3, p. 110

24 «…una victoria completa que decidió la suerte de la guerra en España.»

García Cárcel, «Felipe V»; Pere Molas Ribalta, «Jacobo Fitz-James-Stuart y Churchill», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), https://historia-hispanica.rah.es/biografias/17933-jacobo-fitz-james-stuart-y-churchill; «batalla d'Almansa», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/batalla-dalmansa. «batalla d'Almansa», Gran Enciclopèdia Catalana. Molas Ribalta, «Jacobo Fitz-James-Stuart y Churchill».

Tomo 3, p. 110

25 «…de Castilla. El 15 de julio se suprimió el Consejo de Aragón.»

Felipe V, decreto de 29 de junio de 1707, en Novísima Recopilación de las Leyes de España (Madrid, 1805), lib. III, tít. III, ley I; ed. facsímil (Madrid: Boletín Oficial del Estado, 1993), t. II, p. 13, https://www.boe.es/biblioteca_juridica/abrir_pdf.php?id=PUB-LH-1993-63_2. Felipe V, decreto de 15 de julio de 1707, en Novísima Recopilación, lib. IV, tít. V, ley IX, ed. BOE, t. II, p. 236.

Tomo 3, p. 110

26 «…Pero desde Almansa los catalanes sabían lo que les esperaba si perdían.»

León Sanz, reseña de Albareda, p. 239.

Tomo 3, p. 111

27 «…la defensa de las Constituciones catalanas quedó supeditada a una paz ventajosa.»

García Cárcel, «Felipe V»; «Carles VI», Gran Enciclopèdia Catalana. Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 116. «Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cas-dels-catalans (cambio de actitud inglesa con los tories, 1710; la elección de Carles como emperador abrió el congreso de paz).

Tomo 3, p. 112

28 «…y con ella se fue la única baza que tenían para negociar.»

«Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana. «Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana (el 19 de marzo de 1713 los catalanes aceptaron la partida de la emperatriz y «hom perdé així l'única base sobre la qual haurien pogut negociar»; el tratado de evacuación se había firmado cinco días antes).

Tomo 3, p. 112

29 «…fueros, pese a las “fuertes y reiteradas instancias” del embajador lord Lexington.»

«Tratado preliminar de paz y amistad entre las coronas de España y de Inglaterra: concluido y firmado en Madrid el 27 de marzo de 1713», art. 15, en Cantillo, Tratados, convenios y declaraciones, pp. 73-74.

Tomo 3, p. 112

30 «…aval, “amb innegables dosis de cinisme”, a la abolición de las Constituciones.»

Tratado de paz y amistad entre España y Gran Bretaña, Utrecht, 13 de julio de 1713, art. XIII, en Cantillo, Tratados, convenios y declaraciones, p. 79. «Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana («L'evident duplicitat del text»); Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204.

Tomo 3, p. 113

31 «…América española, y con un navío de permiso anual para comerciar allí.»

«tractat d'Utrecht», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/tractat-dutrecht; García Cárcel, «Felipe V» («derecho de asiento y navío de permiso»).

Tomo 3, p. 113

32 «…se había reunido antes en 1641. Se constituyó el 30 de junio.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204; «Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana (evacuación «mantinguda secreta»). Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204; «junta de braços», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/junta-de-bracos.

Tomo 3, p. 113

33 «…amenazó repetidamente, y a veces con violencia, a los partidarios de rendirse.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204; Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (el brazo militar adoptó la resistencia «pese a su negativa inicial»).

Tomo 3, p. 113

34 «…“se'ls digué los penjarien en un balcó si no declaraven la guerra”.»

Campabadal, «Entre el blat i la pólvora», p. 97, que cita la Succinta memòria, p. 5 del manuscrito.

Tomo 3, p. 113

35 «…aplauso” y que por las calles solo se oía “Privilegios o morir”.»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», p. 48, que cita a Castellví, Narraciones históricas, vol. III, p. 581.

Tomo 3, p. 113

36 «…de prudencia política, a la espera de que cambiara la coyuntura europea.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204 (publicación por la Diputació el 9 de julio); Eduard Martí Fraga, «Un "golpe de estado concejil"? El govern de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1713-1714», comunicación al XI Congrés d'Història de Barcelona (Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, 2009), p. 2 del PDF, https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/XI%20CONGRES_martifrc.pdf; «junta de braços», Gran Enciclopèdia Catalana (cita del bando). Albareda, en la voz del DBE sobre Villarroel, fecha la proclamación el 12 de julio; se sigue el 9, que dan Alcoberro y Martí Fraga. Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204.

Tomo 3, p. 114

La bomba de la calle

37 «…tomó formas «inevitablement republicanes», aunque seguía actuando en nombre de Carlos III.»

Albareda, «Rafael Casanova i Comes»; «Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rafael-casanova-i-comes (su nombre «fou extret», es decir, salió del sorteo). Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 205; Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (cesión del 26 de febrero de 1714).

Tomo 3, p. 115

38 «…al italiano. Y crece una devoción a Nuestra Señora de la Libertad.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 205.

Tomo 3, p. 115

39 «…enseñan allí mismo, junto a las paredes de las casas que destrozaron.»

«El Born. Museu d'Història de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 16-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-born.-museu-dhistoria-de-barcelona (ruinas descubiertas en unas obras «que s'iniciaren l'any 2002»; se exhumaron «uns tres centenars de bombes del setge», expuestas en la exposición permanente Barcelona 1700. De les pedres a les persones). La bomba de la calle es una de ficción; las del Born son reales.

Tomo 3, p. 115

40 «…quemar El Masnou y Vilassar porque sus vecinos habían tomado las armas.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204; «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana («El 25 d'agost començava el bloqueig naval de Barcelona»). Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió» (expedición del 9 de agosto al 5 de octubre de 1713); Torras i Ribé, «L'altra cara de la Guerra de Successió», p. 62.

Tomo 3, p. 116

41 «…el país que fue reprimida con pueblos quemados y ejecuciones en masa.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió» («Traït per un amic, va ser penjat»); Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204. Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204.

Tomo 3, p. 116

42 «…a los civiles, y Castellví habla de al menos catorce mil bombas.»

Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 92 («amb la sola intenció de castigar els civils»), que sigue a Castellví, Narraciones históricas, vol. IV.

Tomo 3, p. 116

43 «…que el bombardeo se hizo contra los consejos del propio Luis XIV.»

Ricardo García Cárcel, «La opinión de los españoles sobre Felipe V después de la Guerra de Sucesión», Cuadernos de Historia Moderna. Anejos 1 (2002): 103-125, en p. 104, https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2002/34781/cuahismod_a2002v1p103.pdf.

Tomo 3, p. 116

44 «…de julio Casanova movilizó a todos los varones mayores de catorce años.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 170 («J'arrivai au camp devant Barcelone le 7 Juillet»); Molas Ribalta, «Jacobo Fitz-James-Stuart y Churchill». La Gran Enciclopèdia Catalana da el 6 de julio; se sigue al propio Berwick. Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (40.000 frente a 5.500); Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 204; Berwick, Mémoires, t. II, p. 172 («La garnison de Barcelone étoit de seize mille hommes»). «Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana (29 de julio de 1714); Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (movilización «a partir de los catorce años»).

Tomo 3, p. 117

45 «…tanto que se pudiera entrar “pour ainsi dire” en orden de batalla.»

Berwick, Mémoires, t. II, pp. 177-179. Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 92, da para los combates del 12 al 14 de agosto unas novecientas bajas de los defensores y entre tres mil y cuatro mil de los borbónicos, según Francesc Xavier Hernàndez.

Tomo 3, p. 117

46 «…precio” y que de la penuria se siguieron “muchas enfermedades y muertes”.»

Castellví, Narraciones históricas, vol. IV, pp. 188-190, citado en Cases, «Guerra i quotidianitat militar», pp. 92-93.

Tomo 3, p. 117

47 «…a los caballos. Por el contexto, las “sisenes” serían raciones de pan.»

Campabadal, «Entre el blat i la pólvora», Pedralbes 28 (2008): 89-106, pp. 101-102 (que cita la Succinta memòria): «perquè los de la Coronela estessen contents los daven quatre sisenes, i estes se feien de faves podrides que en altra ocasió no les volgueren dar als cavalls». El pasaje habla de la «carestia de pa»; que las «sisenes» fueran raciones de pan es una deducción del contexto, no una glosa de la edición.

Tomo 3, p. 117

48 «…a un niño de un cañonazo a las once de la mañana.»

Alabrús, «Les dones austriacistes», p. 262, que copia a Castellví, Narraciones históricas, vol. IV, p. 290.

Tomo 3, p. 117

49 «…estrago no·s pot dir, però de vuy a 300 anys se'n recordarà».»

Manuel Soler, Llibre d'òbits religiosos del convent de Sant Josep de Barcelona, entrada que El Temps fecha el 29 de mayo en la entradilla y el 29 de agosto de 1714 al reproducirla completa (por eso el texto no da el día), en Agustí Alcoberro y Mireia Campabadal (eds.), Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 (Barcelona: Barcino, 2014), citado en el reportaje sobre el volumen («Érem, som i serem», sección de El Temps; el PDF no lleva firma), El Temps, 12 de agosto de 2014, pp. 27-29, en p. 27, https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2014_08_1574_0027_0029.pdf. La edición de Barcino no se ha consultado directamente.

Tomo 3, p. 118

50 «…y los consellers se han negado, y él ha presentado la dimisión.»

Albareda, «Antonio de Villarroel Peláez». Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 93, fecha la renuncia el día 5.

Tomo 3, p. 118

51 «…D'Asfeld no se ha dignado responder y ha mandado reanudar el fuego.»

Berwick, Mémoires, t. II, pp. 183-184.

Tomo 3, p. 119

52 «…Eulalia. Venía de la antigua hueste de la ciudad, reorganizada en 1646.»

«la Coronela», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/la-coronela («Era formada pels individus dels gremis»).

Tomo 3, p. 119

53 «…como Trinitat, Concepció, Santa Eulàlia, Santa Madrona, Sant Sever y la Mercè.»

Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 89, que sigue a Francesc Xavier Hernàndez et al., La Coronela de Barcelona (1705-1714) (Barcelona: Rafael Dalmau, 2010), pp. 153-155.

Tomo 3, p. 119

54 «…un ejército muy profesionalizado, y del otro, grupos armados diversos y dispersos.»

«la Coronela», Gran Enciclopèdia Catalana; Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 89. Joaquim Nadal i Farreras, «1714-2014: balance de una conmemoración», Índice Histórico Español 128 (2015): 49-66, en p. 52, https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/15184/20186/36531.

Tomo 3, p. 119

55 «…los borbónicos al entrar en Barcelona, el 13 de septiembre de 1714.»

«la Coronela», Gran Enciclopèdia Catalana.

Tomo 3, p. 119

La brecha

56 «…Nou y de Santa Clara se ven las trincheras enemigas, muy cerca.»

James Fitz-James, duque de Berwick, Mémoires du maréchal de Berwick, écrits par lui-même (París: Moutard, 1778), t. II, pp. 176 (trincheras a diez toesas de los ángulos del camino cubierto ya en julio) y 178 (brecha en la cortina entre Portal Nou y Santa Clara), https://archive.org/details/mmoiresdumar02berwuoft.

Tomo 3, p. 120

57 «…bocas de las trincheras, y las reservas detrás. Lo escribirá él mismo.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 185. Berwick, Mémoires, t. II, pp. 173-174 (elección del frente de la Marina: tres baluartes, foso de seis pies, pequeñas lomas) y p. 176 (baluartes de «Porteneuve, de Sainte-Claire & du Levant»). Berwick, Mémoires, t. II, p. 178 («une brèche de trente toises [...] à la Courtine, entre Porteneuve & Sainte-Claire»); Adrià Cases i Ibáñez, «Guerra i quotidianitat militar en temps de setge: Barcelona i Catalunya el 1713-1714», en Puig i Oliver (ed.), 1714, pp. 81-100, en p. 93, https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000393/00000075.pdf (la «Bretxa Reial, situada entre els baluards del Portal Nou i Santa Clara»).

Tomo 3, p. 120

58 «—Siete, según Berwick y la Enciclopèdia Catalana. Castellví cuenta ocho.»

Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 93 (asalto simultáneo a las «vuit bretxes obertes», siguiendo a Francesc de Castellví, Narraciones históricas, ed. Josep M. Mundet y José M. Alsina, Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997-2002, vol. IV, pp. 230-268; Castellví como «testimoni de primera mà», p. 92); Berwick, Mémoires, t. II, p. 184 («sept brèches au corps de la place»); «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana («les set grans bretxes»). La edición de Castellví no se ha consultado directamente. Sobre el autor: «Francesc de Castellví i Obando», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-de-castellvi-i-obando.

Tomo 3, p. 120

59 «…gallego y siete años antes luchaba en el bando de Felipe V.»

Joaquim Albareda i Salvadó, «Antonio de Villarroel Peláez», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), https://historia-hispanica.rah.es/biografias/46430-antonio-de-villarroel-pelaez (texto completo en https://historia-hispanica.rah.es/api/biographies/46430).

Tomo 3, p. 121

60 «…hay artilleros mallorquines, soldados valencianos y refugiados de Aragón y de Castilla.»

«Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana («Els artillers mallorquins, les unitats militars valencianes i els refugiats aragonesos i castellans contribuïren en gran manera a la resistència»).

Tomo 3, p. 121

61 «…V; a uno lo encarcelaron en agosto por negarse a hacer guardia.»

Mireia Campabadal i Bertran, «Entre el blat i la pólvora. La memòria del setge barceloní de 1713-1714 a través de dos dietaris personals en català», Pedralbes 28 (2008): 89-106, en p. 94, https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/download/35288/34582/87088 (el autor felipista de la Succinta memòria, encarcelado el 8 de agosto de 1714 por no hacer guardia).

Tomo 3, p. 121

62 «…veinte morteros disparan a la vez desde las trincheras. Es la señal.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 186.

Tomo 3, p. 121

63 «…meses de bombas amontonados, son ahora el único parapeto de los defensores.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 186 (todo «fut emporté avec peu de résistance», salvo el baluarte de Levante, y después «l'on s'étendit dans les Eglises, maisons & places voisines»); Adrià Cases i Ibáñez, «Guerra i quotidianitat militar en temps de setge: Barcelona i Catalunya el 1713-1714», en Puig i Oliver (ed.), 1714, pp. 81-100, en p. 93, https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000393/00000075.pdf (las ruinas de las calles daban «una certa cobertura als defensors»).

Tomo 3, p. 122

64 «…Sant Pere, que los defensores han recuperado ya no sabe cuántas veces.»

Joaquim Albareda i Salvadó, «Rafael Casanova i Comes», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), consultado el 16-11-2026, https://historia-hispanica.rah.es/biografias/10917-rafael-casanova-i-comes (texto completo en https://historia-hispanica.rah.es/api/biographies/10917): Casanova «enarboló la bandera de Santa Eulalia, patrona de la ciudad, para capitanear un contraataque desesperado»; el baluarte de San Pedro «fue reconquistado once veces». Nora y Leo son personajes de ficción.

Tomo 3, p. 122

65 «…Agustí, y los escombros dan a los defensores parapetos para seguir disparando.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 187. Joaquim Albareda i Salvadó, «Rafael Casanova i Comes», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), https://historia-hispanica.rah.es/biografias/10917-rafael-casanova-i-comes (texto completo en https://historia-hispanica.rah.es/api/biographies/10917). Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 93.

Tomo 3, p. 124

66 «—Casanova —dice—. La bandera ha caído. Le han dado en el muslo.»

Joaquim Albareda i Salvadó, «Rafael Casanova i Comes», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), https://historia-hispanica.rah.es/biografias/10917-rafael-casanova-i-comes (texto completo en https://historia-hispanica.rah.es/api/biographies/10917): en el contraataque del baluarte de Sant Pere «enarboló la bandera de Santa Eulalia» y recibió un «balazo en el muslo».

Tomo 3, p. 124

67 «…fut égorgé.» Todos los que estaban en los tres baluartes fueron degollados.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 186 («à la pointe du jour, le signal fut donné par une décharge de dix pièces de canon, & de vingt mortiers»). Berwick, Mémoires, t. II, p. 186. Se moderniza la s larga del impreso.

Tomo 3, p. 124

68 «…el mismo cuyo nombre está en la portada del libro del notario.»

Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (rendición «a las dos de la tarde del día 11»); Albareda, «Antonio de Villarroel Peláez» (para evitar el saqueo); Berwick, Mémoires, t. II, p. 188 («jusqu'à trois heures après midi que les ennemis rappelèrent»). Ricardo García Cárcel, «Felipe V», Diccionario Biográfico electrónico (Real Academia de la Historia), https://historia-hispanica.rah.es/biografias/15737-felipe-v (en Barcelona «recibió múltiples testimonios de apoyo y agasajos»); Albareda, «Antonio de Villarroel Peláez» (los «catorce meses» del sitio).

Tomo 3, p. 124

La pared de la casa

69 «…en sus tiendas y en la calle, mirando pasar a los soldados.»

Berwick, Mémoires, t. II, pp. 189-190.

Tomo 3, p. 125

70 «…Cuando alguien le habla del sitio, contesta que es «un caso pasado».»

Alabrús, «Les dones austriacistes», p. 263, que copia a Castellví, Narraciones históricas.

Tomo 3, p. 125

71 «…descubierto bajo el Born, entre los restos de cincuenta y cinco casas.»

«El Born. Museu d'Història de Barcelona», Gran Enciclopèdia Catalana («Comprèn les restes de 55 cases»; inaugurado el 9 de septiembre de 2013 y abierto al público el día 11).

Tomo 3, p. 126

72 «…mil personas murieron defendiéndola y un tercio de la ciudad quedó destruido.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió».

Tomo 3, p. 127

73 «…sus tropas perdieron diez mil hombres y los habitantes unos seis mil.»

Berwick, Mémoires, t. II, pp. 190-191.

Tomo 3, p. 127

74 «…11, seis mil bajas entre los atacantes y 3.900 entre los defensores.»

«Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana.

Tomo 3, p. 127

75 «…que se respetaran los privilegios de unos y otros. No quiso escucharlos.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 188.

Tomo 3, p. 128

76 «…los fueros que tenían el día de la muerte de Carlos II.»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», pp. 48-49, que cita a Castellví, Narraciones históricas, vol. IV, p. 262, y la edición de Pere Molas de las memorias de Berwick (Alicante: Universidad de Alicante, 2007), pp. 412-413.

Tomo 3, p. 128

77 «…el rey de España una ciudad rica de la que sacar recursos.»

Berwick, Mémoires, t. II, pp. 188-189; Cases, «Guerra i quotidianitat militar», p. 93 (capitulación del 12 de septiembre).

Tomo 3, p. 128

78 «…la suspensión, le pareció que Barcelona salía «d'un abisme de penes infernals».»

Campabadal, «Entre el blat i la pólvora», p. 106, que cita la Succinta memòria, p. 109 del manuscrito.

Tomo 3, p. 128

79 «…de la Santa Creu era un tal Rafael Casanovas, carpintero de Vilafranca.»

«Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana. El DBE añade que después pasó al hospital de la Santa Creu. «Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana.

Tomo 3, p. 129

80 «…1719 y morirá en Sant Boi el 2 de mayo de 1743.»

«Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana (casa de los suegros en Sant Boi, perdón de 1719, muerte el 2 de mayo de 1743); Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (secuestro de bienes; «En el año 1715, el que fuera conseller en Cap ejercía de nuevo como abogado»). La GEC sitúa la vuelta a la abogacía después del perdón de 1719; se sigue a Albareda.

Tomo 3, p. 129

81 «…el punto de encuentro de la manifestación de cada 11 de septiembre.»

«l'Onze de Setembre», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lonze-de-setembre; «el Fossar de les Moreres», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-fossar-de-les-moreres. Albareda, «Rafael Casanova i Comes».

Tomo 3, p. 129

82 «…el franquismo también, y la estatua estará retirada de 1939 a 1977.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió». «l'Onze de Setembre», Gran Enciclopèdia Catalana (prohibición de los actos); Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (estatua retirada entre 1939 y 1977).

Tomo 3, p. 129

83 «…de la pérdida de las libertades, el 11 de septiembre de 1714».»

Ley 1/1980, de 12 de junio, por la que se declara Fiesta Nacional de Cataluña la jornada del 11 de septiembre, DOGC núm. 70, 25 de junio de 1980; BOE núm. 239, 4 de octubre de 1980, referencia BOE-A-1980-21392, https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1980-21392 (preámbulo y art. 1).

Tomo 3, p. 130

84 «…el monumento de 1888 hay más de ciento setenta años de memoria.»

Albareda, «Rafael Casanova i Comes». Albareda, «Rafael Casanova i Comes» (partidario del armisticio de doce días); «Rafael Casanova i Comes», Gran Enciclopèdia Catalana (treva de dotze dies).

Tomo 3, p. 130

Tres guerras en una

85 «…el que se jugaban intereses dinásticos, geopolíticos y el comercio con América.»

Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», pp. 109-111 (apartado «La dimensió múltiple del conflicte»). Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», p. 41.

Tomo 3, p. 132

86 «…marítimo y colonial, de la que Gran Bretaña salió como gran triunfadora.»

León Sanz, reseña de Albareda, pp. 237-238.

Tomo 3, p. 132

87 «Y Nadal tiene una frase amarga: Cataluña fue «moneda de canvi».»

Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 118 («Catalunya va rebre la consideració de moneda de canvi»).

Tomo 3, p. 132

88 «…Lérida, Tortosa, Vic y Urgell, y ciudades como Cervera, Berga o Ripoll.»

León Sanz, reseña de Albareda, pp. 237-238. García Cárcel, «Felipe V».

Tomo 3, p. 133

89 «…una mezcla de conceptos actuales e históricos que ya había discutido Albareda.»

Henry Kamen, «L'onze de setembre del 1714. Fi de la nació catalana?», en La commemoració de l'Onze de Setembre a Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994), pp. 89-95, en p. 91, citado en Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 110, n. 51, de donde procede también la objeción. El volumen de 1994 no se ha podido consultar.

Tomo 3, p. 133

90 «…tuvo causas internas profundas, pero habría sido impensable sin la guerra internacional.»

Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 200.

Tomo 3, p. 133

91 «…no eran «cap anacronisme passadista», sino la base de un proyecto renovador.»

Josep Fontana, «La Guerra de Successió i les Constitucions de Catalunya, una proposta interpretativa», en Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme (Vic: Eumo, 2001), pp. 13-29, en p. 29, citado en Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 94. El volumen de 2001 no se ha podido consultar.

Tomo 3, p. 133

92 «…el cambio de dinastía la ocasión de poner al día el constitucionalismo.»

Joaquim Albareda Salvadó, «La represa del constitucionalisme (1701-1706)», Revista de Dret Històric Català 7 (2007): 113-133, en p. 130, https://doi.org/10.2436/20.3004.01.19.

Tomo 3, p. 133

93 «…recuperar el autogobierno perdido en 1652, no meterse en la política española.»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», pp. 41-42 y 49.

Tomo 3, p. 133

94 «…sucesorio, y el papel secundario que tuvo en Cataluña la cuestión dinástica.»

Nadal, «1714-2014: balance de una conmemoración», pp. 53-54.

Tomo 3, p. 133

95 «…sus dirigentes decían luchar por Cataluña y por toda la nación española.»

Albareda y Pérez Aparicio, «La guerra de Successió» (resumen de la posición de Pierre Vilar).

Tomo 3, p. 134

96 «…constitucional de Cataluña tal como estaba a la muerte de Carlos II.»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», pp. 45 y 48.

Tomo 3, p. 134

97 «…una república catalana bajo protección inglesa, y el gobierno británico la rechazó.»

«Cas dels Catalans», Gran Enciclopèdia Catalana (propuesta del embajador imperial Hoffman, rechazada por Bolingbroke). Alcoberro, «La Guerra de Successió espanyola», p. 205, recoge que durante el sitio se especuló con una «república lliure» de Catalunya, con Mallorca e Ibiza, bajo protectorado británico.

Tomo 3, p. 134

98 «…que se erigiera en república con Mallorca e Ibiza bajo protección aliada.»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», p. 48 y n. 35, que copia la «representación» de Ferran según Castellví, Narraciones históricas, vol. IV, p. 426.

Tomo 3, p. 134

99 «…Antonio Morales Moya en 2014 niega que se enfrentaran dos «realidades nacionales».»

Xavier Arriazu, reseña de Antonio Morales Moya (ed.), 1714. Cataluña en la España del siglo XVIII (Madrid: Cátedra, 2014), Índice Histórico Español, Novedades bibliográficas, febrero de 2015, p. 1, https://revistes.ub.edu/index.php/IHE/article/download/11633/14469/20612 («la ausencia de un enfrentamiento de dos "realidades nacionales" enfrentadas»).

Tomo 3, p. 134

100 «…según Nadal, juzga con severidad la resistencia a ultranza de los catalanes.»

Nadal, «1714-2014: balance de una conmemoración», p. 53, sobre Henry Kamen, España y Cataluña (Madrid: La Esfera de los Libros, 2014).

Tomo 3, p. 135

101 «…el debate solo tiene sentido si se ciñe a los argumentos históricos.»

Nadal, «1714-2014: balance de una conmemoración», pp. 50-51, que resume a Joaquim Albareda y Joaquim Nadal, «La Guerra de Sucesión revisitada. Un balance bibliográfico», Vínculos de Historia 4 (2015): 373-386. Las actas del simposio se publicaron en Jaume Sobrequés Callicó (dir.), Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del Simposi «Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)» (Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2015). Nadal, «1714-2014: balance de una conmemoración», p. 51.

Tomo 3, p. 135

Lo que Nora no pudo sentir

102 «…catalanes, salvo los nobles, a entregar las armas bajo pena de muerte.»

Berwick, Mémoires, t. II, p. 192. Molas Ribalta, «Jacobo Fitz-James-Stuart y Churchill» (disolución del Consejo de Ciento y de la Diputación del General); Berwick, Mémoires, t. II, p. 193 (bando de entrega de armas «sur peine de mort»).

Tomo 3, p. 135

103 «…familia (dolor imponderable) sin medios, sin comunicación y mendigando el alimento diario».»

Albareda, «Antonio de Villarroel Peláez» (la carta, del 25 de marzo de 1715, al jesuita Álvaro de Cienfuegos, se cita según esta voz).

Tomo 3, p. 135

104 «…meses más: Palma no capituló hasta el 1 de julio de 1715.»

«Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana; Berwick, Mémoires, t. II, p. 191. «Guerra de Successió Hispànica», Gran Enciclopèdia Catalana (capitulación de Palma el 1 de julio de 1715 y ocupación posterior de Eivissa); Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», p. 48 (Mallorca e Ibiza aún en manos austracistas tras la caída de Barcelona).

Tomo 3, p. 136

105 «…de Cataluña, de aon ploram y plorarem, nosaltres y els nostres desendents».»

Simon i Tarrés, «Abans i després del 1705», p. 49, que cita a Xavier Torres, «Reis, pagesos i llibertats: la fi de les Constitucions Catalanes segons els memorialistes de pagès», en Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme, pp. 197-219, en pp. 216-217.

Tomo 3, p. 136

106 «…las casas del barrio de la Ribera, donde había empezado el asalto.»

Felipe V, Real decreto de 16 de enero de 1716, en Novísima Recopilación, lib. V, tít. IX, ley I, ed. BOE, t. II, p. 405; «Parc de la Ciutadella», Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), consultado el 15-11-2026, https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/parc-de-la-ciutadella (ciudadela de 1716-1727 «per a dominar la ciutat»); Nadal, «La Guerra de Successió d'Espanya», p. 120 (destrucción de la Ribera).

Tomo 3, p. 136

107 «…casas que habían dejado las bombas, como quien piensa quedarse muchos años.»

Pere Lluís Artigues Conesa y Antoni Fernández Espinosa, «El jaciment arqueològic de l'antic mercat del Born. La seva darrera fase d'ús (1700-1717)», Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis), época II, 10 (2014): 30-55, p. 53 (entre septiembre de 1714 y abril de 1717 se siguió haciendo vida en las casas, reconstruidas con materiales reaprovechados), https://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/10/02-Artigues_Fernandez-nou.pdf.

Tomo 3, p. 136

Código QR de esta página: catalan.lenasolvik.com/21/