QUI ÉS CATALÀ?

Català · Español

← Índex de la guia

Volum 4. La pregunta

Capítols 27-34 i epíleg. Del 1901 a avui

Mapes del volum

Mapa esquemàtic de Catalunya amb els llocs de la guerra, la Retirada i la postguerra citats als capítols 28 a 30.
Guerra, Retirada i postguerra: llocs citats als capítols 28-30. Rètols del mapa en castellà.
Mapa esquemàtic de Barcelona i els municipis del seu cinturó citats als capítols 30 a 34.
Barcelona i el seu cinturó: llocs citats als capítols 30-34.

27. La Lliga, la Setmana Tràgica i la Mancomunitat

1901-1923

Fotografia en blanc i negre d'un carrer de Barcelona tallat per una barricada de llambordes i objectes, amb veïns al voltant.
Barricades al Torrent de l'Olla i la Travessera de Gràcia durant la Setmana Tràgica (1909), fotografia d'Adolf Mas. Adolf Mas i Ginestà, 1909. Domini públic (PD-old-80-expired; autor mort el 1936). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La Lliga Regionalista, partit d'ordre i catalanista, es va convertir en una gran força política, i Solidaritat Catalana va reunir després forces molt diferents.
  • El juliol del 1909 la guerra del Rif va desfermar una vaga general a Barcelona que va acabar en la Setmana Tràgica, amb uns vuitanta edificis religiosos cremats i una repressió duríssima.
  • La Mancomunitat (1914-1925), amb poques competències i pocs diners, va crear escoles, biblioteques, carreteres i una xarxa telefònica.
  • La CNT va créixer i la conflictivitat social va desembocar en els anys del pistolerisme, fins al cop de Primo de Rivera el 1923.

Conceptes

Lliga Regionalista
Partit catalanista conservador fundat el 1901, dirigit per Prat de la Riba i Cambó.
Solidaritat Catalana
Coalició que va unir carlins, Lliga, nacionalistes republicans i part dels republicans.
Setmana Tràgica
Revolta de Barcelona de finals de juliol del 1909 contra l'enviament de reservistes al Marroc.
Mancomunitat de Catalunya
Unió de les quatre diputacions catalanes (1914-1925), primera institució d'autogovern des del 1714.
CNT
Confederació Nacional del Treball, sindicat anarcosindicalista.
Pistolerisme
Violència d'atemptats entre sindicalistes i bandes al servei de la patronal (1919-1923).
Llei de fugues
Pràctica de matar un detingut al·legant que intentava escapar-se.

Preguntes de comprensió

  1. Com funcionava la Mancomunitat gairebé sense diners?

    Mostra la resposta

    Va viure d'empréstits i del que li van traspassar les diputacions, perquè l'Estat no li va delegar mai cap servei; tot i així va aixecar escoles, biblioteques, carreteres i una xarxa telefònica.

    Resposta: Va viure d'empréstits i del que li van traspassar les diputacions, perquè l'Estat no li va delegar mai cap servei; tot i així va aixecar escoles, biblioteques, carreteres i una xarxa telefònica.

  2. Què va ser la vaga de La Canadenca?

    Mostra la resposta

    Una vaga iniciada el febrer del 1919 per l'acomiadament de treballadors d'una filial de la Barcelona Traction, que va deixar la ciutat a les fosques; Salvador Seguí va convèncer després una multitud d'acceptar l'acord.

    Resposta: Una vaga iniciada el febrer del 1919 per l'acomiadament de treballadors d'una filial de la Barcelona Traction, que va deixar la ciutat a les fosques; Salvador Seguí va convèncer després una multitud d'acceptar l'acord.

  3. Què va fer Manuel Bravo Portillo?

    Mostra la resposta

    Comissari destituït el 1918 per fer d'espia per a Alemanya, va passar a dirigir una banda parapolicial pagada per la patronal.

    Resposta: Comissari destituït el 1918 per fer d'espia per a Alemanya, va passar a dirigir una banda parapolicial pagada per la patronal.

Mira la imatge

  1. Què es veu a la fotografia?

    Mostra la resposta

    Una barricada en un carrer de Gràcia. El capítol explica que des del dimarts 27 de juliol es van aixecar més de 250 barricades a tota la ciutat.

    Resposta: Una barricada en un carrer de Gràcia. El capítol explica que des del dimarts 27 de juliol es van aixecar més de 250 barricades a tota la ciutat.

  2. Per què una fotografia feta en el moment és una font valuosa i quins límits té?

    Mostra la resposta

    Perquè mostra l'escena real i el lloc exacte; però no n'explica les causes ni qui va aixecar la barricada, i el fotògraf va triar què enquadrar.

    Resposta: Perquè mostra l'escena real i el lloc exacte; però no n'explica les causes ni qui va aixecar la barricada, i el fotògraf va triar què enquadrar.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre les bibliotecàries de la Mancomunitat. Per què l'Escola de Bibliotecàries era només per a dones, segons Assumpció Estivill? Què va passar amb les biblioteques després del 1925? Debateu què ens diu aquest cas sobre el treball femení de l'època.

Notes per treballar: Nota 56 · Nota 58

Debat

Què va ser la Setmana Tràgica?

  • Revolució desviada. Per a Joan Connelly Ullman, els dirigents radicals van desviar la vaga cap als convents per evitar una revolució social.
  • Esclat anticlerical. Josep Benet, Joaquín Romero Maura, Joan B. Culla i Dolors Marín hi veuen una explosió espontània de vells rancors contra una Església identificada amb els rics i amb el monopoli de l'ensenyament.
  • Bogeria col·lectiva o somni republicà. Josep Termes va parlar d'una «explosió de follia col·lectiva»; Pere Gabriel hi veu un dels últims somnis de revolució republicana del moviment obrer.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

28. De Primo de Rivera al 6 d'octubre

1923-1936

Fotografia antiga d'un cotxe blindat aturat davant la façana d'un edifici, envoltat de curiosos.
Barcelona. Auto-blindat, fotografia de Jaume Biosca i Juvé (14 d'octubre de 1934). Jaume Biosca i Juvé, 1934. Domini públic (PD-Art, PD-old-80; Public Domain Mark). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • La dictadura de Primo de Rivera va suprimir la Mancomunitat el 1925; Macià va intentar el 1926 una insurrecció des de Prats de Molló que va fracassar, però el va fer popular.
  • El 14 d'abril de 1931 Macià va proclamar la República Catalana, que aviat es va convertir en Generalitat; l'Estatut del 1932 va ser molt menys del que demanava el de Núria.
  • La immigració dels anys vint va obrir el primer debat demogràfic català, i les dones van votar per primera vegada el 1933.
  • El conflicte dels rabassaires i l'entrada de la CEDA al Govern van portar al 6 d'octubre de 1934: Companys va proclamar l'Estat Català, va ser detingut i l'autonomia va quedar suspesa fins al 1936.

Conceptes

Dictadura de Primo de Rivera
Règim militar (1923-1930) que va suprimir la Mancomunitat.
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit de Macià i Companys, gran vencedor del 1931.
Estatut de Núria
Projecte d'estatut aprovat en referèndum el 1931, molt més ambiciós que el del 1932.
Generalitat republicana
Govern autònom de Catalunya restablert el 1931.
Rabassaires
Parcers de la vinya que reclamaven la propietat o l'accés estable a la terra que conreaven.
Llei de Contractes de Conreu
Llei del Parlament del 1934 a favor dels rabassaires, recorreguda davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
6 d'octubre de 1934
Proclamació de l'Estat Català per Companys, sufocada pel general Batet.

Preguntes de comprensió

  1. Què buscava Macià en proclamar la República Catalana, segons Pere Gabriel?

    Mostra la resposta

    Donar forma federal al nou règim més que separar-se d'Espanya: aquella mateixa nit va corregir dues vegades la seva fórmula, que va acabar parlant d'un estat integrant d'una Federació Ibèrica.

    Resposta: Donar forma federal al nou règim més que separar-se d'Espanya: aquella mateixa nit va corregir dues vegades la seva fórmula, que va acabar parlant d'un estat integrant d'una Federació Ibèrica.

  2. Qui va arribar a la Torrassa i quin debat va obrir?

    Mostra la resposta

    Immigrants, molts de Múrcia i Almeria, atrets per les obres de l'Exposició i del metro; van obrir el primer debat demogràfic, amb lectures que anaven del temor a la desnacionalització a veure-hi nous catalans.

    Resposta: Immigrants, molts de Múrcia i Almeria, atrets per les obres de l'Exposició i del metro; van obrir el primer debat demogràfic, amb lectures que anaven del temor a la desnacionalització a veure-hi nous catalans.

  3. Quina paradoxa assenyalen alguns autors sobre el general Batet?

    Mostra la resposta

    Que va salvar Catalunya d'una repressió pitjor perquè va desobeir les ordres d'assaltar el palau de la Generalitat «a sang i foc».

    Resposta: Que va salvar Catalunya d'una repressió pitjor perquè va desobeir les ordres d'assaltar el palau de la Generalitat «a sang i foc».

Mira la imatge

  1. Quan es va fer la foto i quina relació té amb el capítol?

    Mostra la resposta

    Segons l'arxiu, el 14 d'octubre de 1934, una setmana després dels fets del 6 d'octubre, quan l'estat de guerra continuava vigent.

    Resposta: Segons l'arxiu, el 14 d'octubre de 1934, una setmana després dels fets del 6 d'octubre, quan l'estat de guerra continuava vigent.

  2. Quina reacció dels veïns s'hi aprecia?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: curiositat més que por. És un bon exemple per debatre què explica una imatge i què en deixa fora.

    Resposta: Resposta oberta: curiositat més que por. És un bon exemple per debatre què explica una imatge i què en deixa fora.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes del requadre sobre el vot femení del 1933. Quins comptes fa Mercè Vilanova i què en conclou? Quin obstacle real van trobar algunes dones? Escriviu una resposta argumentada a l'afirmació «les dones van donar el triomf a la dreta».

Notes per treballar: Nota 70 · Nota 71

Debat

Què va ser el 6 d'octubre de 1934?

  • Un moviment il·legal. Per a Solé i Sabaté i Villarroya, la Generalitat es va jugar l'existència en un moviment il·legal de les esquerres espanyoles que només va triomfar a Astúries.
  • Por del feixisme. Els mateixos autors recorden el context: l'avanç de les dictadures a Europa i l'entrada al Govern de la CEDA, que l'esquerra considerava no republicana.
  • Ministres moderats. El constitucionalista Enric Fossas recorda que aquells tres ministres de la CEDA eren persones moderades i identificades amb el republicanisme.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

29. La Guerra Civil

1936-1939

Fotografia en blanc i negre d'una dona jove ajupida a la sorra d'una platja, apuntant amb un revòlver.
Miliciana entrenant-se a la platja del Somorrostro, fotografia de Gerda Taro (agost del 1936). Gerda Taro (1910-1937), agost del 1936. Domini públic (autora morta el 1937; PD-old-70). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El 19 de juliol de 1936 la sublevació militar va fracassar a Barcelona; el poder va passar en bona part als comitès revolucionaris i hi va haver col·lectivitzacions.
  • A la rereguarda republicana hi va haver una matança en què els primers i principals morts van ser sacerdots i religiosos; a la Catalunya ocupada des del 1938 va començar la repressió franquista.
  • El maig del 1937 els enfrontaments entre les forces republicanes van ser una guerra dins la guerra; Barcelona va ser capital de la República des de l'octubre del 1937.
  • Els bombardeigs, la batalla de l'Ebre i la Retirada del 1939, amb unes 475.000 persones travessant la frontera, van tancar la guerra.

Conceptes

Comitès revolucionaris
Òrgans de poder obrer que es van formar després del 19 de juliol de 1936.
Col·lectivització
Pas de fàbriques i terres a la gestió dels treballadors o dels sindicats.
Rereguarda
Territori allunyat del front.
Persecució religiosa
Assassinat de sacerdots, religiosos i catòlics pel sol fet de ser-ho, segons Hilari Raguer.
Fets de Maig
Enfrontaments armats del maig del 1937 a Barcelona entre forces del bàndol republicà.
Batalla de l'Ebre
Ofensiva republicana iniciada el 25 de juliol de 1938, que va durar 115 dies.
La Retirada
Èxode de centenars de milers de persones cap a França el gener i el febrer del 1939.

Preguntes de comprensió

  1. Per què Raguer parla de persecució religiosa?

    Mostra la resposta

    Perquè almenys durant els tres primers mesos n'hi havia prou de ser identificat com a sacerdot, religiós o cristià militant per ser executat sense procés; hi afegeix que a l'altra zona passava el mateix amb els militants d'esquerres.

    Resposta: Perquè almenys durant els tres primers mesos n'hi havia prou de ser identificat com a sacerdot, religiós o cristià militant per ser executat sense procés; hi afegeix que a l'altra zona passava el mateix amb els militants d'esquerres.

  2. Per què no es van reobrir les esglésies el 1937-1938?

    Mostra la resposta

    Perquè el vicari general Josep Torrent va prohibir el culte públic, per por d'ajudar la propaganda republicana i de represàlies franquistes; hi va haver una Església clandestina àmpliament tolerada.

    Resposta: Perquè el vicari general Josep Torrent va prohibir el culte públic, per por d'ajudar la propaganda republicana i de represàlies franquistes; hi va haver una Església clandestina àmpliament tolerada.

  3. Quin grup va patir més morts a la guerra a Catalunya?

    Mostra la resposta

    Els combatents joves: es calculen uns 38.000 morts de més de 300.000 mobilitzats, amb pics als 18, 19 i 20 anys.

    Resposta: Els combatents joves: es calculen uns 38.000 morts de més de 300.000 mobilitzats, amb pics als 18, 19 i 20 anys.

Mira la imatge

  1. Quan i on es va fer la fotografia?

    Mostra la resposta

    L'agost del 1936, a la platja del Somorrostro, a la Barceloneta, poques setmanes després de l'aixecament; segons Magnum, les milicianes d'aquell reportatge eren del PSUC.

    Resposta: L'agost del 1936, a la platja del Somorrostro, a la Barceloneta, poques setmanes després de l'aixecament; segons Magnum, les milicianes d'aquell reportatge eren del PSUC.

  2. Quina relació té la imatge amb el que explica el capítol sobre l'estiu del 1936?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: després del 19 de juliol el poder va passar en bona part als comitès i a les milícies. La foto la va fer una fotògrafa estrangera arribada amb Robert Capa: convé preguntar-se què volia mostrar i a qui.

    Resposta: Resposta oberta: després del 19 de juliol el poder va passar en bona part als comitès i a les milícies. La foto la va fer una fotògrafa estrangera arribada amb Robert Capa: convé preguntar-se què volia mostrar i a qui.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes del requadre «quants en van morir?». Per què Raguer considera un mite el «milió de morts»? Quines xifres dona l'estudi de Jordi Oliva i què n'adverteix l'autor? Expliqueu per què no es poden sumar sense més ni més xifres d'estudis diferents.

Notes per treballar: Nota 63 · Nota 66

Debat

Com es pot comparar la violència dels dos bàndols?

  • Les xifres catalanes. Solé i Sabaté i Villarroya van trobar a Catalunya unes tres víctimes de la violència revolucionària per cada una de la repressió franquista.
  • El que no diu la proporció. Raguer adverteix que aquesta proporció no vol dir que uns fossin tres vegades més criminals: a la zona republicana la majoria dels assassinats es van cometre al marge de les autoritats, i a la revoltada les matances van ser controlades.
  • El conjunt d'Espanya. El mateix autor hi afegeix que, per a tot Espanya, probablement va ser pitjor el terror blanc, i que a Catalunya hi va haver menys afusellats per Franco perquè molts van poder fugir.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

30. Postguerra i repressió

1939-1959

Document mecanografiat antic amb capçalera militar, diversos paràgrafs de text i segells.
Ordre del dia de la IV Regió Militar (13 d'octubre de 1940) que anuncia el consell de guerra contra Companys. IV Regió Militar, 13 d'octubre de 1940 (Arxiu Nacional de Catalunya). CC0 (Creative Commons Zero, Public Domain Dedication). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Després de l'ocupació del 1939 l'autogovern va quedar liquidat i milers de persones van marxar a l'exili.
  • La repressió va incloure afusellaments al Camp de la Bota, la Llei de Responsabilitats Polítiques, la depuració de mestres i l'afusellament de Companys el 1940.
  • El català va desaparèixer de la vida pública; els anys quaranta van ser els de la fam i l'estraperlo.
  • Montserrat (1947) i la vaga de tramvies (1951) van obrir esquerdes en el règim, que també va tenir suports a Catalunya.

Conceptes

Franquisme
Dictadura del general Franco (1939-1975).
Llei de Responsabilitats Polítiques
Llei del 1939 que castigava cap enrere, des del 1934, fins i tot la «pasividad grave».
Depuració
Expulsió o sanció de funcionaris, mestres i professionals per motius polítics.
Exili
Sortida forçada del país per motius polítics.
Estraperlo
Mercat negre d'aliments i productes racionats.
Maquis
Guerrillers antifranquistes que van continuar lluitant a la muntanya.
Vaga de tramvies del 1951
Boicot dels barcelonins als tramvies per l'apujada del bitllet, primera gran protesta de la postguerra.

Preguntes de comprensió

  1. Què tenia de particular la Llei de Responsabilitats Polítiques?

    Mostra la resposta

    Que mirava enrere, fins a l'octubre del 1934, castigava també la passivitat i cobrava les sancions econòmiques fins i tot als morts, a càrrec de la seva herència.

    Resposta: Que mirava enrere, fins a l'octubre del 1934, castigava també la passivitat i cobrava les sancions econòmiques fins i tot als morts, a càrrec de la seva herència.

  2. Què va significar l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947?

    Mostra la resposta

    Per a Antonio Francisco Canales, la primera esquerda important en el monolitisme nacionalcatòlic; Molinero adverteix que la majoria la va viure com un acte d'afirmació catòlica i que va ser un fet aïllat.

    Resposta: Per a Antonio Francisco Canales, la primera esquerda important en el monolitisme nacionalcatòlic; Molinero adverteix que la majoria la va viure com un acte d'afirmació catòlica i que va ser un fet aïllat.

  3. Va voler el règim omplir Catalunya d'immigrants?

    Mostra la resposta

    Imma Boj sosté el contrari per als anys cinquanta: entre el 1952 i el 1957 es va retornar als seus pobles unes 15.000 persones des del pavelló de les Missions de Montjuïc.

    Resposta: Imma Boj sosté el contrari per als anys cinquanta: entre el 1952 i el 1957 es va retornar als seus pobles unes 15.000 persones des del pavelló de les Missions de Montjuïc.

Mira la imatge

  1. Quin tipus de font és i qui la va produir?

    Mostra la resposta

    Un document oficial de l'exèrcit franquista, la IV Regió Militar, que anuncia el consell de guerra contra el president de la Generalitat.

    Resposta: Un document oficial de l'exèrcit franquista, la IV Regió Militar, que anuncia el consell de guerra contra el president de la Generalitat.

  2. Què va passar els dos dies següents?

    Mostra la resposta

    L'endemà van jutjar Companys al castell de Montjuïc, i el 15 d'octubre de 1940 el van afusellar.

    Resposta: L'endemà van jutjar Companys al castell de Montjuïc, i el 15 d'octubre de 1940 el van afusellar.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre la detenció i el lliurament de Companys. Qui el va detenir i qui el va portar a la frontera? Per què el resum habitual es queda curt? Reescriviu la frase «els nazis el van lliurar a Franco» amb les dades de les fonts.

Notes per treballar: Nota 32 · Nota 33

Debat

Va ser un «genocidi cultural»?

  • Genocidi cultural. Josep Benet va qualificar així la política franquista contra la llengua i la cultura catalanes, el 1973 i en un llibre del 1995.
  • Repressió sectorial. Bona part de la historiografia espanyola i part de la catalana van objectar que el concepte confonia una repressió cultural i lingüística amb un genocidi.
  • Categoria descriptiva. Francesc Vilanova creu que Benet tenia raó en part i que feia servir el terme com a categoria descriptiva, no jurídica.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

31. SEAT, immigrants i resistència

1959-1975

Fotografia en blanc i negre d'un carrer de Barcelona amb un microcotxe descapotable, un taxi i un escarabat de Volkswagen davant d'una parada de tramvies.
Trànsit a Barcelona el 5 d'octubre de 1960, fotografia de Harry Pot (Anefo). Harry Pot / Anefo, 5 d'octubre de 1960. CC0 (Nationaal Archief, Fotocollectie Anefo). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El Pla d'Estabilització del 1959 va posar fi a l'autarquia i va obrir un període de fort creixement econòmic.
  • Entre el 1961 i el 1975 van arribar a Catalunya més de 950.000 persones; moltes van viure en barraques i després en polígons com Bellvitge.
  • La SEAT, el turisme de masses i el cotxe per a tothom van canviar el país.
  • L'oposició va créixer per la via de la cultura, la universitat, les fàbriques i els barris, fins a l'Assemblea de Catalunya (1971).

Conceptes

Pla d'Estabilització
Conjunt de mesures del 1959 que va liberalitzar l'economia espanyola.
Desenvolupisme
Etapa de creixement econòmic ràpid dels anys seixanta i primers setanta.
Barraquisme
Habitatges precaris autoconstruïts a Montjuïc, el Somorrostro i altres llocs.
Polígon d'habitatges
Gran conjunt de blocs a la perifèria, com Bellvitge.
Nova Cançó
Moviment de cançó en català dels anys seixanta.
Sindicat Democràtic d'Estudiants
Sindicat estudiantil fundat el 1966 al convent dels caputxins de Sarrià.
Assemblea de Catalunya
Plataforma unitària de l'oposició que demanava llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.

Preguntes de comprensió

  1. Va ser un «miracle econòmic»?

    Mostra la resposta

    Molts ho van veure així: l'economia es va triplicar en menys de quinze anys. Jordi Catalan ho veu sobretot com la recuperació del terreny perdut entre el 1936 i el 1959, i amb la crisi va semblar un «miratge».

    Resposta: Molts ho van veure així: l'economia es va triplicar en menys de quinze anys. Jordi Catalan ho veu sobretot com la recuperació del terreny perdut entre el 1936 i el 1959, i amb la crisi va semblar un «miratge».

  2. Què li faltava a Bellvitge els primers anys?

    Mostra la resposta

    Escoles, serveis, voreres i enllumenat suficients; el mercat no es va inaugurar fins al 1975 i les primeres escoles van arribar a finals dels setanta, després d'anys de protestes.

    Resposta: Escoles, serveis, voreres i enllumenat suficients; el mercat no es va inaugurar fins al 1975 i les primeres escoles van arribar a finals dels setanta, després d'anys de protestes.

  3. Què defensava Francesc Candel a Els altres catalans?

    Mostra la resposta

    Que els immigrants s'havien d'incorporar plenament a la societat que els acollia i ser considerats catalans de ple dret.

    Resposta: Que els immigrants s'havien d'incorporar plenament a la societat que els acollia i ser considerats catalans de ple dret.

Mira la imatge

  1. Quins vehicles hi apareixen i què diuen de l'època?

    Mostra la resposta

    Un microcotxe, un taxi i un Volkswagen al costat del tramvia: el cotxe començava a deixar de ser un luxe. El capítol en dona les xifres: 19,2 turismes per mil habitants el 1960 i 109 el 1970.

    Resposta: Un microcotxe, un taxi i un Volkswagen al costat del tramvia: el cotxe començava a deixar de ser un luxe. El capítol en dona les xifres: 19,2 turismes per mil habitants el 1960 i 109 el 1970.

  2. Per què és interessant que la foto la fes una agència neerlandesa?

    Mostra la resposta

    Perquè és una mirada estrangera sobre Espanya, feta per a una sèrie sobre el país; permet preguntar-se què cridava l'atenció dels qui venien de fora.

    Resposta: Perquè és una mirada estrangera sobre Espanya, feta per a una sèrie sobre el país; permet preguntar-se què cridava l'atenció dels qui venien de fora.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre l'enquesta del 1978 de Carlota Solé. Quantes persones es van entrevistar? Quin percentatge entenia el català i quants el necessitaven a la feina? Elaboreu un gràfic amb les dades i escriviu dues conclusions que se'n poden treure i una que no.

Notes per treballar: Nota 52 · Nota 53

Debat

Com cal estudiar la integració dels immigrants?

  • Catalanitat plena. Candel defensava que els nouvinguts eren catalans de ple dret i denunciava el seu aïllament, que segons ell el franquisme afavoria.
  • No només la llengua. El sociòleg Francesc Mercadé va considerar un error metodològic convertir la llengua en la variable principal per estudiar la integració.
  • Dues maneres d'entendre-la. Carlota Solé va descriure que molts catalans d'origen veien en parlar català la prova de la voluntat d'integrar-se, i que la majoria dels immigrants acceptava integrar-se sense deixar de sentir-se andalusos, extremenys o gallecs.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

32. Transició i pujolisme

1975-2003

Fotografia antiga d'una plaça plena de gom a gom davant la façana d'un palau gòtic amb balcó.
La plaça de Sant Jaume plena de gent davant el Palau de la Generalitat, fotografia de Carles Fargas (cap al 1916). Carles Fargas i Bonell, cap al 1916. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired; PD-old-80-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Després de la mort de Franco, la mobilització al carrer, com la Diada del 1977, i les eleccions del 1977 van obrir el camí a l'autogovern.
  • Tarradellas va tornar de l'exili el 1977; la Constitució del 1978 i l'Estatut del 1979 van restablir la Generalitat.
  • Jordi Pujol (CiU) va guanyar el 1980 i va governar vint-i-tres anys; la llei de normalització lingüística del 1983 i la immersió escolar van marcar la política lingüística.
  • Els ajuntaments d'esquerres van transformar els barris del cinturó i Barcelona va celebrar els Jocs Olímpics del 1992.

Conceptes

Transició
Pas de la dictadura franquista a la democràcia.
Generalitat provisional
Govern presidit per Tarradellas des del 1977, abans de l'Estatut.
Estatut del 1979
Estatut d'autonomia de Catalunya aprovat després de la Constitució del 1978.
Normalització lingüística
Política per estendre l'ús del català a tots els àmbits, iniciada amb la llei del 1983.
Immersió lingüística
Mètode per aprendre una segona llengua fent-la servir des del principi com a llengua de classe.
Peix al cove
Expressió per a la política de Pujol de negociar a Madrid avantatges concrets.
Cinturó industrial
Municipis obrers al voltant de Barcelona, com l'Hospitalet.

Preguntes de comprensió

  1. Què tenia de singular el retorn de Tarradellas?

    Mostra la resposta

    Que tornava un president elegit a l'exili i nomenat pel rei abans que existís l'Estatut, i que va saludar la multitud des del balcó del Palau.

    Resposta: Que tornava un president elegit a l'exili i nomenat pel rei abans que existís l'Estatut, i que va saludar la multitud des del balcó del Palau.

  2. Què diuen les dades sobre el català després de dècades d'immersió?

    Mostra la resposta

    Que el coneixement ha avançat molt, però l'ús habitual del castellà continua per davant; si això és èxit o fracàs, diu el capítol, depèn del que cadascú demanés a l'escola.

    Resposta: Que el coneixement ha avançat molt, però l'ús habitual del castellà continua per davant; si això és èxit o fracàs, diu el capítol, depèn del que cadascú demanés a l'escola.

  3. Què van deixar els Jocs del 1992?

    Mostra la resposta

    Les rondes, la modernització del port i de l'aeroport, la Vila Olímpica i les platges per a ús públic; el comitè organitzador va tancar amb superàvit.

    Resposta: Les rondes, la modernització del port i de l'aeroport, la Vila Olímpica i les platges per a ús públic; el comitè organitzador va tancar amb superàvit.

Mira la imatge

  1. De quina època és la foto i per què apareix en aquest capítol?

    Mostra la resposta

    De cap al 1916. Hi apareix perquè, més de seixanta anys després, des del balcó d'aquella mateixa façana, Tarradellas va saludar la multitud quan va tornar de l'exili el 1977.

    Resposta: De cap al 1916. Hi apareix perquè, més de seixanta anys després, des del balcó d'aquella mateixa façana, Tarradellas va saludar la multitud quan va tornar de l'exili el 1977.

  2. Quina funció té la plaça de Sant Jaume en la història que explica el llibre?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: és el lloc de les grans proclamacions i concentracions, del 14 d'abril de 1931 al retorn de Tarradellas.

    Resposta: Resposta oberta: és el lloc de les grans proclamacions i concentracions, del 14 d'abril de 1931 al retorn de Tarradellas.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes amb les dades de coneixement i ús del català el 2023. Feu una taula amb els percentatges i compareu-los amb els del castellà. Quina diferència hi ha entre saber una llengua i fer-la servir? Quina pregunta faríeu en una enquesta al vostre centre?

Notes per treballar: Nota 52 · Nota 53

Debat

Funciona la immersió lingüística?

  • Cohesió i integració. Els seus defensors invoquen el propòsit d'integració i cohesió social que li va reconèixer el Tribunal Constitucional, i la consellera Niubó va parlar el 2025 d'un «domini general satisfactori».
  • Més castellà a l'escola. Les famílies que van pledejar reclamaven més presència del castellà; el 2020 el TSJC va obligar a impartir almenys un 25 % de les classes en castellà, i Vozpópuli va llegir les dades del 2025 com a prova de fracàs.
  • El que diuen les dades. Gairebé tots els alumnes acaben coneixent les dues llengües i el castellà domina al carrer; la valoració depèn de l'objectiu que es demani a l'escola.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

33. De l'Estatut al procés

2003-2017

Fotografia d'una llarga cua de persones, algunes amb paraigua, davant l'entrada d'una escola al matí.
Cua per votar davant l'escola El Dofí de Premià de Mar, l'1 d'octubre de 2017 (fotografia de Dvdgmz). Dvdgmz, 2017. CC0 1.0 (self, cc-zero). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El Govern tripartit va impulsar un nou Estatut, aprovat el 2006 després de ser retallat a les Corts.
  • La sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional va anul·lar o reinterpretar part de l'Estatut i va ser resposta amb la manifestació del 10 de juliol de 2010.
  • La crisi, les retallades i el rebuig al pacte fiscal van coincidir amb el creixement de l'independentisme, que va tenir el màxim a les enquestes el 2013.
  • L'1 d'octubre de 2017 es va fer un referèndum suspès pel Constitucional; el 27 d'octubre el Parlament va votar una declaració de república i el Senat va autoritzar l'article 155.

Conceptes

Tripartit
Govern de coalició del PSC, ERC i ICV (2003-2010).
Estatut del 2006
Reforma de l'Estatut d'autonomia aprovada en referèndum el 2006.
Sentència 31/2010
Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006.
Pacte fiscal
Proposta d'Artur Mas perquè la Generalitat recaptés i gestionés els seus tributs.
Procés
Nom del procés independentista del 2012 al 2017.
Article 155
Article de la Constitució que permet a l'Estat obligar una comunitat autònoma a complir les seves obligacions.
CEO
Centre d'Estudis d'Opinió, que fa les enquestes de la Generalitat.

Preguntes de comprensió

  1. Per què les xifres de la manifestació del 10 de juliol de 2010 mostren com és de difícil comptar els manifestants?

    Mostra la resposta

    Perquè anaven d'1,5 milions segons Òmnium a entre 56.000 i 74.000 segons un recompte fotogràfic, passant per 1,1 milions de la Guàrdia Urbana i 425.000 d'El País.

    Resposta: Perquè anaven d'1,5 milions segons Òmnium a entre 56.000 i 74.000 segons un recompte fotogràfic, passant per 1,1 milions de la Guàrdia Urbana i 425.000 d'El País.

  2. Què va decidir la sentència 31/2010 sobre el terme «nació»?

    Mostra la resposta

    Que les referències del preàmbul a Catalunya com a nació no tenen eficàcia jurídica interpretativa; a més, va anul·lar totalment o parcialment catorze articles.

    Resposta: Que les referències del preàmbul a Catalunya com a nació no tenen eficàcia jurídica interpretativa; a més, va anul·lar totalment o parcialment catorze articles.

  3. Com va evolucionar el suport a la independència segons el CEO?

    Mostra la resposta

    Del 13,9 % el 2006 a un màxim del 48,5 % el novembre del 2013, i després va baixar; la pregunta directa va donar gairebé sempre resultats molt ajustats.

    Resposta: Del 13,9 % el 2006 a un màxim del 48,5 % el novembre del 2013, i després va baixar; la pregunta directa va donar gairebé sempre resultats molt ajustats.

Mira la imatge

  1. Què mostra la foto i a quina hora es va fer?

    Mostra la resposta

    Una cua de persones que esperen per votar davant d'una escola, a les 8.39 del matí de l'1 d'octubre de 2017, en el referèndum suspès pel Constitucional.

    Resposta: Una cua de persones que esperen per votar davant d'una escola, a les 8.39 del matí de l'1 d'octubre de 2017, en el referèndum suspès pel Constitucional.

  2. Per què el capítol diu que d'aquella jornada en van quedar fixades dues versions?

    Mostra la resposta

    Perquè per a uns va ser un exercici de votació protegit pels ciutadans i per a altres una consulta il·legal; també les xifres de ferits depenen de qui les doni.

    Resposta: Perquè per a uns va ser un exercici de votació protegit pels ciutadans i per a altres una consulta il·legal; també les xifres de ferits depenen de qui les doni.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre les enquestes del CEO. Quin canvi de mètode hi va haver el 2014 i per què obliga a comparar amb cautela? Representeu en un gràfic les dades de la pregunta directa entre el 2014 i el 2017 i expliqueu què s'hi pot afirmar.

Notes per treballar: Nota 54 · Nota 55

Debat

Com es va arribar a la tardor del 2017?

  • La sentència com a detonant. Joan B. Culla subratlla la feble legitimitat amb què l'Estatut va entrar en vigor i la seva vulnerabilitat davant d'un tribunal de majoria conservadora.
  • Una cadena d'irresponsabilitats. Jordi Amat sosté que la reforma va estar presonera de populismes i nacionalismes i va acabar en la crisi institucional més profunda des de la Transició.
  • Un moviment de masses. Per a Ucelay-Da Cal, va ser la conversió d'un separatisme minoritari en un moviment de masses.
  • Arrels llargues. J. H. Elliott, segons la lectura de Joan-Pau Rubiés, sosté que després del 1714 es va perdre el principi del consentiment formal i que els intents de recuperar-lo van ser parcials o breus, llevat del del 1977.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

34. Després de l'1 d'octubre

2017-2026

Fotografia d'una taula amb munts ordenats de paperetes i sobres de diferents candidatures.
Paperetes i sobres en un col·legi electoral de Sabadell, el 21 de desembre de 2017 (fotografia d'ÀlexHinojo). ÀlexHinojo, 21 de desembre de 2017. CC0 1.0 (self, cc-zero). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Després de l'aplicació de l'article 155 i de les eleccions del desembre del 2017, el Suprem va condemnar el 2019 els dirigents del procés per sedició, no per rebel·lió.
  • Van seguir protestes al carrer, la pandèmia, els indults del 2021 i la supressió del delicte de sedició el 2022.
  • La llei d'amnistia va tenir un llarg recorregut judicial; el 2026 el Constitucional i el Suprem la van aplicar també a la malversació de diversos condemnats.
  • Catalunya ha superat els vuit milions d'habitants: un de cada quatre ha nascut a l'estranger.

Conceptes

Sedició
Delicte contra l'ordre públic que existia des del Codi Penal del 1822 i es va suprimir el 2022.
Indult
Perdó de la pena concedit pel Govern.
Amnistia
Llei que extingeix la responsabilitat per determinats delictes.
Malversació
Ús indegut de fons públics.
Taula de diàleg
Fòrum de negociació entre el Govern i la Generalitat, reunit per primera vegada el 2020.
Idescat
Institut d'Estadística de Catalunya.

Preguntes de comprensió

  1. Per què el Suprem va criticar la supressió de la sedició?

    Mostra la resposta

    Perquè va considerar que el nou delicte de desordres públics agreujats era «un aliud», una altra cosa, i que es creava un buit normatiu davant de processos secessionistes sense violència.

    Resposta: Perquè va considerar que el nou delicte de desordres públics agreujats era «un aliud», una altra cosa, i que es creava un buit normatiu davant de processos secessionistes sense violència.

  2. Quin punt de l'amnistia va ser el més disputat?

    Mostra la resposta

    La malversació: el Suprem es negava a amnistiar-la i el Constitucional, per set vots contra cinc, li va ordenar fer-ho l'octubre del 2026.

    Resposta: La malversació: el Suprem es negava a amnistiar-la i el Constitucional, per set vots contra cinc, li va ordenar fer-ho l'octubre del 2026.

  3. Com és la població de Catalunya el 2025-2026?

    Mostra la resposta

    Més de 8,2 milions d'habitants; el 61,4 % nascut a Catalunya, el 13,5 % a la resta d'Espanya i el 25,1 % a l'estranger, i gairebé la meitat dels nounats tenen una mare nascuda fora d'Espanya.

    Resposta: Més de 8,2 milions d'habitants; el 61,4 % nascut a Catalunya, el 13,5 % a la resta d'Espanya i el 25,1 % a l'estranger, i gairebé la meitat dels nounats tenen una mare nascuda fora d'Espanya.

Mira la imatge

  1. Quines eleccions eren i en quin context es van fer?

    Mostra la resposta

    Les eleccions al Parlament convocades després de l'aplicació de l'article 155; van batre rècords de participació, amb el 79,1 % del cens.

    Resposta: Les eleccions al Parlament convocades després de l'aplicació de l'article 155; van batre rècords de participació, amb el 79,1 % del cens.

  2. Per què una imatge de paperetes pot ser útil per parlar de pluralisme?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: mostra moltes candidatures diferents sobre la mateixa taula, com les lectures oposades d'aquests anys que recull el capítol.

    Resposta: Resposta oberta: mostra moltes candidatures diferents sobre la mateixa taula, com les lectures oposades d'aquests anys que recull el capítol.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes del requadre sobre el delicte de sedició. Resumiu l'argument del legislador del 2022 i el del Tribunal Suprem. Després organitzeu un debat en què cada grup defensi una de les dues posicions fent servir només el que diuen les fonts.

Notes per treballar: Nota 47 · Nota 48

Debat

Què significa l'amnistia?

  • Reconeixement polític. Per a Jordi Turull, de Junts, demostrava que votar per la independència no és ni pot ser delicte.
  • Cohesió i retrobament. Per a la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, beneficiava el conjunt dels catalans en termes de cohesió i retrobament.
  • Reserves judicials. El Suprem es va resistir a aplicar-la a la malversació i, quan ho va fer, va retreure al Constitucional la seva «innecesaria grandilocuencia».

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

Cronologia del volum

DataQuè va passarCap.
1909Setmana Tràgica27
1914Neix la Mancomunitat de Catalunya27
1923Cop d'Estat de Primo de Rivera27-28
14 d'abril de 1931Proclamació de la República a Barcelona28
1932Les Corts aproven l'Estatut de Catalunya28
6 d'octubre de 1934Companys proclama l'Estat Català28
19 de juliol de 1936El cop militar fracassa a Barcelona29
26 de gener de 1939Les tropes de Franco entren a Barcelona29-30
15 d'octubre de 1940Companys, afusellat a Montjuïc30
1951Vaga de tramvies30
1959Pla d'Estabilització31
1971Neix l'Assemblea de Catalunya31
1977Manifestació de l'11 de setembre i retorn de Tarradellas32
1979Referèndum de l'Estatut32
1992Jocs Olímpics de Barcelona32
2006Referèndum del nou Estatut33
2010Sentència 31/2010 del Constitucional33
1 d'octubre de 2017Referèndum suspès pel Constitucional33-34
2019Sentència del Suprem en la causa del procés34
2024Llei d'amnistia34

Activitat de síntesi

Qui és català? El vostre propi treball

El volum 4 acaba com va començar el llibre: amb la pregunta del treball de la Nora. La síntesi consisteix a respondre-la amb mètode, com un petit treball de recerca.

  1. Recolliu les definicions de «català» que apareixen a la introducció, al capítol 31 (Candel i Carlota Solé) i a l'epíleg (Estatut, art. 7.1).
  2. Feu una petita enquesta anònima al vostre centre amb una o dues preguntes, inspirada en la del 1978 del capítol 31.
  3. Compareu els vostres resultats amb les dades de població i de llengua dels capítols 32 i 34.
  4. Escriviu una conclusió que, com la de la Nora, reculli les diferents respostes i expliqui per què la pregunta continua oberta.

← Volum 3 Índex de la guia