QUI ÉS CATALÀ?

Català · Español

← Índex de la guia

Volum 2. La corona

Capítols 10-17. Del 1162 al 1486

Mapes del volum

Mapa esquemàtic de la Mediterrània amb els llocs de la Corona citats als capítols 10 a 17.
La Corona a la Mediterrània: llocs citats als capítols 10-17. Esquema: costes simplificades, punts en posició aproximada. Rètols del mapa en castellà.

10. Occitània i Muret

1162-1213

Miniatura medieval d'una batalla: cavallers amb armadura i llances xoquen davant d'una vila emmurallada al costat d'un riu.
La batalla de Muret segons una miniatura de Loyset Liédet (1462). Loyset Liédet, 1462. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Alfons I (Alfons II d'Aragó) va ser el primer a titular-se alhora rei d'Aragó i comte de Barcelona; els seus dominis abastaven tres llengües i la seva cort va atreure els trobadors occitans.
  • Pere el Catòlic es va fer coronar pel papa a Roma el 1204 i va legislar amb duresa contra els heretges.
  • La croada contra els càtars va portar la guerra al Llenguadoc, on, segons Damian J. Smith, molts senyors i ciutats del Migdia havien triat el bàndol de Barcelona.
  • A Muret, el 12 de setembre de 1213, Pere va morir combatent contra Simó de Montfort; per a la Gran Enciclopèdia Catalana allà es va acabar la influència política catalana al Llenguadoc.

Conceptes

Trobador
Poeta que escrivia i cantava en occità poesia culta, sobretot d'amor cortès.
Sirventès
Poema de polèmica política o moral, que el rei Alfons va saber fer servir en la seva pugna amb Tolosa.
Càtars o bons homes
Dissidents religiosos del Migdia francès que l'Església va perseguir com a heretges.
Croada albigesa
Guerra convocada pel papa Innocenci III contra els heretges del Llenguadoc, des del 1209.
Vassallatge
Relació per la qual un senyor promet fidelitat a un altre a canvi de protecció; Pere va jurar vassallatge al papa.
Llibre dels fets
Crònica en primera persona de Jaume I, una de les fonts principals del període.

Preguntes de comprensió

  1. Per què la historiografia catalana anomena «Alfons I» l'Alfons II d'Aragó?

    Mostra la resposta

    Perquè numera els reis segons la sèrie dels comtes de Barcelona, i no segons la dels reis d'Aragó.

    Resposta: Perquè numera els reis segons la sèrie dels comtes de Barcelona, i no segons la dels reis d'Aragó.

  2. Quina paradoxa amaga la mort de Pere el Catòlic?

    Mostra la resposta

    Que un rei coronat a Roma com a fidel del papa va morir nou anys després lluitant contra una croada del mateix papa.

    Resposta: Que un rei coronat a Roma com a fidel del papa va morir nou anys després lluitant contra una croada del mateix papa.

  3. Com van explicar Muret Jaume I i Bernat Desclot?

    Mostra la resposta

    Jaume va culpar la impaciència, els pecats del rei i el desordre dels seus cavallers; Desclot va escriure una versió èpica en què el rei mor en un combat heroic i ni tan sols esmenta l'heretgia.

    Resposta: Jaume va culpar la impaciència, els pecats del rei i el desordre dels seus cavallers; Desclot va escriure una versió èpica en què el rei mor en un combat heroic i ni tan sols esmenta l'heretgia.

Mira la imatge

  1. Quants anys separen la miniatura de la batalla?

    Mostra la resposta

    Uns 250: la batalla va ser el 1213 i la miniatura és del 1462. El pintor no la va veure; la va imaginar segons les cròniques i la moda del seu temps.

    Resposta: Uns 250: la batalla va ser el 1213 i la miniatura és del 1462. El pintor no la va veure; la va imaginar segons les cròniques i la moda del seu temps.

  2. Quins elements del relat del capítol pots buscar a la imatge?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: la vila amb castell al costat de la Garona, el xoc de la cavalleria i el riu, on moltes milícies tolosanes van morir ofegades en fugir cap a les barques.

    Resposta: Resposta oberta: la vila amb castell al costat de la Garona, el xoc de la cavalleria i el riu, on moltes milícies tolosanes van morir ofegades en fugir cap a les barques.

Activitat amb fonts

La frase «Mateu-los tots, que Déu ja reconeixerà els seus» s'atribueix a l'abat Arnau Amalric a Besiers. Llegiu les dues notes i esbrineu qui la va escriure, quants anys després i amb quina expressió la introdueix. Quina diferència hi ha entre que la matança passés i que la frase es digués?

Notes per treballar: Nota 49 · Nota 50

Debat

Va ser Muret una catàstrofe per a la Corona?

  • Fi d'un projecte. La Gran Enciclopèdia Catalana afirma que amb Muret es va acabar la influència política catalana al Llenguadoc i que Occitània va acabar absorbida per la corona francesa.
  • Un procés més lent. Damian J. Smith matisa que el canvi no va ser immediat: Montfort va morir el 1218 i les terres de Tolosa van passar a la casa de França amb el tractat de París del 1229.
  • Una derrota beneficiosa. Alguns historiadors, com Jaume Vicens Vives, han sostingut que el desastre va ser en gran part beneficiós perquè l'energia de la Corona es va bolcar a la Mediterrània.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

11. Jaume I el Conqueridor

1213-1276

Pintura mural medieval en franges: files de cavallers amb escuts i estendards marxen i combaten.
La batalla de Portopí (1229) a les pintures murals de la conquesta de Mallorca (cap al 1285-1290). Mestre de la Conquesta de Mallorca, 1285-1290. Domini públic (PD-Art, PD-old-100). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Jaume I va créixer orfe en un regne dividit en bàndols; les Corts de Barcelona del 1228 van donar suport a la conquesta de Mallorca, presa el 31 de desembre de 1229.
  • La conquesta de València (1238) va donar lloc a un regne propi, unit a la Corona per la dinastia, amb els seus Furs.
  • Pel tractat de Corbeil va renunciar a l'expansió al nord dels Pirineus; se'n discuteix la valoració.
  • El rei va dictar la seva vida al Llibre dels fets i va repartir els seus estats entre els fills: Pere va heretar Aragó, Catalunya i València, i Jaume el regne de Mallorca.

Conceptes

Corts
Assemblea dels estaments amb el rei per tractar afers del regne, com el finançament d'una conquesta.
Regne de València
Regne creat per Jaume I el 1239, amb entitat política i jurídica pròpia.
Furs
Lleis pròpies del regne de València; la primera compilació general és del 1261.
Tractat de Corbeil
Acord amb el rei de França que va tancar l'expansió de la Corona al nord dels Pirineus.
Concepció patrimonial
Idea que els estats del rei eren un patrimoni que podia repartir entre els fills.
Mudèjars
Musulmans que van continuar vivint sota domini cristià; a València van ser majoria durant molt de temps.

Preguntes de comprensió

  1. Per què Pere Grony no va poder parlar a les Corts del 1228, com explica el Llibre dels fets?

    Mostra la resposta

    Perquè, segons la revisió de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer testament el juny del 1227 i va morir aquell any. Potser el rei li va posar a la boca paraules d'un altre barceloní per un error de memòria.

    Resposta: Perquè, segons la revisió de l'Institut d'Estudis Catalans, va fer testament el juny del 1227 i va morir aquell any. Potser el rei li va posar a la boca paraules d'un altre barceloní per un error de memòria.

  2. Què va fer Jaume I amb València que va molestar la noblesa aragonesa?

    Mostra la resposta

    No la va unir a Aragó ni a Catalunya: la va convertir en un regne propi, i els nobles aragonesos volien estendre-hi les seves senyories.

    Resposta: No la va unir a Aragó ni a Catalunya: la va convertir en un regne propi, i els nobles aragonesos volien estendre-hi les seves senyories.

  3. Com jutgen Jaume I les diferents historiografies?

    Mostra la resposta

    Segons Hinojosa, els historiadors aragonesos solen jutjar-lo amb severitat per haver fragmentat la Corona; per a valencians i mallorquins és el rei fundador.

    Resposta: Segons Hinojosa, els historiadors aragonesos solen jutjar-lo amb severitat per haver fragmentat la Corona; per a valencians i mallorquins és el rei fundador.

Mira la imatge

  1. On eren aquestes pintures i què expliquen?

    Mostra la resposta

    Al palau Aguilar de Barcelona; narren la conquesta de Mallorca, concretament la batalla de Portopí del 12 de setembre de 1229.

    Resposta: Al palau Aguilar de Barcelona; narren la conquesta de Mallorca, concretament la batalla de Portopí del 12 de setembre de 1229.

  2. Per què una família noble barcelonina voldria aquestes escenes a casa uns cinquanta anys després?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta. Una pista: el capítol explica que la conquesta es va presentar com la gran empresa del regne, amb la participació de nobles i ciutadans de Barcelona.

    Resposta: Resposta oberta. Una pista: el capítol explica que la conquesta es va presentar com la gran empresa del regne, amb la participació de nobles i ciutadans de Barcelona.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre Pere Grony. Quins documents permeten saber que va existir i quan va morir? A partir del cas, escriviu un paràgraf sobre els límits d'una crònica escrita en primera persona anys després dels fets.

Notes per treballar: Nota 20 · Nota 21

Debat

Va perdre Jaume I un imperi occità a Corbeil?

  • Judici sever. El Diccionario Biográfico de la RAH recorda que el tractat ha estat jutjat amb duresa, sobretot per historiadors catalans, perquè va posar fi a l'expansió a l'altra banda dels Pirineus.
  • Realisme polític. Martín Alvira proposa entendre'l com una actitud realista davant de fets consumats, més que com una política d'abandonament.
  • La pregunta oberta. El capítol la deixa plantejada: es va perdre un imperi o es va evitar una guerra impossible amb el rei més poderós de la cristiandat?

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

12. Pere el Gran i les Vespres Sicilianes

1276-1291

Oli romàntic: en una plaça, una dona es desmaia al costat d'un soldat caigut mentre un grup d'homes reacciona amb gestos d'ira.
I vespri siciliani, oli de Francesco Hayez (1846). Francesco Hayez, 1846. Domini públic (PD-old-100, PD-Art). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Pere II el Gran (Pere III d'Aragó) va reclamar Sicília pel seu matrimoni amb Constança, filla de Manfred, de la casa Hohenstaufen.
  • Després de la revolta de les Vespres de Palerm (1282), Pere va passar a Sicília, va aixecar el setge de Messina i el seu almirall, Roger de Llúria, va destruir la flota angevina el 1283.
  • La guerra va tenir un preu intern: a Aragó el rei va signar el Privilegi General (1283) i a Catalunya va acceptar a les Corts que les lleis es fessin amb els estaments.
  • El 1285 va resistir la croada francesa gràcies a la flota de Roger de Llúria; va morir aquell mateix any.

Conceptes

Vespres Sicilianes
Revolta de Palerm del dilluns de Pasqua del 1282 contra el domini de Carles d'Anjou.
Hohenstaufen
Dinastia imperial alemanya a la qual pertanyia Manfred de Sicília.
Privilegi General
Document del 1283 que confirmava els furs d'Aragó i obligava el rei a convocar corts i a no fer la guerra sense consell.
Unió aragonesa
Lliga de nobles i ciutats d'Aragó que es va conjurar per exigir al rei el respecte dels seus furs.
Recognoverunt proceres
Privilegi de Barcelona que regulava els drets dels ciutadans i el govern municipal.
Almirall
Cap de la flota; Roger de Llúria va ser el gran almirall de Pere el Gran.

Preguntes de comprensió

  1. Què discuteixen els historiadors sobre les Vespres?

    Mostra la resposta

    Si van ser una explosió espontània, com va defensar Michele Amari al segle XIX, o el resultat d'una trama diplomàtica amb centre a la cort aragonesa, com sosté Peter Herde.

    Resposta: Si van ser una explosió espontània, com va defensar Michele Amari al segle XIX, o el resultat d'una trama diplomàtica amb centre a la cort aragonesa, com sosté Peter Herde.

  2. Què van aconseguir les Corts catalanes del 1283?

    Mostra la resposta

    Que només valguessin les normes acordades entre el rei i els estaments. La Gran Enciclopèdia Catalana hi veu la base del constitucionalisme català; Sesma recorda que va ser fruit d'un front nobiliari davant d'un rei feble.

    Resposta: Que només valguessin les normes acordades entre el rei i els estaments. La Gran Enciclopèdia Catalana hi veu la base del constitucionalisme català; Sesma recorda que va ser fruit d'un front nobiliari davant d'un rei feble.

  3. Què van revelar les anàlisis del cos de Pere el Gran el 2009-2011?

    Mostra la resposta

    Que va ser embalsamat, que feia uns 173 centímetres, que duia una túnica luxosa i no un hàbit de monjo, i que es tenyia els cabells de ros i es maquillava.

    Resposta: Que va ser embalsamat, que feia uns 173 centímetres, que duia una túnica luxosa i no un hàbit de monjo, i que es tenyia els cabells de ros i es maquillava.

Mira la imatge

  1. Quan es va pintar el quadre i quines conseqüències té per fer-lo servir com a font?

    Mostra la resposta

    El 1846, gairebé sis segles després dels fets. És una interpretació romàntica: informa més de com es veia la revolta al segle XIX que del que va passar el 1282.

    Resposta: El 1846, gairebé sis segles després dels fets. És una interpretació romàntica: informa més de com es veia la revolta al segle XIX que del que va passar el 1282.

  2. Quines emocions vol transmetre el pintor?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: indignació, dramatisme, l'honor ofès. Es pot relacionar amb el debat sobre si la revolta va ser un esclat espontani.

    Resposta: Resposta oberta: indignació, dramatisme, l'honor ofès. Es pot relacionar amb el debat sobre si la revolta va ser un esclat espontani.

Activitat amb fonts

Compareu les dues notes sobre la llegenda de les mosques de sant Narcís. Què explica Desclot i què no explica? Quan apareix el sant en el relat? Feu un esquema de com creix una llegenda amb el pas dels segles.

Notes per treballar: Nota 60 · Nota 61

Debat

Van ser espontànies les Vespres Sicilianes?

  • Explosió popular. Michele Amari va defensar al segle XIX que la revolta va ser espontània; la seva obra continua sent de referència.
  • Trama diplomàtica. Peter Herde sosté que aquesta tesi ja no es pot mantenir: els arxius mostren una llarga conspiració amb centre a la cort aragonesa, en què va intervenir Giovanni da Procida.
  • Paper de l'atzar. José Hinojosa matisa que sense la revolta interna l'expedició de Pere potser no hauria passat de Tunis.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

13. Els almogàvers a Orient

1291-1388

Gran oli històric: un cap a cavall encapçala una tropa que entra en una ciutat oriental, observada per una multitud.
Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, oli de José Moreno Carbonero (1888). José Moreno Carbonero, 1888. Domini públic (PD-old-70-1923). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Els almogàvers eren tropes de frontera; la pau de Caltabellotta (1302) va deixar milers d'homes sense feina a Sicília.
  • Roger de Flor els va portar al servei de l'Imperi bizantí contra els turcs; el 1305 va ser assassinat a traïció quan visitava el coemperador Miquel IX.
  • La Companyia va respondre amb dos anys de ràtzies a Tràcia i Macedònia, que la historiografia coneix com a «venjança catalana».
  • El 1311 es va fer amb el ducat d'Atenes, que va dominar durant setanta-set anys; la memòria d'aquella aventura és oposada a Catalunya i a Grècia.

Conceptes

Almogàvers
Soldats d'infanteria lleugera de la frontera, acostumats a la guerra d'incursions.
Companyia Catalana
Exèrcit mercenari d'almogàvers i cavallers que va servir l'Imperi bizantí i després va actuar pel seu compte.
Mercenari
Soldat que combat a sou per a un poder que no és el seu.
Imperi bizantí
Imperi romà d'Orient, amb capital a Constantinoble.
Ducats d'Atenes i Neopàtria
Estats grecs dominats per la Companyia i vinculats a la Corona.
Venjança catalana
Nom que rep la represàlia de la Companyia després de la mort de Roger de Flor.

Preguntes de comprensió

  1. Per què la pau de Caltabellotta va ser un problema per als almogàvers?

    Mostra la resposta

    Perquè va tancar la guerra de les Vespres i va deixar sense feina milers de soldats armats i ociosos, dels quals Sicília es volia desfer.

    Resposta: Perquè va tancar la guerra de les Vespres i va deixar sense feina milers de soldats armats i ociosos, dels quals Sicília es volia desfer.

  2. Per què cal llegir Muntaner amb precaució?

    Mostra la resposta

    Perquè engrandeix els èxits de la casa de Barcelona i en calla els fracassos, i el que va explicar després del 1307 no ho va veure. Les fonts gregues expliquen els mateixos fets des del punt de vista contrari.

    Resposta: Perquè engrandeix els èxits de la casa de Barcelona i en calla els fracassos, i el que va explicar després del 1307 no ho va veure. Les fonts gregues expliquen els mateixos fets des del punt de vista contrari.

  3. Què va passar amb el cap de sant Jordi?

    Mostra la resposta

    El guardaven els catalans a Livàdia; va passar a Egina, després a Venècia, i el 1971 Kenneth Setton el va trobar a l'abadia de San Giorgio Maggiore.

    Resposta: El guardaven els catalans a Livàdia; va passar a Egina, després a Venècia, i el 1971 Kenneth Setton el va trobar a l'abadia de San Giorgio Maggiore.

Mira la imatge

  1. Quina imatge de la Companyia transmet el quadre?

    Mostra la resposta

    Una imatge heroica i triomfal de la seva arribada a la capital bizantina el 1303.

    Resposta: Una imatge heroica i triomfal de la seva arribada a la capital bizantina el 1303.

  2. Per què el capítol diu que la memòria dels almogàvers va ser diferent a Catalunya i a Grècia?

    Mostra la resposta

    Perquè a Catalunya la Renaixença els va convertir en herois nacionals i a Grècia se'ls va recordar com a feres i tirans; Ayensa parla d'un mite nacional als dos països des de posicions oposades. El quadre, pintat a Madrid el 1888, és una mirada més.

    Resposta: Perquè a Catalunya la Renaixença els va convertir en herois nacionals i a Grècia se'ls va recordar com a feres i tirans; Ayensa parla d'un mite nacional als dos països des de posicions oposades. El quadre, pintat a Madrid el 1888, és una mirada més.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre la «venjança catalana». Per què alguns historiadors creuen que el terme no és adequat? Què explica el monjo Teòdul i com ho valora Ayensa? Redacteu una frase que reculli el que admeten les dues parts.

Notes per treballar: Nota 67 · Nota 69

Debat

Va ser la «venjança catalana» una venjança?

  • Una guerra declarada. Segons Ayensa, historiadors com Ernest Marcos creuen que el terme no és adequat: la Companyia va declarar la guerra en públic i buscava reparar uns drets que considerava trepitjats.
  • Una guerra justa. Muntaner, testimoni i protagonista, la considerava justa.
  • Una devastació. Les fonts bizantines la pinten amb els colors més negres, i ja el 1906 Antoni Rubió i Lluch reconeixia que va traspassar els límits de les lleis de la guerra.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

14. Mercaders, Corts i Generalitat

Segles XIII-XIV

Mapa medieval il·luminat sobre pergamí amb la Mediterrània oriental, costes dibuixades, ciutats amb banderes, figures i llegendes en català.
Full de l'Atles català (1375), atribuït al taller de Cresques Abraham. Atribuït a Cresques Abraham, Mallorca, 1375. Domini públic (PD-old). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Els mercaders catalans comerciaven amb draps, corall i espècies per tota la Mediterrània, amb cònsols als ports.
  • Barcelona va crear institucions mercantils: el Consolat de Mar, la Llotja, les assegurances marítimes i, després de la crisi bancària del 1381, la Taula de Canvi, que va obrir el 1401.
  • A les cases dels mercaders hi vivien esclaus, sobretot dones estrangeres.
  • Les Corts compartien amb el rei la potestat legislativa; el 1359 va néixer a Cervera una comissió per cobrar un donatiu, origen de la Generalitat.

Conceptes

Consolat de Mar
Tribunal de mercaders i mariners que jutjava segons el costum del mar, recollit al Llibre del Consolat de Mar.
Llotja
Edifici on es reunien els mercaders per fer negocis.
Assegurança marítima
Contracte pel qual es paga una prima per cobrir el risc de pèrdua d'un vaixell o d'una càrrega.
Braços o estaments
Els tres grups representats a les Corts: militar, eclesiàstic i reial.
Pactisme
Idea que el poder del rei es basa en un pacte amb els súbdits, amb obligacions mútues.
Diputació del General
Comissió de les Corts creada per administrar els donatius al rei; és l'origen de la Generalitat.
Fogatge
Impost que es cobrava per foc, és a dir, per llar.

Preguntes de comprensió

  1. Qui era representat a les Corts i qui no?

    Mostra la resposta

    Els tres braços: noblesa, jerarquia eclesiàstica i ciutats i viles reials. En quedaven fora, entre d'altres, pagesos i menestrals; el mateix Parlament adverteix que no es poden jutjar amb criteris d'una democràcia actual.

    Resposta: Els tres braços: noblesa, jerarquia eclesiàstica i ciutats i viles reials. En quedaven fora, entre d'altres, pagesos i menestrals; el mateix Parlament adverteix que no es poden jutjar amb criteris d'una democràcia actual.

  2. Què revela el terme «parlant» en un document del 1386?

    Mostra la resposta

    La idea de l'esclau com un objecte que parla: el seu amo reclamava que li tornessin l'esclau empresonat perquè el llogava i en cobrava el jornal.

    Resposta: La idea de l'esclau com un objecte que parla: el seu amo reclamava que li tornessin l'esclau empresonat perquè el llogava i en cobrava el jornal.

  3. Per què es diu que la Generalitat no va néixer com un govern?

    Mostra la resposta

    Perquè a Cervera, el 1359, es va crear com una comissió econòmica per recaptar i administrar el donatiu de les Corts al rei, sense president i sense saber-se permanent.

    Resposta: Perquè a Cervera, el 1359, es va crear com una comissió econòmica per recaptar i administrar el donatiu de les Corts al rei, sense president i sense saber-se permanent.

Mira la imatge

  1. Quina zona del món mostra aquest full i quin tipus d'informació conté?

    Mostra la resposta

    La Mediterrània central i oriental, Egipte i el mar Roig, amb ciutats, banderes, figures i llegendes en català: era alhora un mapa i una obra de luxe.

    Resposta: La Mediterrània central i oriental, Egipte i el mar Roig, amb ciutats, banderes, figures i llegendes en català: era alhora un mapa i una obra de luxe.

  2. Per què un mapa així interessava als mercaders del capítol?

    Mostra la resposta

    Perquè mostrava les rutes i els ports del comerç, com Alexandria, on anaven les naus carregades de mercaderies. L'infant Joan el va regalar al rei de França, senyal del seu valor.

    Resposta: Perquè mostrava les rutes i els ports del comerç, com Alexandria, on anaven les naus carregades de mercaderies. L'infant Joan el va regalar al rei de França, senyal del seu valor.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre l'origen de la Generalitat. Feu una fitxa amb tres apartats: per què es va crear, qui la formava i què havia de fer. Compareu-la amb el que és avui la Generalitat i expliqueu què ha canviat.

Notes per treballar: Nota 81 · Nota 85

Debat

Què va ser el pactisme?

  • Un model singular. La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix com un compromís entre parts lliures amb fidelitat recíproca i veu en les Corts, al costat del parlament anglès, l'única institució europea que va ordenar de manera estable la relació entre poder i súbdits.
  • Un instrument de les oligarquies. Ferrer i Mallol parla d'una teoria del pacte «que les oligarquies del país volgueren imposar a la Corona».
  • Un límit concret. Per a Tomàs de Montagut va limitar el rei sobretot en dos terrenys: fer lleis i disposar dels diners.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

15. La pesta, el call i la fi d'una dinastia

1336-1410

Miniatura medieval sobre pergamí: un grup d'homes a l'interior d'una sinagoga, amb un rotlle de la Torà i una gran lletra hebrea decorada.
Escena de sinagoga a la Hagadà de Barcelona (segle XIV). Autor desconegut, Catalunya, segle XIV. Domini públic (PD-Art, PD-old-100-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Pere el Cerimoniós va reincorporar Mallorca a la Corona i va voler deixar la seva versió dels fets en una crònica.
  • La Pesta Negra del 1348 va causar una mortalitat enorme, però impossible de quantificar amb seguretat.
  • En temps de crisi es van buscar culpables: hi va haver assalts contra els jueus el 1348 i, amb molta més força, el 1391.
  • Martí l'Humà va morir el 1410 sense successor designat i es va extingir la línia directa de la casa de Barcelona.

Conceptes

Call
Barri jueu de les ciutats catalanes.
Pesta Negra
Epidèmia de pesta que va arribar a Europa el 1347-1348; la ciència ha confirmat que la va causar el bacteri Yersinia pestis.
Fogatge
Recompte de focs (llars) fet per cobrar impostos; compta llars, no persones.
Pogrom
Atac violent d'una multitud contra una comunitat, com els assalts als calls del 1348 i del 1391.
Conversos
Jueus batejats, molts a la força el 1391, i els seus descendents.
Interregne
Període sense rei entre la mort de Martí l'Humà (1410) i el Compromís de Casp (1412).

Preguntes de comprensió

  1. Per què no se sap quants van morir per la pesta?

    Mostra la resposta

    Perquè les fonts compten llars i no persones, i passar d'unes a altres exigeix un coeficient hipotètic. Les estimacions van del 20 % a dos terços, i un estudi del 2020 posa en dubte les tesis catastrofistes.

    Resposta: Perquè les fonts compten llars i no persones, i passar d'unes a altres exigeix un coeficient hipotètic. Les estimacions van del 20 % a dos terços, i un estudi del 2020 posa en dubte les tesis catastrofistes.

  2. Quins motius expliquen els assalts contra els jueus segons el capítol?

    Mostra la resposta

    Se'ls acusava des de la trona de causar les desgràcies i, a més, en els assalts es buscaven els contractes de deute amb prestadors jueus.

    Resposta: Se'ls acusava des de la trona de causar les desgràcies i, a més, en els assalts es buscaven els contractes de deute amb prestadors jueus.

  3. Què va aportar l'excavació de Tàrrega?

    Mostra la resposta

    Per primera vegada es va poder comprovar amb l'arqueologia un assalt contra una comunitat jueva medieval conegut pels documents, el del 1348.

    Resposta: Per primera vegada es va poder comprovar amb l'arqueologia un assalt contra una comunitat jueva medieval conegut pels documents, el del 1348.

Mira la imatge

  1. Què és una hagadà i què mostra la miniatura?

    Mostra la resposta

    Un llibre amb el relat i les oracions de la Pasqua jueva. La miniatura mostra una escena de sinagoga al començament del Hal·lel.

    Resposta: Un llibre amb el relat i les oracions de la Pasqua jueva. La miniatura mostra una escena de sinagoga al començament del Hal·lel.

  2. Què ens diu aquest manuscrit de la comunitat jueva de la Catalunya del segle XIV?

    Mostra la resposta

    Que tenia una vida religiosa i cultural rica i encarregava manuscrits de luxe. Poques dècades després van arribar els assalts del 1391.

    Resposta: Que tenia una vida religiosa i cultural rica i encarregava manuscrits de luxe. Poques dècades després van arribar els assalts del 1391.

Activitat amb fonts

Feu servir les dues notes sobre la fossa de Tàrrega. Quines proves van permetre identificar el cementiri jueu i datar-lo? Què hi va afegir l'estudi d'ADN del 2026? Expliqueu com es complementen els documents, l'arqueologia i la genètica.

Notes per treballar: Nota 48 · Nota 50

Debat

Què va voler dir el rei Martí amb el seu «hoc»?

  • Una acta falsa. Daniel Girona pensava el 1921 que el rei no estava en condicions de respondre i que l'acta era una falsificació dels enemics del comte d'Urgell; Ferran Soldevila en va fer la versió dominant i el 1956 Vicens Vives la donava per apòcrifa.
  • Un rei conscient. El 2013 l'arxiver Carlos López Rodríguez va publicar la minuta original de l'acta, amb ratllades i esmenes, i el quadern de notes del protonotari: el rei va signar documents aquells dies i no sempre va dir que sí.
  • El que diu el capítol. El significat d'aquell monosíl·lab es discuteix des de fa sis segles: per a uns va ser el murmuri d'un moribund i per a altres la decisió d'un rei que sabia el que feia.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

16. Casp

1410-1416

Oli històric: davant la porta d'una església, un frare amb els braços alçats s'adreça a una multitud de nobles, clergues i soldats.
El Compromiso de Caspe, oli de Dióscoro Teófilo Puebla (1867). Dióscoro Teófilo Puebla, 1867. Domini públic (PD-Art, PD-old-100-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Mort Martí l'Humà, cinc candidats van al·legar drets al tron; el més afavorit al principi era Jaume d'Urgell.
  • L'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa el 1411 va perjudicar Urgell i va afavorir Ferran d'Antequera, que tenia soldats i recursos.
  • Nou compromissaris, tres per cada territori, van elegir Ferran a Casp el 1412.
  • Urgell es va revoltar i va ser condemnat a presó perpètua; el nou rei va haver d'acceptar el pactisme a les Corts del 1413.

Conceptes

Compromís de Casp
Procediment pel qual nou compromissaris van elegir el 1412 el nou rei de la Corona d'Aragó.
Compromissaris
Persones designades per decidir una qüestió en nom d'altres; a Casp, tres per Aragó, València i Catalunya.
Trastàmara
Dinastia d'origen castellà a la qual pertanyia Ferran d'Antequera.
Parlament
Assemblea dels estaments reunida sense el rei durant l'Interregne.
Urgellistes
Partidaris de Jaume d'Urgell.
Historiografia
Conjunt d'obres i interpretacions dels historiadors sobre un fet.

Preguntes de comprensió

  1. Qui eren els compromissaris catalans?

    Mostra la resposta

    L'arquebisbe de Tarragona, Pere de Sagarriga; el jurista Guillem de Vallseca i Bernat de Gualbes, conseller de Barcelona.

    Resposta: L'arquebisbe de Tarragona, Pere de Sagarriga; el jurista Guillem de Vallseca i Bernat de Gualbes, conseller de Barcelona.

  2. Què li va passar a Giner Rabassa?

    Mostra la resposta

    Va ser apartat per indisposició de cos i d'enteniment. Es discuteix si va fingir la bogeria per no carregar amb l'elecció, si el va forçar el gendre o si estava malalt de debò, com creu Gimeno Blay.

    Resposta: Va ser apartat per indisposició de cos i d'enteniment. Es discuteix si va fingir la bogeria per no carregar amb l'elecció, si el va forçar el gendre o si estava malalt de debò, com creu Gimeno Blay.

  3. Per què Furió posa en dubte que Casp evités una guerra civil?

    Mostra la resposta

    Perquè hi va haver violència abans i després: a la batalla de Morvedre van morir tres mil persones i hi va haver centenars d'urgellistes presos.

    Resposta: Perquè hi va haver violència abans i després: a la batalla de Morvedre van morir tres mil persones i hi va haver centenars d'urgellistes presos.

Mira la imatge

  1. Qui és el personatge amb els braços alçats i què fa?

    Mostra la resposta

    Fra Vicent Ferrer, un dels compromissaris valencians, que proclama el nou rei a la porta de Santa Maria de Casp.

    Resposta: Fra Vicent Ferrer, un dels compromissaris valencians, que proclama el nou rei a la porta de Santa Maria de Casp.

  2. Per què és important saber que el quadre es va pintar el 1867 i és al Congrés dels Diputats?

    Mostra la resposta

    Perquè és una imatge pintada quatre segles i mig després per a la història nacional espanyola. Encaixa amb una de les lectures del debat, la que veu Casp com un pas cap a la unitat.

    Resposta: Perquè és una imatge pintada quatre segles i mig després per a la història nacional espanyola. Encaixa amb una de les lectures del debat, la que veu Casp com un pas cap a la unitat.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre Giner Rabassa. Feu una taula amb les tres explicacions de la seva retirada, qui defensa cadascuna i en quines proves es basa. Quina us sembla més ben fonamentada i per què? Justifiqueu-ho amb les fonts.

Notes per treballar: Nota 63 · Nota 65

Debat

Què va ser el Compromís de Casp?

  • Principi de la decadència. Ferran Soldevila i, abans, Domènech i Montaner hi van veure una injustícia i una claudicació de Catalunya; Rovira i Virgili va qualificar de «joc fraudulent» l'elecció dels jutges.
  • Autodeterminació d'un poble. Ramón Menéndez Pidal el va presentar el 1964 com un pas cap a la unitat d'Espanya i va criticar els «historiadors urgellistes».
  • Una posició intermèdia. Jaume Vicens Vives va sostenir que la manca d'oposició general provava que l'elegit era el candidat més acceptat.
  • La recerca recent. Sesma, Narbona, Furió i Sabaté desplacen la pregunta: qui va saber guanyar, el paper d'Aragó i del papa Luna, i que el rei l'elegís la terra, és a dir, els estaments.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

17. Remences i guerra civil

1416-1486

Oli romàntic: el cos d'un jove príncep jau en un llit mentre diverses figures el preparen i el ploren en una sala fosca.
Muerte del príncipe de Viana, oli de Vicente Poveda y Juan (1887). Vicente Poveda y Juan, 1887. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Alfons el Magnànim va governar des de Nàpols a partir del 1432 i no va tornar mai a la península.
  • A Barcelona es van enfrontar la Biga, el patriciat tradicional, i la Busca, mercaders, artistes i menestrals.
  • Els pagesos de remença de la Catalunya Vella lluitaven contra els mals usos, i el rei els va suspendre als anys 1450.
  • La detenció i la mort del príncep de Viana van precedir una guerra civil de deu anys (1462-1472); el 1486 la sentència de Guadalupe va abolir els mals usos.

Conceptes

Remença
Pagès que no podia abandonar la terra sense pagar un rescat (la remença) al seu senyor.
Mals usos
Drets senyorials abusius que pesaven sobre els remences, com la intestia i l'eixorquia.
Biga i Busca
Els dos bàndols que es van disputar el govern municipal de Barcelona al segle XV.
Concòrdia de Vilafranca
Acord del 1461 que va imposar a Joan II límits a favor de les institucions catalanes.
Sentència de Guadalupe
Sentència arbitral de Ferran el Catòlic del 1486 que va abolir els mals usos a canvi d'una indemnització.
Dret de cuixa
Suposat dret del senyor sobre la núvia del serf; se'n discuteix l'existència com a pràctica social.

Preguntes de comprensió

  1. Com justificaven alguns juristes la servitud dels remences i com van respondre els pagesos?

    Mostra la resposta

    Amb la llegenda que els seus avantpassats no havien ajudat Carlemany; els pagesos van replicar amb arguments de dret i d'història que aplicar els mals usos a cristians violava la llei natural i la divina.

    Resposta: Amb la llegenda que els seus avantpassats no havien ajudat Carlemany; els pagesos van replicar amb arguments de dret i d'història que aplicar els mals usos a cristians violava la llei natural i la divina.

  2. Per què el capítol diu que els bàndols de la guerra civil no es redueixen a un mapa senzill?

    Mostra la resposta

    Perquè amb el rei hi havia la majoria dels remences, part de la Busca, grans llinatges i alguns bisbes, i amb la Generalitat el patriciat i part de la noblesa i del clergat; hi havia famílies dividides i desercions constants.

    Resposta: Perquè amb el rei hi havia la majoria dels remences, part de la Busca, grans llinatges i alguns bisbes, i amb la Generalitat el patriciat i part de la noblesa i del clergat; hi havia famílies dividides i desercions constants.

  3. Per què Freedman considera excepcional la sentència de Guadalupe?

    Mostra la resposta

    Perquè és un cas rar a Europa d'insurrecció pagesa continuada que va acabar guanyant, quan altres revoltes, com les d'Hongria el 1515 o Alemanya el 1525, es van ofegar en sang.

    Resposta: Perquè és un cas rar a Europa d'insurrecció pagesa continuada que va acabar guanyant, quan altres revoltes, com les d'Hongria el 1515 o Alemanya el 1525, es van ofegar en sang.

Mira la imatge

  1. Quina imatge del príncep transmet el quadre?

    Mostra la resposta

    La del príncep màrtir: una mort envoltada de dolor i solemnitat, pintada quatre segles després.

    Resposta: La del príncep màrtir: una mort envoltada de dolor i solemnitat, pintada quatre segles després.

  2. Per què el capítol diu que posa a prova aquesta imatge?

    Mostra la resposta

    Perquè explica que el Consell havia convertit un problema familiar en una qüestió nacional i que, després de la seva mort, va tenir un màrtir: el culte a «Sant Karles» va mobilitzar molta gent a la guerra.

    Resposta: Perquè explica que el Consell havia convertit un problema familiar en una qüestió nacional i que, després de la seva mort, va tenir un màrtir: el culte a «Sant Karles» va mobilitzar molta gent a la guerra.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre el dret de cuixa. Què conclou Alain Boureau? Què diu exactament el capítol IX de la sentència de Guadalupe? Discutiu: una prohibició escrita prova que una cosa era un costum estès?

Notes per treballar: Nota 96 · Nota 98

Debat

Què es jugava a la guerra civil catalana?

  • Xoc amb una dinastia. Santiago Sobrequés la presenta com la fi d'una crisi llarga, agreujada per l'autoritarisme d'una dinastia castellana que xocava amb l'estructura jurídica del Principat.
  • Diverses guerres alhora. Carme Batlle hi veu en joc el sentit del pactisme, barrejat amb bandositats nobiliàries, la lluita de remences i senyors i la de la Biga i la Busca.
  • Sense un únic bàndol català. Paul Freedman recorda que el rei era aliat dels pagesos i que és difícil treure un sol bàndol «català» d'una guerra civil.
  • Responsabilitat de les oligarquies. Alan Ryder carrega la responsabilitat sobre les oligarquies catalanes, que segons ell defensaven l'ordre establert davant d'un rei estranger.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

Cronologia del volum

DataQuè va passarCap.
1162Alfons I, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona alhora9-10
12 de setembre de 1213Batalla de Muret: mor Pere el Catòlic10
31 de desembre de 1229Presa de la ciutat de Mallorca11
1238Conquesta de València11
1258Tractat de Corbeil amb el rei de França11
30 de març de 1282Vespres Sicilianes a Palerm12
1285Fracàs de la croada francesa contra la Corona12
1305Assassinat de Roger de Flor13
1311La Companyia Catalana es queda el ducat d'Atenes13
1348Pesta Negra; assalt al call de Barcelona14-15
1359Corts de Cervera: neix la Diputació del General14
1391Assalt al call de Barcelona15
1410Mor Martí l'Humà sense successor designat15
28 de juny de 1412Proclamació de Ferran d'Antequera a Casp16
1462-1472Guerra civil catalana17
21 d'abril de 1486Sentència arbitral de Guadalupe17

Activitat de síntesi

Qui manava a la Corona?

El volum 2 mostra un rei que comparteix el poder amb les Corts, la Generalitat, les ciutats i els senyors, i uns súbdits que no sempre estaven d'acord entre ells.

  1. Feu un esquema de les institucions que apareixen als capítols 12, 14, 16 i 17 (Corts, Diputació del General, Consell de Cent, Consolat de Mar) i de qui hi era representat.
  2. Busqueu un cas en què el rei va haver de cedir i un altre en què va imposar la seva voluntat.
  3. Identifiqueu un grup que quedava fora d'aquestes institucions (remences, esclaus, jueus) i expliqueu com va defensar els seus interessos.
  4. Redacteu un text breu sobre què volia dir el pactisme i a qui beneficiava, fent servir les postures dels debats.

← Volum 1 Índex de la guia Volum 3 →