Català · Español

Guia didàctica
Una guia gratuïta per fer servir Qui és català? L'anell que ho va veure tot a 4t d'ESO, al batxillerat i al treball de recerca.
Què és el llibre
És una novel·la de divulgació històrica, publicada en català i en castellà per fer arribar a tothom tota la història de Catalunya, ben referenciada. La Nora, una noia de disset anys de Bellvitge, prepara un treball de recerca amb una pregunta: qui és català? A casa de la seva àvia troba un anell amb una pedra verda tallada a Gavà fa sis mil anys, i cada vegada que se'l posa apareix al costat de qui el portava en una altra època. Així recorre la història de Catalunya des de la prehistòria fins al 2026.
El llibre té una introducció, 34 capítols i un epíleg, repartits en quatre volums. Cada capítol comença amb un interludi de ficció, en què la Nora viu una escena, i continua amb la història, en què cada afirmació porta la seva font. La introducció avisa des del principi que el llibre barreja les dues coses i que convé saber quina és quina: és un bon punt de partida per treballar a classe la diferència entre relat i història.
Aquesta guia remet sempre a capítols, mai a pàgines, perquè serveixi amb qualsevol edició.
Com fer-lo servir a classe
- Lectura completa. Per a un curs de batxillerat o un club de lectura: un volum per trimestre, amb la fitxa de cada capítol com a guió de comentari i l'activitat de síntesi al final de cada volum.
- Per volums. Cada volum funciona com una unitat: La pedra per a l'antiguitat i l'alta edat mitjana, La corona per a la baixa edat mitjana, La muralla per a l'edat moderna i el segle XIX, i La pregunta per al segle XX i l'actualitat.
- Capítols solts. Cada capítol s'entén per si mateix. Es pot llegir el capítol 21 en estudiar la Guerra de Successió, el 25 per a l'esclavitud o el 32 per a la Transició. La fitxa en dona el context mínim.
Cada fitxa inclou el període i les idees clau, conceptes amb la seva definició, tres preguntes de comprensió amb la resposta plegada, una activitat amb la imatge del capítol, una activitat amb fonts concretes i un debat historiogràfic. Als debats es recullen les postures tal com les presenta el capítol: l'objectiu és que l'alumnat sàpiga què sosté cadascuna i en què es basa, no que triï un guanyador.
Com funcionen les fonts
Cada afirmació del llibre porta un número de nota. Al web, la pàgina Fonts té una entrada per capítol, i cada nota té el seu propi enllaç: per exemple, /21/#n50 porta directament a la nota 50 del capítol 21. Al costat del número hi apareixen les últimes paraules de la frase que avala i la referència completa, amb enllaç quan la font és en línia. També hi ha una bibliografia completa. Les fonts i els números són els mateixos a l'edició catalana i a la castellana, i les referències es mantenen en la llengua original de cada obra.
Això permet ensenyar a contrastar en tres passos:
- Localitzar. Triar una afirmació del capítol i trobar-ne la nota.
- Comprovar. Obrir la font i veure què diu exactament: si és un document de l'època, un estudi d'un historiador o una obra de referència, i si l'afirmació del llibre s'hi ajusta.
- Comparar. Quan un fet té diverses notes o diverses xifres, preguntar-se per què no coincideixen: qui compta, què compta i des d'on.
Les activitats amb fonts d'aquesta guia ja indiquen quines notes cal fer servir. Els interludis de ficció també porten notes, que separen el que està documentat del que és inventat.
Relació amb el currículum
La guia no substitueix la programació de cada centre, però les seves fitxes encaixen amb diversos sabers de la normativa LOMLOE. Aquestes en són les referències, amb enllaç al text oficial:
- Catalunya, batxillerat. Decret 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments del batxillerat (DOGC núm. 8758). La matèria d'Història s'organitza en els blocs «Aproximació a la història», «Societats en el temps», «Reptes del món actual» i «Compromís cívic», i inclou, entre altres sabers, l'anàlisi de «les interpretacions historiogràfiques» i la «interpretació del procés de recuperació de la identitat nacional i dels orígens i de l'evolució del catalanisme polític». El decret regula també el treball de recerca. Ha estat modificat després de la seva aprovació: convé consultar-ne el text consolidat al Portal Jurídic de Catalunya.
- Catalunya, ESO. Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica (DOGC núm. 8762), matèria de Ciències Socials: Geografia i Història.
- Historia de España, 2n de batxillerat (resta de l'Estat). Reial decret 243/2022, de 5 d'abril (BOE núm. 82, de 6 d'abril de 2022), annex II. Bloc A, «Sociedades en el tiempo»: el treball de l'historiador i els usos públics de la història, «las interpretaciones historiográficas sobre determinados procesos y acontecimientos relevantes»; el significat de la monarquia hispànica; el procés de construcció nacional; la II República; el cop d'Estat del 1936, la Guerra Civil i el franquisme. Bloc B, «Retos del mundo actual»: la memòria democràtica, «la cuestión nacional» i la Transició i la Constitució del 1978. Bloc C, «Compromiso cívico»: identitats múltiples i prevenció davant la desinformació. Entre les competències específiques de la matèria, la segona proposa reconèixer «la diversidad identitaria de nuestro país, por medio del contraste de la información y la revisión crítica de fuentes».
- Geografía e Historia, 4t d'ESO. Reial decret 217/2022, de 29 de març, annex II, sabers de 3r i 4t: «Las fuentes históricas como base para la construcción del conocimiento sobre el pasado contemporáneo. Contraste entre interpretaciones de historiadores», i «Las formaciones identitarias: ideologías, nacionalismos y movimientos supranacionales».
Per a cada capítol, el bloc de la normativa que hi correspon es dedueix del seu període; els debats i les activitats amb fonts serveixen sobretot per als sabers de mètode històric, comuns a totes les etapes.
Índex per volums
Volum 1. La pedra
Capítols 1-9 · De la prehistòria al 1162
Volum 2. La corona
Capítols 10-17 · Del 1162 al 1486
Volum 3. La muralla
Capítols 18-26 · Del 1486 al 1901
Volum 4. La pregunta
Capítols 27-34 i epíleg · Del 1901 a avui
Proposta de treball de recerca
Tot el llibre és, en la ficció, el treball de recerca de la Nora: una pregunta, moltes fonts i una conclusió que no tanca la qüestió. Aquests dotze temes surten dels capítols i es poden plantejar com a treball de recerca de batxillerat o com a projecte d'ESO.
- Des de quan hi ha catalans?. Les primeres mencions escrites de Catalunya i dels catalans, i què hi havia abans del nom. Capítols: 9, introducció i epíleg.
- Document i llegenda: Guifré el Pilós. Què diuen els documents del comte i com es van construir, segle a segle, les llegendes de les Gesta i de les quatre barres. Capítols: 6.
- 988: naixement d'un país?. Les relacions amb Còrdova i amb els reis francs, i les diferents lectures del silenci del 988. Capítols: 7.
- Senyors i pagesos. Del debat sobre la feudalització a la lluita dels remences i la sentència de Guadalupe. Capítols: 8 i 17.
- Corona d'Aragó o confederació?. Els noms del conjunt creat el 1137 i la polèmica que va arribar als llibres de text el 2018. Capítols: 9 i 11.
- Minories a la Catalunya medieval. El call, la pesta del 1348, els assalts del 1391 i el que aporten l'arqueologia i l'ADN de Tàrrega. Capítols: 14 i 15.
- De les esclaves de Barcelona al tràfic d'esclaus cubà. L'esclavitud a la Barcelona del segle XIV i la participació de navilers catalans en el tràfic atlàntic. Capítols: 14 i 25.
- Casp, 1412: sis segles d'interpretacions. Com han llegit el Compromís Soldevila, Menéndez Pidal, Vicens Vives i la recerca recent. Capítols: 16.
- 1640 i 1714: guerres i memòries. Què va passar i com es recorda: Els Segadors, la Coronela, Casanova i la Diada. Capítols: 19 i 21.
- Viure a la ciutat industrial. Salaris, alimentació i habitatge obrer, del pressupost de Cerdà als barris del segle XX. Capítols: 24, 27 i 31.
- Migracions: de la Torrassa a la Catalunya del 2026. Els debats sobre la immigració i la integració des dels anys vint fins a les dades d'avui. Capítols: 28, 31 i 34.
- Comptar les víctimes amb rigor. Què compten els estudis sobre la guerra i la postguerra a Catalunya i per què les seves xifres no es poden sumar sense més ni més. Capítols: 29 i 30.
Mètode recomanat
- Pregunta. Convertir el tema en una pregunta concreta que es pugui respondre amb fonts.
- Estat de la qüestió. Llegir el capítol i el seu requadre «Lo que no te contaron», i anotar-hi les postures dels historiadors.
- Fonts. Partir de les notes del capítol a Fonts i ampliar-les amb arxius, hemeroteques o fonts orals de la pròpia localitat.
- Contrast. Comparar almenys dues fonts que no coincideixin i explicar per què.
- Conclusió. Respondre la pregunta distingint el que està provat del que és interpretació.
El joc ¿Mito o historia? a l'aula
Mite o història? presenta deu frases a l'atzar, triades entre més de 350 extretes del llibre. Per a cadascuna cal decidir si és història, mite o una cosa que els historiadors discuteixen, i cada resposta porta la seva font. Funciona al navegador, sense registre, i s'hi pot jugar en català o en castellà.
- Per començar un tema. Projecteu el joc i voteu a mà alçada abans de veure cada resposta. Serveix per detectar idees prèvies.
- Per parelles. Cada parella juga una partida, apunta les frases que ha fallat i busca a la font per què.
- Les frases discutides. Són les més útils: demaneu que expliquin què diu cada postura, com als debats d'aquesta guia.
- Fer el joc. Per tancar, cada grup redacta tres frases pròpies sobre un capítol (una de certa, una de falsa i una de discutida) amb la nota que les avala.
Versió per imprimir
Totes les pàgines de la guia estan preparades per imprimir-les o desar-les en PDF des del navegador (Fitxer → Imprimeix, o Ctrl+P / Cmd+P, i triar «Desa com a PDF»). En imprimir s'amaguen els menús, les respostes apareixen a continuació de cada pregunta i es mostren les adreces dels enllaços.