QUI ÉS CATALÀ?

Català · Español

← Índex de la guia

Volum 3. La muralla

Capítols 18-26. Del 1486 al 1901

Mapes del volum

Mapa esquemàtic de Catalunya amb els llocs citats als capítols 18 a 21, del 1640 al 1714.
Dels Segadors al 1714: llocs citats als capítols 18-21. Rètols del mapa en castellà.
Mapa esquemàtic de Catalunya amb les fàbriques, les ciutats i els llocs citats als capítols 22 a 26.
De la Nova Planta a la Lliga: llocs citats als capítols 22-26.

18. Inquisició, imperi i bandolers

1479-1626

Gravat nocturn en blanc i negre: un home baix i espantat mira cap amunt, entre arbres dels quals pengen els peus de diversos penjats.
Sancho Panza i els bandolers penjats prop de Barcelona, gravat sobre dibuix de Gustave Doré (1863). Gustave Doré, 1863. Domini públic (PD-old-70, PD-US-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Catalunya formava part d'una monarquia composta: un mateix rei, gairebé sempre absent, governava diversos regnes amb dret propi per mitjà d'un virrei, les Corts i la Generalitat.
  • La Inquisició va entrar a Barcelona el 1487 i va perseguir sobretot els conversos; el 1492 va arribar l'expulsió dels jueus i el 1609 es va decretar la dels moriscos.
  • La costa va viure sota l'amenaça dels corsaris, i l'interior, partit entre nyerros i cadells, va conèixer l'època de més bandolerisme entre el 1540 i el 1640.
  • La idea que Catalunya va quedar exclosa del comerç amb Amèrica i la de la «Decadència» són avui objecte de revisió.

Conceptes

Monarquia composta
Monarquia en què un mateix rei governa diversos regnes que conserven les seves lleis i institucions (J. H. Elliott).
Virrei o lloctinent
Representant del rei que governava el Principat en nom seu.
Inquisició
Tribunal eclesiàstic al servei de la monarquia que perseguia l'heretgia, sobretot entre els conversos.
Moriscos
Descendents dels musulmans batejats a la força; la seva expulsió es va decretar el 1609. A Catalunya n'hi havia molt pocs.
Nyerros i cadells
Els dos bàndols que dividien la societat catalana als segles XVI i XVII.
Bandolerisme
Activitat de grups armats fora de la llei, molt estesa a la Catalunya del 1540 al 1640.
Decadència
Etiqueta del segle XIX per al període en què el català va retrocedir com a llengua literària; avui se'n discuteix l'ús.

Preguntes de comprensió

  1. Per què Eva Serra diu que la unió de Castella i Aragó va tenir alguna cosa d'accidental?

    Mostra la resposta

    Perquè no era escrita enlloc: n'hi havia prou que hagués viscut algun hereu de Ferran, o que es complís algun dels seus testaments, perquè les dues corones seguissin camins separats.

    Resposta: Perquè no era escrita enlloc: n'hi havia prou que hagués viscut algun hereu de Ferran, o que es complís algun dels seus testaments, perquè les dues corones seguissin camins separats.

  2. Per què don Quixot va a Barcelona a la novel·la?

    Mostra la resposta

    Perquè Cervantes va respondre així al fals Quixot d'Avellaneda, en què el cavaller anava a Saragossa: el va portar a Barcelona «sin tocar en Zaragoza» per deixar l'impostor per mentider.

    Resposta: Perquè Cervantes va respondre així al fals Quixot d'Avellaneda, en què el cavaller anava a Saragossa: el va portar a Barcelona «sin tocar en Zaragoza» per deixar l'impostor per mentider.

  3. Què va passar amb la carta de Colom sobre el descobriment?

    Mostra la resposta

    Es va imprimir per primera vegada en castellà a Barcelona, probablement l'abril del 1493, i de seguida es va traduir i difondre per Europa.

    Resposta: Es va imprimir per primera vegada en castellà a Barcelona, probablement l'abril del 1493, i de seguida es va traduir i difondre per Europa.

Mira la imatge

  1. Quina escena del Quixot il·lustra el gravat?

    Mostra la resposta

    La de la segona part, capítol LX: de nit, prop de Barcelona, Sancho topa amb els peus dels bandolers penjats als arbres.

    Resposta: La de la segona part, capítol LX: de nit, prop de Barcelona, Sancho topa amb els peus dels bandolers penjats als arbres.

  2. Què ens diu aquesta escena de ficció sobre la Catalunya real de l'època?

    Mostra la resposta

    Que el bandolerisme era un fenomen conegut a tota la monarquia. El capítol recorda que l'escena és ficció, però el bandoler no: Perot Rocaguinarda va existir.

    Resposta: Que el bandolerisme era un fenomen conegut a tota la monarquia. El capítol recorda que l'escena és ficció, però el bandoler no: Perot Rocaguinarda va existir.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre el fals Quixot d'Avellaneda. Quines dades del llibre estaven falsejades? Com va respondre Cervantes dins la seva novel·la? Expliqueu què tenen en comú una falsificació literària del segle XVII i una notícia falsa d'avui.

Notes per treballar: Nota 71 · Nota 72

Debat

Va quedar Catalunya exclosa del comerç amb Amèrica?

  • Un greuge documentat. Des de Font i Sagué, a finals del segle XIX, s'ha vist com una injustícia. Hi ha proves: les Índies van quedar incorporades a Castella i a alguns catalans se'ls va prohibir expressament comerciar-hi.
  • El monopoli de Sevilla. Eva Serra sosté que el que va apartar la Corona d'Aragó va ser sobretot el monopoli sevillà, lligat a la fiscalitat de la monarquia, més que un particularisme castellà.
  • Una llegenda. Carlos Martínez Shaw va deixar establert que l'exclusió «no era más que una leyenda» i parla d'una comunicació permanent a través de Sevilla, Lisboa i Cadis; el que va arribar tard va ser el comerç directe, al segle XVIII.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

19. 1640: els Segadors

1626-1652

Estampa en color: un grup de segadors amb falçs envolta un home caigut en una platja, amb una galera al fons.
Els segadors, estampa d'Ermenegild Miralles (1910). Ermenegild Miralles, 1910. Domini públic (PD-Art, PD-old-80-expired; l'autor va morir el 1931). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La Unió d'Armes d'Olivares i les Corts frustrades del 1626 van obrir un conflicte entre la monarquia i les institucions catalanes.
  • La guerra amb França va omplir Catalunya de soldats allotjats a les cases, i els xocs amb els pagesos van acabar en revolta.
  • El dia de Corpus del 1640 els segadors amotinats a Barcelona van matar el virrei Santa Coloma; el gener del 1641 la Junta de Braços va proclamar Lluís XIII comte de Barcelona.
  • Van seguir dotze anys de guerra; Barcelona es va rendir el 1652. Què va ser el 1640 s'ha llegit de maneres molt diferents.

Conceptes

Unió d'Armes
Projecte d'Olivares perquè cada part de la monarquia aportés un nombre fix de soldats pagats.
Allotjaments
Obligació de donar casa i sustent als soldats, regulada per la llei catalana i origen de molts xocs.
Corpus de Sang
Nom posterior del motí del 7 de juny de 1640; en la seva època ningú no l'anomenava així.
Junta de Braços
Assemblea dels estaments convocada sense el rei, que va prendre les grans decisions del 1640-1641.
Diputació del General
La Generalitat; el 1640 la presidia Pau Claris.
Pacte de Péronne
Acord del 1641 que va formalitzar el pacte entre Catalunya i França.

Preguntes de comprensió

  1. Què va demanar Felip IV a les Corts del 1626?

    Mostra la resposta

    El quint de les rendes municipals amb els endarreriments, la Unió d'Armes amb 16.000 homes pagats i altres serveis; les Corts no es van cloure amb acord.

    Resposta: El quint de les rendes municipals amb els endarreriments, la Unió d'Armes amb 16.000 homes pagats i altres serveis; les Corts no es van cloure amb acord.

  2. Va existir una república catalana el 1641?

    Mostra la resposta

    Durant set dies es va acceptar que Catalunya fos una república sota protecció francesa, però Simon i Tarrés sosté que no va arribar mai a adoptar aquesta forma i la Gran Enciclopèdia Catalana coincideix que no es va concretar.

    Resposta: Durant set dies es va acceptar que Catalunya fos una república sota protecció francesa, però Simon i Tarrés sosté que no va arribar mai a adoptar aquesta forma i la Gran Enciclopèdia Catalana coincideix que no es va concretar.

  3. Què va canviar amb la protecció francesa?

    Mostra la resposta

    Els francesos també van allotjar tropes, van cobrar contribucions i van reclutar homes, sovint contra les constitucions, i el poder real el van exercir funcionaris francesos.

    Resposta: Els francesos també van allotjar tropes, van cobrar contribucions i van reclutar homes, sovint contra les constitucions, i el poder real el van exercir funcionaris francesos.

Mira la imatge

  1. Quin moment representa l'estampa?

    Mostra la resposta

    La mort del virrei Santa Coloma a la platja de Montjuïc, durant el motí de Corpus del 1640, amb els segadors armats de falçs i una galera al fons.

    Resposta: La mort del virrei Santa Coloma a la platja de Montjuïc, durant el motí de Corpus del 1640, amb els segadors armats de falçs i una galera al fons.

  2. És un document del 1640?

    Mostra la resposta

    No. Es va fer el 1910, gairebé tres segles després, en l'època del catalanisme. Serveix per estudiar com es recordava el 1640 a principis del segle XX.

    Resposta: No. Es va fer el 1910, gairebé tres segles després, en l'època del catalanisme. Serveix per estudiar com es recordava el 1640 a principis del segle XX.

Activitat amb fonts

Compareu les dues notes sobre l'himne Els Segadors. Com era la cançó que va publicar Milà i Fontanals el 1882 i com és la lletra actual? Qui la va escriure i quan? Expliqueu per què una cançó sobre el 1640 no és una font del 1640.

Notes per treballar: Nota 89 · Nota 91

Debat

Què va ser el 1640?

  • Resposta a una provocació. Historiadors com Rovira i Virgili i Ferran Soldevila van veure en la revolta la resposta catalana a una provocació, recolzant-se en el Gran Memorial d'Olivares.
  • Una doble revolució. J. H. Elliott va parlar d'una revolució social, de pobres contra rics, i d'una altra de política, de les elits contra la centralització, en el marc de la crisi general del segle XVII.
  • Institucions i poble alhora. Eva Serra va discutir aquesta divisió: les institucions defensaven també drets populars i la revolta pagesa va despertar la política.
  • Dos models d'Estat. Antoni Simon i Tarrés hi veu un xoc entre un model absolutista i un altre de pactista; Xavier Torres ha estudiat el patriotisme de la gent corrent i el pes de la religió.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

20. La frontera dels Pirineus

1652-1700

Dibuix a ploma d'una illa petita en un riu, amb un pavelló al centre i dos ponts de barques cap a cada riba.
Plan de l'isle de la Paix près Fontarabie dit du Faucon, dibuix de Beaulieu (1659). Beaulieu, 1659. Domini públic (PD-France, PD-US-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Després de la rendició del 1652, Joan Josep d'Àustria va ser virrei; la seva política envers els vençuts es jutja de manera diversa.
  • Per la pau dels Pirineus (1659) el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya van passar a França; les institucions catalanes no la van ratificar mai.
  • França va voler fer francesos els rossellonesos, també en la llengua, i va convertir la nova província en un baluard.
  • Malgrat les revoltes (els Barretines, des del 1687) i la guerra amb França, el país es va recuperar econòmicament a finals de segle.

Conceptes

Pau dels Pirineus
Tractat entre Espanya i França signat el 1659 a l'illa dels Faisans, al Bidasoa.
Enclavament
Territori envoltat per un altre Estat, com Llívia.
Neoforalisme
Interpretació segons la qual després del 1652 es van mantenir les institucions catalanes, tot i que amb canvis.
Barretines
Revolta pagesa iniciada el 1687 contra els allotjaments de soldats.
Miquelets
Tropes irregulars catalanes que combatien en les guerres de l'època.
Tres Comuns
Reunions conjuntes de la Diputació, el Consell de Cent i el Braç Militar.

Preguntes de comprensió

  1. Per què Llívia va quedar a Espanya?

    Mostra la resposta

    Perquè el tractat cedia a França trenta-tres pobles de la Cerdanya i Llívia tenia el títol de vila des del 1528; la Gran Enciclopèdia Catalana diu, amb prudència, que «sembla» que això hi va ajudar.

    Resposta: Perquè el tractat cedia a França trenta-tres pobles de la Cerdanya i Llívia tenia el títol de vila des del 1528; la Gran Enciclopèdia Catalana diu, amb prudència, que «sembla» que això hi va ajudar.

  2. Quin canvi jurídic assenyala Ricard Torra després del 1652?

    Mostra la resposta

    Que abans les lleis catalanes naixien d'un pacte entre el rei i els estaments, i després es mantenien per una «mercè», una concessió graciosa del rei.

    Resposta: Que abans les lleis catalanes naixien d'un pacte entre el rei i els estaments, i després es mantenien per una «mercè», una concessió graciosa del rei.

  3. Qui va ser Narcís Feliu de la Penya i què admirava?

    Mostra la resposta

    Un advocat i historiador, portaveu de la recuperació econòmica de finals del segle XVII; admirava Holanda pel seu comerç i per la seva constitució pactada.

    Resposta: Un advocat i historiador, portaveu de la recuperació econòmica de finals del segle XVII; admirava Holanda pel seu comerç i per la seva constitució pactada.

Mira la imatge

  1. Per què hi havia dos ponts, un cap a cada riba?

    Mostra la resposta

    Perquè l'illa es va declarar terreny neutral i cada delegació, l'espanyola i la francesa, hi arribava pel seu propi pont sense trepitjar el terreny de l'altra.

    Resposta: Perquè l'illa es va declarar terreny neutral i cada delegació, l'espanyola i la francesa, hi arribava pel seu propi pont sense trepitjar el terreny de l'altra.

  2. Quina decisió que va afectar Catalunya es va prendre en aquell pavelló?

    Mostra la resposta

    La pau dels Pirineus, que va deixar el Rosselló i part de la Cerdanya a França, sense que la ratifiquessin les institucions catalanes.

    Resposta: La pau dels Pirineus, que va deixar el Rosselló i part de la Cerdanya a França, sense que la ratifiquessin les institucions catalanes.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre els gravats de Jacques Rigaud. Quin setge es creia que mostraven i què proposen Miquel Gea i Laia Santanach? Amb quin mètode van arribar a aquesta hipòtesi? Debateu per què una imatge famosa pot associar-se durant un segle a un fet que potser no representa.

Notes per treballar: Nota 75 · Nota 76

Debat

Com va ser el virregnat de Joan Josep d'Àustria?

  • Generositat amb els vençuts. El Diccionario Biográfico de la RAH en destaca la generositat i el respecte institucional, que més endavant li valdrien suports a Catalunya.
  • Una repressió rigorosa. Antoni Simon i Tarrés sosté que la repressió va ser molt més dura del que s'ha dit: centenars de catalans es van exiliar i una crida del 1655 els titllava de traïdors.
  • Absolutisme o pactisme transformat?. Des de Fernando Sánchez Marcos s'han vist les mesures del 1652 com un pas cap a l'absolutisme; Xavier Gil prefereix parlar d'una mutació del pactisme.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

21. 1714

1700-1714

Plànol militar antic de la muralla de Barcelona, amb bastions en forma de punta i línies de trinxeres en ziga-zaga que s'hi acosten.
Plan des attaques fait au camp devant Barcelone, ce 10° août 1714, de Losières-Dastier. M. de Losières-Dastier, 1714. Domini públic (PD-old). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Felip V va jurar les Constitucions el 1701 i va cloure unes Corts el 1702, però després de la repressió del virrei Velasco, el 1705, Catalunya va prendre partit per l'arxiduc Carles.
  • Després d'Almansa (1707), Felip V va abolir els furs d'Aragó i València invocant el dret de conquesta.
  • Amb la pau d'Utrecht (1713) les potències van abandonar el «cas dels catalans», i la Junta de Braços va decidir resistir.
  • Barcelona va caure l'11 de setembre de 1714 després de catorze mesos de setge; la historiografia discuteix quina guerra es va perdre aquell dia.

Conceptes

Guerra de Successió
Conflicte europeu per l'herència de Carles II entre Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria.
Austriacistes i botiflers (felipistes)
Partidaris de l'arxiduc Carles i de Felip V.
Pacte de Gènova
Acord signat el 20 de juny de 1705 per dos enviats del grup de Vic amb el plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra.
Tribunal de Contrafaccions
Tribunal creat el 1702 per resoldre els xocs entre les autoritats catalanes i els ministres reials.
Tractat d'Utrecht
Pau del 1713; el seu article XIII va tractar el «cas dels catalans».
Coronela
Milícia dels gremis de Barcelona que defensava la ciutat.
Diada
Festa Nacional de Catalunya, l'11 de setembre, declarada per la llei 1/1980 del Parlament.

Preguntes de comprensió

  1. Era la Coronela un exèrcit?

    Mostra la resposta

    No en sentit professional: la formaven menestrals i botiguers dels gremis. Les xifres van de 3.500 a uns cinc mil, i Joaquim Nadal critica que es presenti com un exèrcit ben organitzat.

    Resposta: No en sentit professional: la formaven menestrals i botiguers dels gremis. Les xifres van de 3.500 a uns cinc mil, i Joaquim Nadal critica que es presenti com un exèrcit ben organitzat.

  2. Què va passar amb Rafael Casanova l'11 de setembre?

    Mostra la resposta

    Va ser ferit, però no va morir aquell dia; el capítol explica que la seva figura de bronze i la Diada van néixer molt després.

    Resposta: Va ser ferit, però no va morir aquell dia; el capítol explica que la seva figura de bronze i la Diada van néixer molt després.

  3. Per què no coincideixen les xifres de morts?

    Mostra la resposta

    Perquè cada font compta coses diferents i des de llocs diferents: Berwick, l'Enciclopèdia Catalana i la síntesi d'Albareda i Pérez Aparicio donen nombres diferents per a l'assalt i per a tot el setge.

    Resposta: Perquè cada font compta coses diferents i des de llocs diferents: Berwick, l'Enciclopèdia Catalana i la síntesi d'Albareda i Pérez Aparicio donen nombres diferents per a l'assalt i per a tot el setge.

Mira la imatge

  1. Des de quin bàndol i amb quina finalitat es va dibuixar aquest plànol?

    Mostra la resposta

    Des del campament borbònic, un mes abans de l'assalt final. El va dibuixar un enginyer francès per planificar l'atac.

    Resposta: Des del campament borbònic, un mes abans de l'assalt final. El va dibuixar un enginyer francès per planificar l'atac.

  2. Quins elements del setge pots reconèixer?

    Mostra la resposta

    Les trinxeres d'atac (la segona i la tercera paral·leles) que avancen cap als baluards del Portal Nou, de Santa Clara i de Llevant.

    Resposta: Les trinxeres d'atac (la segona i la tercera paral·leles) que avancen cap als baluards del Portal Nou, de Santa Clara i de Llevant.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre la Coronela. Feu una taula amb les xifres que es donen, qui les dona i què en pensa Joaquim Nadal. Per què el nombre i l'organització dels defensors s'han convertit en motiu de discussió?

Notes per treballar: Nota 50 · Nota 51

Debat

Quina guerra es va perdre el 1714?

  • Una guerra internacional. Per a Simon i Tarrés va ser un conflicte de dimensions mundials; Nadal diu que Catalunya va ser «moneda de canvi».
  • Una guerra civil. Albareda la considera una guerra civil, encara que al principi no fos un xoc entre territoris; Felip V també va tenir partidaris a Catalunya. Henry Kamen va parlar de catalans contra catalans.
  • Una guerra per les Constitucions. Josep Fontana va veure en aquelles lleis la base d'un projecte renovador, i Simon i Tarrés creu que es buscava recuperar l'autogovern perdut el 1652.
  • Independència?. Pierre Vilar va advertir que la resistència no era separatista; la idea d'una república va aparèixer només com a sortida d'emergència. El capítol recull també les lectures que la plantegen com «Espanya contra Catalunya» i les que neguen que s'enfrontessin dues realitats nacionals.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

22. Nova Planta i reconstrucció

1714-1790

Plànol militar antic: una fortalesa en forma d'estrella separada de la ciutat per una àmplia esplanada buida i una séquia.
Plànol de l'esplanada de la Ciutadella després d'enderrocar les cases de la Ribera (1718). Enginyers militars de l'exèrcit borbònic, 1718. Domini públic (PD-old-100). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El Decret de Nova Planta (1716) va suprimir les institucions catalanes; el capità general i l'Audiència governaven el Principat.
  • Es va implantar un nou impost, el cadastre; es van tancar les universitats i es va crear la de Cervera; la Reial Cèdula del 1768 va imposar el castellà a l'ensenyament.
  • La població va créixer, es va estendre la vinya i van néixer les fàbriques d'indianes; des del 1765 i el 1778 Barcelona va poder comerciar directament amb Amèrica.
  • Per aixecar la Ciutadella es va enderrocar part del barri de la Ribera; el paper dels Borbons en el creixement català es discuteix.

Conceptes

Decret de Nova Planta
Reial decret del 1716 que va organitzar el nou govern de Catalunya després de la guerra.
Reial Acord
Govern format pel capità general i l'Audiència.
Corregidor
Oficial reial que governava un corregiment, la nova divisió territorial.
Cadastre
Impost directe sobre béns i rendes creat per José Patiño.
Indianes
Teixits de cotó estampats, base de la primera indústria tèxtil catalana.
Memorial de Greuges
Escrit del 1760 en què representants de la Corona d'Aragó van presentar les seves queixes al rei.
Ciutadella
Fortalesa construïda després del 1714 al barri de la Ribera de Barcelona.

Preguntes de comprensió

  1. Què manava la Reial Cèdula d'Aranjuez del 1768?

    Mostra la resposta

    Que l'ensenyament de primeres lletres, llatinitat i retòrica es fes en castellà, i que l'Audiència de Catalunya deixés de redactar les sentències en llatí.

    Resposta: Que l'ensenyament de primeres lletres, llatinitat i retòrica es fes en castellà, i que l'Audiència de Catalunya deixés de redactar les sentències en llatí.

  2. Cap on mirava la Ciutadella: cap enfora o cap endins?

    Mostra la resposta

    Sobretot cap a la ciutat: els dos baluards encarats a Barcelona eren més alts i eren els únics amb cavallers, plataformes que n'augmentaven la potència de foc.

    Resposta: Sobretot cap a la ciutat: els dos baluards encarats a Barcelona eren més alts i eren els únics amb cavallers, plataformes que n'augmentaven la potència de foc.

  3. Va ser Amèrica el motor del creixement català del segle XVIII?

    Mostra la resposta

    Josep Maria Delgado sosté que el motor d'arrencada va ser el mercat interior, perquè el comerç colonial va créixer a salts, sense continuïtat.

    Resposta: Josep Maria Delgado sosté que el motor d'arrencada va ser el mercat interior, perquè el comerç colonial va créixer a salts, sense continuïtat.

Mira la imatge

  1. Què hi havia abans a l'espai buit que mostra el plànol?

    Mostra la resposta

    Cases del barri de la Ribera: els enginyers de Felip V van dibuixar com quedaria l'esplanada un cop enderrocades la primera i la segona línia de cases.

    Resposta: Cases del barri de la Ribera: els enginyers de Felip V van dibuixar com quedaria l'esplanada un cop enderrocades la primera i la segona línia de cases.

  2. Què va ser de la Ciutadella i dels propietaris desposseïts?

    Mostra la resposta

    Va ser presó i símbol d'ocupació al segle XIX; el 1869 Prim la va cedir a l'Ajuntament amb la condició de fer-hi un jardí públic i d'indemnitzar els hereus dels propietaris.

    Resposta: Va ser presó i símbol d'ocupació al segle XIX; el 1869 Prim la va cedir a l'Ajuntament amb la condició de fer-hi un jardí públic i d'indemnitzar els hereus dels propietaris.

Activitat amb fonts

Compareu les dues notes: el decret del 1707 per a Aragó i València i el del 1716 per a Catalunya. Quina expressió apareix en un i no en l'altre? Després, compareu el to del decret amb el que va passar a la pràctica, per exemple amb les indemnitzacions que van reclamar els propietaris de la Ribera.

Notes per treballar: Nota 89 · Nota 90

Debat

La monarquia borbònica va frenar o va estimular el creixement català?

  • Estímul. García Cárcel veu en la Nova Planta un projecte de lleis i administració comunes, encara que amb «componente de castigo»; Mercader, Arranz i Grau subratllen els efectes estimulants de la despesa militar i de les obres.
  • Fre o indiferència. Albareda adverteix contra l'«equívoc» d'atribuir el creixement al despotisme il·lustrat, i Fontana no veu res en la política borbònica pensat per afavorir-lo.
  • Uniformitzar o castellanitzar. Albareda resumeix que el nou Estat «uniformó más que castellanizó»; Vilar va escriure que la burgesia no s'havia sentit mai tan espanyola, i Fontana va subratllar la voluntat de fer desaparèixer la llengua.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

23. La Guerra del Francès i la fi de l'Antic Règim

1790-1840

Gran oli de batalla: defensors, entre els quals dones i religiosos, rebutgen un assalt en una bretxa de la muralla entre fum i runa.
El gran día de Gerona (19 de setembre de 1809), oli de César Álvarez Dumont (cap al 1890). César Álvarez Dumont, cap al 1890. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La guerra contra la França revolucionària (1793-1795) va tornar a armar els catalans, ara en defensa del rei borbònic.
  • El 1808 els soldats de Napoleó, entrats com a aliats, van ocupar el país; Girona va resistir set mesos de setge el 1809.
  • Napoleó va arribar a annexionar Catalunya a l'Imperi com a departaments francesos, mentre a Cadis diputats catalans de totes les tendències participaven en la Constitució del 1812.
  • Entre absolutisme i liberalisme, les guerres carlines i les bullangues del 1835 van tancar l'Antic Règim; la desamortització va vendre els béns dels ordes religiosos.

Conceptes

Guerra del Francès
Guerra contra l'ocupació napoleònica (1808-1814).
Sometent
Mobilització armada dels veïns per defensar el territori.
Afrancesats
Els qui van col·laborar amb Josep I; la paraula apareix cap al 1811.
Constitució del 1812
Primera constitució espanyola, aprovada per les Corts de Cadis.
Carlisme
Moviment absolutista i tradicionalista que defensava els drets al tron de Carles Maria Isidre.
Desamortització
Venda per l'Estat de béns de l'Església i d'altres institucions, com la de Mendizábal el 1836.
Bullanga
Motí urbà, com els de Barcelona del 1835.

Preguntes de comprensió

  1. Què hi ha de cert en la llegenda del timbaler del Bruc?

    Mostra la resposta

    Hi va haver combat i victòria, però hi van participar soldats suïssos i valons, i van ser les campanes i la tropa regular les que van confondre els francesos. El noi del timbal va aparèixer per capes en relats posteriors.

    Resposta: Hi va haver combat i victòria, però hi van participar soldats suïssos i valons, i van ser les campanes i la tropa regular les que van confondre els francesos. El noi del timbal va aparèixer per capes en relats posteriors.

  2. Per què els afrancesats no encaixen bé en cap relat?

    Mostra la resposta

    Perquè eren catalans que van portar el català a l'administració, però al servei d'un exèrcit d'ocupació i d'un imperi que va acabar annexionant el país.

    Resposta: Perquè eren catalans que van portar el català a l'administració, però al servei d'un exèrcit d'ocupació i d'un imperi que va acabar annexionant el país.

  3. Què va ser del Vapor Bonaplata?

    Mostra la resposta

    La primera fàbrica de vapor de Barcelona va cremar l'estiu del 1835, durant les bullangues, després de només vint mesos de funcionament.

    Resposta: La primera fàbrica de vapor de Barcelona va cremar l'estiu del 1835, durant les bullangues, després de només vint mesos de funcionament.

Mira la imatge

  1. Quins personatges defensen la bretxa al quadre?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: soldats, veïns i altres figures de la ciutat. El capítol explica que a la defensa hi van participar també les dones de la Companyia de Santa Bàrbara.

    Resposta: Resposta oberta: soldats, veïns i altres figures de la ciutat. El capítol explica que a la defensa hi van participar també les dones de la Companyia de Santa Bàrbara.

  2. Per què convé saber on s'exposa el quadre?

    Mostra la resposta

    Perquè està dipositat al castell de Sant Ferran de Figueres, on va morir presoner el defensor de la ciutat, Álvarez de Castro; a més, es va pintar uns vuitanta anys després dels fets.

    Resposta: Perquè està dipositat al castell de Sant Ferran de Figueres, on va morir presoner el defensor de la ciutat, Álvarez de Castro; a més, es va pintar uns vuitanta anys després dels fets.

Activitat amb fonts

Llegiu les tres notes sobre la Companyia de Santa Bàrbara de Girona. Feu una taula amb el que diu cada font sobre la data de creació, qui la va promoure i quantes dones la formaven. En què coincideixen totes? Què faríeu per resoldre les diferències?

Notes per treballar: Nota 41 · Nota 42 · Nota 43

Debat

Com cal jutjar la resistència de Girona el 1809?

  • Una defensa admirable. Els testimonis la van admirar: per a Nieto, superava qualsevol altra defensa feta per una plaça de tercer ordre.
  • Una obstinació inútil. La Gran Enciclopèdia Catalana recull el judici dels qui la consideren excessivament llarga i inútilment destructiva, mantinguda quan ja era evident la inutilitat del sacrifici.
  • La pregunta de fons. El capítol la planteja així: va ser la voluntat d'una ciutat o l'obstinació d'un general amb un ban que no deixava cap altra sortida?

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

24. Vapor, ferrocarril i Eixample

1830-1888

Plànol antic de Barcelona: la ciutat vella al costat del mar i, a la plana que l'envolta, una gran quadrícula regular d'illes travessada per avingudes diagonals.
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche, d'Ildefons Cerdà (1859). Ildefons Cerdà, abril del 1859. Domini públic (PD-France, PD-US-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La indústria moderna va arribar amb el vapor i amb la força de l'aigua dels rius, on van néixer les colònies industrials.
  • El 1848 es va inaugurar el ferrocarril Barcelona-Mataró, impulsat per l'indià Miquel Biada.
  • Barcelona va ser bombardejada el 1842 per Espartero; els obrers vivien amb salaris que poques vegades cobrien un pressupost familiar, i el 1855 hi va haver una vaga general.
  • Enderrocades les muralles, l'Eixample de Cerdà es va imposar al projecte de Rovira; l'Exposició Universal del 1888 va mostrar una ciutat moderna.

Conceptes

Revolució industrial
Pas a la producció mecanitzada en fàbriques, amb noves fonts d'energia com el vapor.
Colònia industrial
Conjunt fabril al costat d'un riu, amb habitatges, església, escola i economat.
Selfactina
Màquina de filar automàtica la introducció de la qual va provocar conflictes obrers.
Eixample
Eixample de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà.
Urbanització
Paraula que Cerdà va dir que havia encunyat per a l'estudi de les ciutats.
Proteccionisme i lliurecanvisme
Defensa d'aranzels per protegir la indústria nacional davant de la idea de comerç lliure.

Preguntes de comprensió

  1. Què revela el pressupost obrer de Cerdà?

    Mostra la resposta

    Que una família obrera vivia de pa, mongetes, patates i alguna sardina, i que el 1856 només el 5 % dels obrers guanyava prou per cobrir-lo; per això la dona i els fills havien de treballar.

    Resposta: Que una família obrera vivia de pa, mongetes, patates i alguna sardina, i que el 1856 només el 5 % dels obrers guanyava prou per cobrir-lo; per això la dona i els fills havien de treballar.

  2. Per què el pla de Cerdà es va imposar al de Rovira?

    Mostra la resposta

    Perquè Madrid ja havia aprovat el de Cerdà i un reial decret del 1860 va resoldre la qüestió, tot i que l'Ajuntament preferia el de Rovira, que la Gran Enciclopèdia Catalana considera el més coherent del concurs.

    Resposta: Perquè Madrid ja havia aprovat el de Cerdà i un reial decret del 1860 va resoldre la qüestió, tot i que l'Ajuntament preferia el de Rovira, que la Gran Enciclopèdia Catalana considera el més coherent del concurs.

  3. Què va prohibir la llei del 1873?

    Mostra la resposta

    Fer treballar a fàbriques, tallers, foneries o mines menors de deu anys.

    Resposta: Fer treballar a fàbriques, tallers, foneries o mines menors de deu anys.

Mira la imatge

  1. Quina diferència de forma hi ha entre la ciutat vella i el projecte?

    Mostra la resposta

    La ciutat vella té carrers irregulars dins les muralles; el projecte de Cerdà dibuixa una quadrícula regular d'illes amb grans avingudes.

    Resposta: La ciutat vella té carrers irregulars dins les muralles; el projecte de Cerdà dibuixa una quadrícula regular d'illes amb grans avingudes.

  2. Quins pobles d'aleshores apareixen al voltant de la quadrícula i què són avui?

    Mostra la resposta

    Gràcia, Sants o Sant Martí, aleshores pobles separats, que avui són barris de Barcelona.

    Resposta: Gràcia, Sants o Sant Martí, aleshores pobles separats, que avui són barris de Barcelona.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre el pressupost obrer. Calculeu què menjava cada membre de la família segons Cerdà i quin percentatge d'obrers el podia pagar. Compareu-ho amb una cistella de la compra bàsica d'avui i expliqueu quines conclusions permet treure i quines no.

Notes per treballar: Nota 47 · Nota 48

Debat

Va ajudar el proteccionisme la indústria catalana?

  • Sí, era necessari. Jaume Vicens Vives el va defensar a Industrials i polítics del segle XIX, i la historiografia tradicional, amb Jordi Nadal, va acceptar l'argument dels costos.
  • Va tenir efectes negatius. Estudis més recents, com els de Fraile o Rosés, subratllen que hauria convertit els industrials en caçadors de rendes o els hauria especialitzat en teixits poc competitius.
  • El lliurecanvisme. Bona part dels economistes acadèmics, diversos d'ells catalans establerts a Madrid com Figuerola, defensaven que el comerç lliure beneficia tothom a la llarga.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

25. Cuba, el tràfic d'esclaus i les fortunes

1765-1898

Litografia acolorida d'un gran edifici industrial de sostres alts amb xemeneia, envoltat de treballadors i carros en una plantació de canya.
Casa de calderes de l'ingeni Álava, litografia d'Eduardo Laplante (1857). Eduardo Laplante, 1857. CC0. Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Des de l'obertura del comerç amb Amèrica, els catalans van participar en el gran auge sucrer de Cuba.
  • Espanya es va comprometre a prohibir el tràfic d'esclaus el 1817, però el negoci va continuar de manera il·legal, i hi van participar navilers i capitans catalans.
  • Al costat dels negrers va emigrar molta gent corrent; alguns van tornar rics, els indians, i els seus capitals es van invertir a Barcelona.
  • L'esclavitud es va abolir a Puerto Rico el 1873 i a Cuba entre el 1880 i el 1886; el 1898 Espanya va perdre les últimes colònies.

Conceptes

Tràfic d'esclaus
Comerç de persones africanes esclavitzades a través de l'Atlàntic.
Ingeni
Explotació sucrera amb plantació i fàbrica, treballada per esclaus.
Indià
Emigrant que tornava d'Amèrica, normalment enriquit.
Culis
Immigrants asiàtics portats a Cuba que van quedar subjectes a la legislació esclavista.
Patronat
Règim del 1880 que va mantenir els antics esclaus sota els seus posseïdors vuit anys més.
Abolicionisme
Moviment que demanava la fi de l'esclavitud.

Preguntes de comprensió

  1. Què mostra la història de l'estudiant Marcelino Andrés?

    Mostra la resposta

    Com era de fàcil per a un veí de Barcelona embarcar-se en un negrer i que la destinació d'aquells vaixells era coneguda a la ciutat: treballar de metge en una expedició era una sortida professional més.

    Resposta: Com era de fàcil per a un veí de Barcelona embarcar-se en un negrer i que la destinació d'aquells vaixells era coneguda a la ciutat: treballar de metge en una expedició era una sortida professional més.

  2. Va ser el tràfic d'esclaus un negoci només català?

    Mostra la resposta

    No. Els catalans hi van ocupar un lloc destacat, però també hi va haver bascos, càntabres, andalusos i d'altres; Piqueras el descriu com un negoci d'espanyols de moltes procedències.

    Resposta: No. Els catalans hi van ocupar un lloc destacat, però també hi va haver bascos, càntabres, andalusos i d'altres; Piqueras el descriu com un negoci d'espanyols de moltes procedències.

  3. Què van fer els interessos cubans de Barcelona davant l'abolició?

    Mostra la resposta

    Van pagar un batalló de voluntaris i van crear el Círculo Hispano Ultramarino i la Liga Nacional per impedir-la.

    Resposta: Van pagar un batalló de voluntaris i van crear el Círculo Hispano Ultramarino i la Liga Nacional per impedir-la.

Mira la imatge

  1. Què volia mostrar el llibre d'on prové la litografia?

    Mostra la resposta

    La modernitat dels ingenis sucrers cubans: era un catàleg de luxe de vistes dedicat a la Real Junta de Fomento.

    Resposta: La modernitat dels ingenis sucrers cubans: era un catàleg de luxe de vistes dedicat a la Real Junta de Fomento.

  2. Què no es veu a la imatge i sí que explica el capítol?

    Mostra la resposta

    Que l'ingeni funcionava amb treball esclau i que el seu propietari, Julián Zulueta, va ser un dels grans traficants d'esclaus de l'illa.

    Resposta: Que l'ingeni funcionava amb treball esclau i que el seu propietari, Julián Zulueta, va ser un dels grans traficants d'esclaus de l'illa.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes del requadre sobre els catalans i el tràfic d'esclaus. Quina proporció de vaixells negrers que van entrar a l'Havana era catalana segons Fradera? Què hi afegeix Piqueras? Escriviu un paràgraf que respongui la pregunta del requadre fent servir només aquestes dades.

Notes per treballar: Nota 83 · Nota 86

Debat

Quant va pesar el diner de Cuba en la industrialització catalana?

  • Molt. El 1879 quatre dels vuit contribuents més grans de Barcelona devien l'origen de la seva fortuna a capitals acumulats a Cuba, segons un quadre de Borja de Riquer.
  • Més a la ciutat que a les fàbriques. Part d'aquells diners va anar a l'especulació amb terrenys de l'Eixample i amb ferrocarrils; Enrique Faes sosté que va finançar grans operacions immobiliàries.
  • Menys del que es creu. El cas Tintó mostra beneficis remuneradors però no espectaculars, i Jordi Maluquer de Motes sosté que després del 1898 van pesar més les remeses dels emigrants que la repatriació de capitals.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

26. Renaixença, catalanisme i bombes

1833-1901

Gravat d'un gran teatre d'òpera amb llotges plenes i una platea convertida en saló de banquet amb taules llargues.
Banquet al Liceu de Barcelona, gravat de Tomás Padró i Tomás Carlos Capuz (1869). Tomás Padró Pedret (m. 1877) i Tomás Carlos Capuz (m. 1899), 1869. Domini públic (Commons). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La Renaixença va recuperar el català com a llengua literària; l'oda d'Aribau del 1833 se'n va convertir en el símbol.
  • El federalisme republicà va ser la gran cultura política catalana del segle XIX; Figueras i Pi i Margall van presidir la Primera República.
  • Del federalisme va néixer el catalanisme polític: Almirall, la Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1892).
  • Barcelona va viure una onada d'atemptats anarquistes i una repressió que va ser escàndol internacional; el 1901 va néixer la Lliga Regionalista.

Conceptes

Renaixença
Moviment cultural de recuperació del català com a llengua literària al segle XIX.
Jocs Florals
Certamen poètic restaurat el 1859 que va impulsar la literatura en català.
Federalisme
Proposta d'organitzar l'Estat com a unió de territoris amb govern propi.
Catalanisme polític
Moviment que reclama el reconeixement polític de Catalunya.
Bases de Manresa
Programa de la Unió Catalanista del 1892 per a l'autogovern de Catalunya.
Sufragi corporatiu
Vot per grups socials o professionals, no per persona; el proposaven les Bases.
Propaganda pel fet
Estratègia anarquista que feia servir atemptats per difondre les seves idees.

Preguntes de comprensió

  1. Va néixer l'Oda a la pàtria d'Aribau com un manifest?

    Mostra la resposta

    No. La va escriure per al sant del seu cap, el banquer Remisa; el títol li va posar Rubió el 1839, i els Jocs Florals la van consagrar després com l'inici de la Renaixença.

    Resposta: No. La va escriure per al sant del seu cap, el banquer Remisa; el títol li va posar Rubió el 1839, i els Jocs Florals la van consagrar després com l'inici de la Renaixença.

  2. En què era menys democràtic el programa de Manresa que la llei espanyola del 1890?

    Mostra la resposta

    En el fet que proposava un sufragi corporatiu de caps de família, quan la llei del 1890 havia introduït el sufragi universal masculí.

    Resposta: En el fet que proposava un sufragi corporatiu de caps de família, quan la llei del 1890 havia introduït el sufragi universal masculí.

  3. Què va ser el procés de Montjuïc i quines conseqüències va tenir?

    Mostra la resposta

    Un consell de guerra contra 87 processats després de l'atemptat del 1896, amb denúncies de tortures que es van convertir en escàndol internacional; Avilés i Herrerín ho descriuen com una espiral de violència i repressió.

    Resposta: Un consell de guerra contra 87 processats després de l'atemptat del 1896, amb denúncies de tortures que es van convertir en escàndol internacional; Avilés i Herrerín ho descriuen com una espiral de violència i repressió.

Mira la imatge

  1. Quin grup social apareix al gravat?

    Mostra la resposta

    L'alta societat barcelonina reunida al Gran Teatre del Liceu, en un banquet en honor del ministre de Marina.

    Resposta: L'alta societat barcelonina reunida al Gran Teatre del Liceu, en un banquet en honor del ministre de Marina.

  2. Per què el capítol comença amb aquest lloc?

    Mostra la resposta

    Perquè vint-i-quatre anys després, el 1893, Santiago Salvador hi va llançar una bomba la nit de la inauguració de la temporada, precisament perquè sabia que hi aniria el més distingit de la societat.

    Resposta: Perquè vint-i-quatre anys després, el 1893, Santiago Salvador hi va llançar una bomba la nit de la inauguració de la temporada, precisament perquè sabia que hi aniria el més distingit de la societat.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre les Bases de Manresa. Què deia la base sobre la llengua i com s'elegirien les Corts catalanes? Compareu aquestes propostes amb la llei electoral espanyola del 1890 i expliqueu per què un mateix text pot semblar avançat en un aspecte i conservador en un altre.

Notes per treballar: Nota 50 · Nota 52

Debat

Què eren les Bases de Manresa?

  • Regionalisme tradicionalista. La Gran Enciclopèdia Catalana les defineix com un text vagament federal, amb concessions al vell règim de Catalunya, que defensava «un regionalisme tradicionalista i corporatiu».
  • Projecte regeneracionista. En el centenari del 1992, Jordi Pujol va subratllar que no van ser un programa independentista, sinó un projecte per refundar l'Estat espanyol.
  • Per què va guanyar el catalanisme conservador. Una síntesi catalana destaca que la burgesia va aprofitar la seva consciència de catalanitat i la crisi del 1898; Vicens Vives va situar la clau en una burgesia que no va aconseguir construir l'Estat liberal espanyol.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

Cronologia del volum

DataQuè va passarCap.
1487Entra a Barcelona l'inquisidor enviat pel rei18
1492Expulsió dels jueus18
1610Expulsió dels moriscos pel port dels Alfacs18
7 de juny de 1640Corpus de Sang: mor el virrei Santa Coloma19
23 de gener de 1641Els Braços proclamen Lluís XIII comte de Barcelona19
1652Barcelona capitula davant Joan Josep d'Àustria19-20
1659Pau dels Pirineus20
1705Pacte de Gènova21
11 de setembre de 1714Caiguda de Barcelona21
16 de gener de 1716Decret de Nova Planta per a Catalunya22
1778Reglament de lliure comerç amb Amèrica22
1809Girona capitula després del tercer setge23
1835Crema de convents i del Vapor Bonaplata23
1848Ferrocarril Barcelona-Mataró24
1859Pla Cerdà; restauració dels Jocs Florals24, 26
1892Bases de Manresa26
1898Pèrdua de Cuba25
1901Neix la Lliga Regionalista26

Activitat de síntesi

1640, 1714 i 1898: tres crisis comparades

El volum 3 conté tres grans crisis. Comparar-les ajuda a veure què va canviar i què es va repetir entre els segles XVII i XIX.

  1. Elaboreu una taula amb tres columnes (1640, 1714 i 1898) i quatre files: causes, protagonistes, desenllaç i memòria posterior.
  2. Per a cada crisi, citeu almenys una nota de les fonts i una de les imatges de la guia.
  3. Assenyaleu en quins casos els historiadors discrepen i resumiu-ne les postures amb els arguments de cadascuna.
  4. Escriviu una conclusió sobre com cada època va recordar l'anterior (per exemple, l'estampa del 1910 sobre el 1640 o la Diada sobre el 1714).

← Volum 2 Índex de la guia Volum 4 →