QUI ÉS CATALÀ?

Català · Español

← Índex de la guia

Volum 1. La pedra

Capítols 1-9. De la prehistòria al 1162

Mapes del volum

Mapa esquemàtic de Catalunya amb els jaciments i les ciutats citats als capítols 1 a 4.
Abans de Catalunya: jaciments i ciutats citats als capítols 1-4. Esquema: costa i rius simplificats, punts en posició aproximada. Rètols del mapa en castellà.
Mapa esquemàtic dels comtats catalans i la frontera amb al-Àndalus entre el 801 i el 1162.
Comtats i frontera, 801-1162: llocs citats als capítols 5-9.

1. Els primers pobladors

De la prehistòria al segle VI aC

Fotografia antiga en blanc i negre d'un dolmen: grans lloses de pedra verticals cobertes per una altra llosa horitzontal, enmig del bosc.
El dolmen de Can Puig, a Darnius (Alt Empordà). Lluís Marià Vidal i Carreras, entre el 1900 i el 1910. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El poblament de Catalunya és molt més antic del que es creia fins als anys setanta del segle XX: el testimoni més antic ben datat, al costat de Tarragona, té prop d'un milió d'anys.
  • Neandertals i humans moderns es van succeir a les mateixes coves, com l'Arbreda (Serinyà) o l'Abric Romaní (Capellades).
  • Amb el neolític arriben els poblats estables (la Draga, a tocar de l'estany de Banyoles), la mineria (variscita de Gavà) i els grans sepulcres de pedra.
  • L'edat del bronze, els camps d'urnes i els contactes amb els fenicis preparen el món ibèric; els especialistes descriuen aquests contactes com a relacions negociades, no com una colonització imposada.

Conceptes

Paleolític
Primera i més llarga etapa de la prehistòria, la dels caçadors i recol·lectors nòmades que feien servir eines de pedra tallada.
Neandertal
Espècie humana que va ocupar Europa durant el paleolític mitjà, abans de l'arribada dels humans moderns.
Neolític
Etapa en què apareixen l'agricultura, la ramaderia, la ceràmica i els poblats estables.
Ceràmica cardial
Ceràmica neolítica decorada amb impressions de petxina d'escopinya; la feien servir els pobladors de la Draga.
Variscita
Pedra verda que s'extreia a les mines de Gavà per fer comptes de collaret; va viatjar lluny per intercanvi.
Megalitisme
Costum d'enterrar els morts en sepulcres col·lectius fets amb grans lloses, com els dòlmens de l'Empordà.
Camps d'urnes
Necròpolis d'incineració, amb les cendres guardades en urnes, que s'estenen cap al 1100 aC.

Preguntes de comprensió

  1. Per què és excepcional el poblat de la Draga?

    Mostra la resposta

    Perquè l'aigua de l'estany de Banyoles en va conservar la fusta dels pals i d'alguns objectes, com un arc sencer de teix, i això permet datar-ne la fundació amb una precisió rara en la prehistòria.

    Resposta: Perquè l'aigua de l'estany de Banyoles en va conservar la fusta dels pals i d'alguns objectes, com un arc sencer de teix, i això permet datar-ne la fundació amb una precisió rara en la prehistòria.

  2. Què indica l'extracció de variscita a Gavà sobre aquelles comunitats?

    Mostra la resposta

    Que els pagesos neolítics organitzaven treballs miners complexos, amb pous i galeries, i que els seus comptes verds circulaven per xarxes d'intercanvi llunyanes; les mines també van tenir un sentit simbòlic.

    Resposta: Que els pagesos neolítics organitzaven treballs miners complexos, amb pous i galeries, i que els seus comptes verds circulaven per xarxes d'intercanvi llunyanes; les mines també van tenir un sentit simbòlic.

  3. Com interpreten els especialistes citats la presència fenícia a la costa catalana?

    Mostra la resposta

    Com a relacions negociades en què les comunitats locals decidien segons els seus interessos, i no com una colonització imposada com la del sud peninsular.

    Resposta: Com a relacions negociades en què les comunitats locals decidien segons els seus interessos, i no com una colonització imposada com la del sud peninsular.

Mira la imatge

  1. Quin tipus de monument s'hi veu i per a què servia?

    Mostra la resposta

    Un dolmen, un sepulcre col·lectiu fet amb grans lloses de pedra. El capítol explica que alguns pagesos neolítics van començar a enterrar junts els seus morts sota aquestes pedres, i que l'Empordà n'és la terra predilecta.

    Resposta: Un dolmen, un sepulcre col·lectiu fet amb grans lloses de pedra. El capítol explica que alguns pagesos neolítics van començar a enterrar junts els seus morts sota aquestes pedres, i que l'Empordà n'és la terra predilecta.

  2. Per què una foto de cap al 1900-1910 és també una font històrica?

    Mostra la resposta

    Perquè mostra com era el monument fa més d'un segle i qui s'hi interessava: la va fer un geòleg i excursionista, Lluís Marià Vidal i Carreras, que anys després va excavar l'Abric Romaní.

    Resposta: Perquè mostra com era el monument fa més d'un segle i qui s'hi interessava: la va fer un geòleg i excursionista, Lluís Marià Vidal i Carreras, que anys després va excavar l'Abric Romaní.

Activitat amb fonts

La mandíbula de Banyoles es va considerar neandertal durant més d'un segle. Llegiu les dues notes i expliqueu què va canviar entre la primera monografia i l'estudi del 2023, i què proposa l'equip del 2023 per sortir de dubtes. Què ens ensenya el cas sobre com avança la ciència?

Notes per treballar: Nota 27 · Nota 29

Debat

De qui és la mandíbula de Banyoles?

  • Interpretació tradicional. Des de la monografia del 1915 se la va emparentar amb els neandertals, i així la continuen descrivint algunes obres de referència.
  • Revisió del 2023. L'equip de Brian Keeling no hi troba trets derivats propis dels neandertals; en algunes anàlisis s'agrupa amb Homo sapiens, tot i que no té mentó.
  • Qüestió oberta. Els mateixos autors proposen analitzar-ne l'ADN o les proteïnes abans de tancar la qüestió.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

2. Ibers i grecs

Segle VI - 218 aC

Plànol arqueològic antic de la ciutat grega d'Empúries, amb carrers, edificis i muralles traçats amb línia.
Plànol de la ciutat grega d'Empúries, dibuixat per Manuel Cazurro (1909). Manuel Cazurro, 1909. Domini públic (PD-old). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Cap al 600 aC els focis, grecs de l'Àsia Menor, es van instal·lar al golf de Roses i van fundar Emporion (Empúries) i Rhode (Roses), ports de comerç amb els pobles de l'interior.
  • Els ibers vivien en poblats fortificats dalt dels turons, com Ullastret, governats per aristocràcies; els autors antics esmenten diversos pobles, però les seves fronteres són difícils de fixar.
  • Els ibers escrivien i encunyaven moneda: Gómez-Moreno en va desxifrar l'escriptura als anys vint, però llegir els seus textos no és el mateix que entendre'ls.
  • La Segona Guerra Púnica va portar Anníbal a travessar l'Ebre i els romans a desembarcar a Empúries el 218 aC.

Conceptes

Emporion
Nom grec d'Empúries; vol dir mercat o port de comerç.
Focis
Grecs de Focea, ciutat jònica de l'Àsia Menor, que van fundar colònies a la Mediterrània occidental.
Oppidum
Nucli fortificat que servia de centre a una comunitat ibera i li donava nom.
Ilergets, indigets, cossetans
Alguns dels pobles ibers que esmenten els autors clàssics; els ilergets tenien la capital a Iltirta.
Escriptura ibèrica
Sistema d'escriptura dels ibers; avui es pot llegir, però la llengua continua sense entendre's.
Diarquia
Comandament compartit per dues persones, com el d'Indíbil i Mandoni segons el Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia.

Preguntes de comprensió

  1. Què tenia de singular el veïnatge de grecs i ibers a Empúries?

    Mostra la resposta

    Hi convivien ciutats gregues i indígenes molt a prop, amb recel però amb negoci: la desconfiança no impedia el comerç, sinó que l'organitzava.

    Resposta: Hi convivien ciutats gregues i indígenes molt a prop, amb recel però amb negoci: la desconfiança no impedia el comerç, sinó que l'organitzava.

  2. Què és el plom de Pech Maho i què demostra?

    Mostra la resposta

    Una làmina de plom amb un text grec que funciona com a rebut d'una compra de barques als emporitans. Els testimonis porten noms ibers, cosa que mostra el paper d'alguns indígenes en les transaccions.

    Resposta: Una làmina de plom amb un text grec que funciona com a rebut d'una compra de barques als emporitans. Els testimonis porten noms ibers, cosa que mostra el paper d'alguns indígenes en les transaccions.

  3. Per què el capítol diu que llegir no és entendre en el cas de l'ibèric?

    Mostra la resposta

    Perquè des de Gómez-Moreno se sap quin so correspon a cada signe, però la llengua ibèrica no s'entén, de manera que els textos es poden pronunciar sense saber què diuen.

    Resposta: Perquè des de Gómez-Moreno se sap quin so correspon a cada signe, però la llengua ibèrica no s'entén, de manera que els textos es poden pronunciar sense saber què diuen.

Mira la imatge

  1. Quins elements d'una ciutat pots identificar al plànol?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta: carrers, illes d'edificis i el recinte emmurallat. El capítol recorda que els emporitans comerciaven amb els ibers des de darrere de les seves muralles.

    Resposta: Resposta oberta: carrers, illes d'edificis i el recinte emmurallat. El capítol recorda que els emporitans comerciaven amb els ibers des de darrere de les seves muralles.

  2. Per què és important saber que el plànol es va publicar el 1909?

    Mostra la resposta

    Perquè és un plànol de l'època de les primeres grans excavacions: reflecteix el que se'n sabia aleshores, i l'arqueologia posterior el va poder corregir o completar.

    Resposta: Perquè és un plànol de l'època de les primeres grans excavacions: reflecteix el que se'n sabia aleshores, i l'arqueologia posterior el va poder corregir o completar.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre el plom de Pech Maho. Feu una fitxa del document: on i quan va aparèixer, quan es va descobrir que tenia text, en quines llengües està escrit i qui fa de testimoni. Què ens diu de la relació entre grecs i ibers?

Notes per treballar: Nota 22 · Nota 23

Debat

Eren germans Indíbil i Mandoni?

  • Lectura tradicional. Les fonts els citen gairebé sempre junts i Polibi, en dos passatges, els presenta com a germans.
  • Lectura del Diccionario Biográfico de la RAH. És més probable que Mandoni estigués casat amb una germana d'Indíbil, és a dir, que fossin cunyats; la pista surt del mateix Polibi, que parla de la dona de Mandoni com a germana d'Indíbil.
  • El que queda obert. Tampoc no és segur que Mandoni fos ilerget: podia ser ausetà o ilercavó.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

3. Tàrraco i Bàrcino

218 aC - segle III

Dibuix antic de les ruïnes de l'amfiteatre romà de Tarragona al costat del mar, amb petites figures humanes entre les pedres.
Vista de les restes de l'amfiteatre de Tarragona (taller d'Alexandre de Laborde, abans del 1806). Taller d'Alexandre de Laborde, abans del 1806. Domini públic (PD-France, PD-US-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El 218 aC els Escipions van desembarcar a Empúries; així va començar la presència romana, i del seu campament va néixer Tàrraco.
  • Els ibers es van revoltar, i el 195 aC el cònsol Cató va aixafar la revolta des d'Empúries.
  • Tàrraco es va convertir en capital d'una província enorme i August hi va residir el 26-25 aC; el seu conjunt monumental és Patrimoni Mundial des de l'any 2000.
  • Bàrcino va ser una colònia petita i emmurallada, la data de fundació de la qual es discuteix; el vi de la costa s'exportava en àmfores a mig Imperi.

Conceptes

Romanització
Procés pel qual els pobles conquerits van adoptar la llengua, les lleis i els costums de Roma; com va passar és matèria d'interpretació.
Colònia
Ciutat fundada per Roma amb ciutadans romans, com Bàrcino.
Província
Unitat territorial de l'Imperi governada per un representant de Roma; Tàrraco va ser capital de la Tarraconense.
Vil·la
Casa de camp romana que explotava la terra que l'envoltava.
Àmfora
Gerra de ceràmica per transportar vi o oli; els segells permeten conèixer productors i rutes.
Llibert
Antic esclau que havia rebut la llibertat.
Epigrafia
Estudi de les inscripcions antigues, sobretot en pedra.

Preguntes de comprensió

  1. Per què es diu que Tàrraco va ser durant una temporada el centre del món romà?

    Mostra la resposta

    Perquè August, malalt durant la guerra contra els càntabres, hi va residir i hi va començar el seu vuitè i el seu novè consolat.

    Resposta: Perquè August, malalt durant la guerra contra els càntabres, hi va residir i hi va començar el seu vuitè i el seu novè consolat.

  2. Què es discuteix sobre la fundació de Bàrcino?

    Mostra la resposta

    La data: Alessandro Ravotto la situa cap al 15-10 aC, acabades les guerres càntabres; Gasparini i López-Gómez proposen l'època de Cèsar, cap al 45-44 aC, com va sostenir la majoria d'historiadors entre mitjan segle XIX i els anys setanta. Els textos antics no resolen la qüestió.

    Resposta: La data: Alessandro Ravotto la situa cap al 15-10 aC, acabades les guerres càntabres; Gasparini i López-Gómez proposen l'època de Cèsar, cap al 45-44 aC, com va sostenir la majoria d'historiadors entre mitjan segle XIX i els anys setanta. Els textos antics no resolen la qüestió.

  3. Què revela la història de Luci Licini Segon?

    Mostra la resposta

    Que un llibert podia arribar a una posició social molt alta a la Bàrcino romana: al fòrum se li van dedicar més de vint pedestals amb estàtua.

    Resposta: Que un llibert podia arribar a una posició social molt alta a la Bàrcino romana: al fòrum se li van dedicar més de vint pedestals amb estàtua.

Mira la imatge

  1. Quin edifici romà hi apareix i en quin estat és?

    Mostra la resposta

    L'amfiteatre de Tarragona, en ruïnes: el dibuix mostra el que en quedava a principis del segle XIX.

    Resposta: L'amfiteatre de Tarragona, en ruïnes: el dibuix mostra el que en quedava a principis del segle XIX.

  2. Per a què es va fer aquest dibuix?

    Mostra la resposta

    Per a un llibre de viatges, el Voyage pittoresque et historique de l'Espagne. És la mirada d'un viatger il·lustrat sobre les ruïnes, no un plànol arqueològic.

    Resposta: Per a un llibre de viatges, el Voyage pittoresque et historique de l'Espagne. És la mirada d'un viatger il·lustrat sobre les ruïnes, no un plànol arqueològic.

Activitat amb fonts

Compareu les dues notes sobre la fundació de Bàrcino. Quina data proposa cadascuna i quin tipus d'arguments s'hi fan servir? Expliqueu per què els historiadors poden discrepar sobre la data d'un fet sense que cap d'ells s'inventi res.

Notes per treballar: Nota 46 · Nota 47

Debat

Què va ser la romanització?

  • Gesta civilitzadora. Fins fa pocs anys alguns autors la presentaven com una obra civilitzadora i com el punt de partida d'una història d'Espanya entesa com a unitat.
  • Realitat plural. Pere Bosch Gimpera, en la lliçó inaugural del curs 1937-1938, veia una Hispània ètnicament plural sobre la qual Roma es va superposar sense transformar-la de manera essencial.
  • Imperialisme. Les anàlisis actuals, segons Ruiz de Arbulo, posen l'accent en l'imperialisme romà: la pressió fiscal, el botí i el control dels mercats.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

4. La fi de Roma i els visigots

Segle III - 711

Retrat a l'oli de cos sencer d'un rei guerrer amb corona, mantell i espasa, dret.
Ataülf, rei dels visigots, imaginat per Raimundo de Madrazo (1858). Raimundo de Madrazo y Garreta, 1858. Domini públic (PD-Art, PD-old-100-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • El 259 van ser martiritzats a Tàrraco el bisbe Fructuós i els seus diaques, prova d'una Església ja organitzada.
  • Les incursions del segle III van crear un clima d'inseguretat: Empúries va quedar gairebé deshabitada i Bàrcino es va tancar amb una muralla de grans torres.
  • El 415 el rei got Ataülf va ser assassinat a Barcelona; al segle VI la ciutat va ser seu reial en diversos moments, abans que la cort es fixés a Toledo.
  • Els bisbes es van convertir en governants de les ciutats; el regne visigot va acabar amb una crisi successòria abans del 711.

Conceptes

Màrtir
Persona que mor per no renunciar a la seva fe; els de Tàrraco van morir cremats a l'amfiteatre.
Visigots
Poble germànic que es va instal·lar a Hispània i a la Gàl·lia i va formar un regne amb capital final a Toledo.
Arrianisme
Corrent cristià que professaven els visigots abans de la seva conversió al catolicisme.
Concili
Reunió de bisbes per decidir qüestions de doctrina i de disciplina.
Conjunt episcopal
Conjunt d'edificis del bisbe (aula, baptisteri, església) com el que es conserva sota la plaça del Rei de Barcelona.
Fisc
Hisenda del rei; el document De fisco Barcinonensi del 592 fixa el que es podia cobrar per cada modi de gra.

Preguntes de comprensió

  1. Què prova, segons Pere de Palol, el martiri de Fructuós?

    Mostra la resposta

    Que Tàrraco tenia ja el 259 un bisbat organitzat i jerarquitzat.

    Resposta: Que Tàrraco tenia ja el 259 un bisbat organitzat i jerarquitzat.

  2. Quines conseqüències va tenir la inseguretat del segle III a les ciutats?

    Mostra la resposta

    Empúries va quedar pràcticament deshabitada, Girona va refer les muralles, Bàrcino es va emmurallar i a Tàrraco la població es va concentrar a la part alta.

    Resposta: Empúries va quedar pràcticament deshabitada, Girona va refer les muralles, Bàrcino es va emmurallar i a Tàrraco la població es va concentrar a la part alta.

  3. Què diu la carta De fisco Barcinonensi sobre el poder dels bisbes?

    Mostra la resposta

    Que els bisbes actuaven com a garants del sistema fiscal: donaven la seva conformitat als recaptadors nomenats per a Barcelona i al que podien cobrar.

    Resposta: Que els bisbes actuaven com a garants del sistema fiscal: donaven la seva conformitat als recaptadors nomenats per a Barcelona i al que podien cobrar.

Mira la imatge

  1. És un retrat real d'Ataülf?

    Mostra la resposta

    No. Es va pintar el 1858, més de catorze segles després de la seva mort, per a la Serie Cronológica de los Reyes de España: és com se l'imaginava un pintor del segle XIX.

    Resposta: No. Es va pintar el 1858, més de catorze segles després de la seva mort, per a la Serie Cronológica de los Reyes de España: és com se l'imaginava un pintor del segle XIX.

  2. Què volia transmetre una sèrie de retrats de reis com aquesta?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta. Una pista: la sèrie situava Ataülf al començament d'una llista de reis d'Espanya, i el capítol explica que el seu pas per Barcelona va ser breu, «gairebé una anècdota cortesana» segons Palol.

    Resposta: Resposta oberta. Una pista: la sèrie situava Ataülf al començament d'una llista de reis d'Espanya, i el capítol explica que el seu pas per Barcelona va ser breu, «gairebé una anècdota cortesana» segons Palol.

Activitat amb fonts

La basílica construïda a l'arena de l'amfiteatre de Tarragona té diverses dates proposades. Llegiu la nota i feu una línia de temps amb cada proposta. Quin tipus de prova aporta la ceràmica? Completeu-ho amb la nota sobre els tresorets de monedes: per què no totes les monedes amagades proven el mateix?

Notes per treballar: Nota 12 · Nota 15

Debat

Quina gravetat van tenir les invasions del segle III?

  • Un cop greu. Les fonts antigues insisteixen en la devastació: Aureli Víctor diu que els francs van deixar gairebé saquejada la ciutat dels tarraconenses, i Orosi encara citava Tarragona entre les grans ciutats arruïnades.
  • Inseguretat prolongada. El mateix Palol adverteix que potser avui es valora en excés la incursió: els tresorets són de moments diferents i la crisi va ser més aviat un estat general d'inseguretat que va portar a emmurallar ciutats a tot l'Occident.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

5. Al-Àndalus i la frontera franca

711-878

Miniatura medieval d'un rei amb escut i llança en forma de creu, envoltat d'un fons de lletres disposades en quadrícula.
Lluís el Piadós com a soldat de Crist, en un manuscrit de Raban Maur (segle IX). Raban Maur (780-856), segle IX. Domini públic (PD-Art, PD-old-100-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Després del 711 el territori va passar a mans musulmanes; d'aquelles dècades se'n sap molt poc i ni tan sols la data de la conquesta és segura.
  • Els francs van travessar els Pirineus: Girona es va lliurar el 785 i Barcelona va caure el 801 després d'un llarg setge.
  • Els comtes francs de la frontera van viure entre revoltes, guerres civils de l'Imperi i conflictes amb Còrdova; gairebé tots van ser francs fins al 878.
  • Els hispani refugiats van ocupar terres ermes per aprisió; a Troyes (878) Barcelona i Girona van passar a Guifré, un comte del país.

Conceptes

Al-Àndalus
Nom del territori peninsular sota domini musulmà.
Carolingis
Dinastia franca de Carlemany i els seus successors.
Comte
Representant del rei franc que governava un comtat, impartia justícia i manava les tropes.
Hispani
Refugiats cristians arribats d'al-Àndalus a les terres franques.
Aprisió
Ocupació d'una terra erma i sense amo per conrear-la, que donava dret a la propietat al cap de trenta anys.
Marca Hispànica
Nom amb què s'han designat els comtats francs al sud dels Pirineus; se'n discuteix el valor jurídic.
Duel judicial
Combat en què es creia que Déu donava la victòria a l'innocent, com el que va perdre el comte Bera el 820.

Preguntes de comprensió

  1. Per què no se sap amb seguretat quan va caure Barcelona?

    Mostra la resposta

    Perquè les fonts no coincideixen: els annals francs parlen de l'estiu del 801, Ermold suggereix la Pasqua i Tremp s'inclina per la fi de la tardor del 801. També varia la durada del setge.

    Resposta: Perquè les fonts no coincideixen: els annals francs parlen de l'estiu del 801, Ermold suggereix la Pasqua i Tremp s'inclina per la fi de la tardor del 801. També varia la durada del setge.

  2. Què era l'aprisió i qui la feia servir?

    Mostra la resposta

    L'ocupació i el conreu de terres sense amo; la feien servir sobretot els hispani arribats a la frontera, que es van queixar a l'emperador dels abusos que patien.

    Resposta: L'ocupació i el conreu de terres sense amo; la feien servir sobretot els hispani arribats a la frontera, que es van queixar a l'emperador dels abusos que patien.

  3. Què va canviar a Troyes el 878?

    Mostra la resposta

    Barcelona i Girona es van lliurar a Guifré, comte d'Urgell i Cerdanya i fill de Sunifred: un home del país en lloc d'un comte franc.

    Resposta: Barcelona i Girona es van lliurar a Guifré, comte d'Urgell i Cerdanya i fill de Sunifred: un home del país en lloc d'un comte franc.

Mira la imatge

  1. Com es representa el rei i què porta a les mans?

    Mostra la resposta

    Com un soldat, amb escut i una llança rematada amb una creu: és la imatge del miles Christi, el soldat de Crist.

    Resposta: Com un soldat, amb escut i una llança rematada amb una creu: és la imatge del miles Christi, el soldat de Crist.

  2. Per què aquesta imatge és una font de l'època i no una reconstrucció posterior?

    Mostra la resposta

    Perquè prové d'un manuscrit carolingi del segle IX, contemporani de Lluís el Piadós, el rei que va entrar a Barcelona el 801. Mostra com volia presentar-se el poder franc.

    Resposta: Perquè prové d'un manuscrit carolingi del segle IX, contemporani de Lluís el Piadós, el rei que va entrar a Barcelona el 801. Mostra com volia presentar-se el poder franc.

Activitat amb fonts

Feu servir les dues notes per reconstruir el debat sobre la data de la presa de Barcelona. Feu una taula amb tres columnes: font, data que proposa i durada del setge. Després discutiu: per què un poema d'elogi escrit anys després pot ser útil i perillós alhora?

Notes per treballar: Nota 42 · Nota 44

Debat

Què va ser la Marca Hispànica?

  • Una circumscripció pròpia. Joseph Calmette va sostenir que es va crear el 865 com a territori amb entitat pròpia; Jan Dhondt la va fer remuntar al 798.
  • Un concepte geogràfic. Ramon d'Abadal va concloure que el nom era un recurs pràctic, sense valor jurídic.
  • Una creació carolíngia. Cullen Chandler sosté que Catalunya va ser una creació carolíngia i que els seus orígens constitucionals són impossibles de fixar.
  • Una identitat hispanogoda. Salrach recorda que els seus habitants se sentien hispans o hispanogots i recordaven el regne de Toledo.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

6. Guifré el Pilós

878-911

Gravat del segle XIX: un jove agenollat aixeca la mà en jurament davant el cos d'un home mort, envoltat de guerrers medievals.
El jurament de Guifré el Pilós davant el cadàver del seu pare, gravat de Joaquim Furnó sobre composició d'Eduard Grenzner i dibuix d'Eusebi Planas (1860). Eduard Grenzner (1833-1908), Eusebi Planas (1833-1897) i Joaquim Furnó (1832-1918), 1860. Domini públic (PD-old-auto-expired; autors morts el 1897, 1908 y 1918). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Guifré, fill de Sunifred, va reunir a les seves mans gairebé tots els comtats del nord-est després de rebre Barcelona i Girona el 878.
  • Va organitzar la repoblació de terres de l'interior i va fundar els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses.
  • Va morir el 897 després de l'atac de Llop ibn Muhammad, i els seus fills van heretar els comtats sense que hi intervingués cap rei: l'herència va ser un fet, però la sobirania encara no.
  • Segles després es va convertir en un mite: la llegenda de les Gesta (segle XII) i la de les quatre barres (1551) no tenen base documental.

Conceptes

Repoblació
Instal·lació de població en terres poc habitades; el capítol matisa que no sempre es tractava de terres buides.
Herència del càrrec comtal
Pas dels comtats de pares a fills sense nomenament del rei.
Monestir
Comunitat religiosa que vivia sota una regla; Ripoll va ser la fundació predilecta de Guifré.
Gesta comitum Barcinonensium
Genealogia dels comtes escrita pels monjos de Ripoll al segle XII, que comença amb una llegenda de Guifré.
Heràldica
Sistema d'escuts d'armes; no existia en temps de Guifré i apareix a Europa després de l'any 1100.
Mite històric
Relat sobre el passat que es creu cert i dona sentit a una comunitat, encara que no estigui documentat.

Preguntes de comprensió

  1. Per què va ser tan important el que va passar després de la mort de Guifré?

    Mostra la resposta

    Perquè els seus fills el van succeir als comtats sense intervenció reial. Però el capítol matisa que Guifré II encara es va encomanar a un rei franc i que els documents es van datar pels reis francs fins al 1180.

    Resposta: Perquè els seus fills el van succeir als comtats sense intervenció reial. Però el capítol matisa que Guifré II encara es va encomanar a un rei franc i que els documents es van datar pels reis francs fins al 1180.

  2. Què mostra el plet de la vall de Sant Joan del 913?

    Mostra la resposta

    Que el relat de la conquesta i de les terres buides es feia servir als judicis; Jonathan Jarrett assenyala que els documents del mateix Guifré mostren que havia comprat bona part de la vall.

    Resposta: Que el relat de la conquesta i de les terres buides es feia servir als judicis; Jonathan Jarrett assenyala que els documents del mateix Guifré mostren que havia comprat bona part de la vall.

  3. Per què la llegenda de les quatre barres no pot ser certa?

    Mostra la resposta

    Perquè apareix per primera vegada el 1551 i perquè en temps de Guifré no existia l'heràldica: el primer testimoni de les barres és el sepulcre de Ramon Berenguer II, mort el 1082, i el primer datat, un segell del 1150.

    Resposta: Perquè apareix per primera vegada el 1551 i perquè en temps de Guifré no existia l'heràldica: el primer testimoni de les barres és el sepulcre de Ramon Berenguer II, mort el 1082, i el primer datat, un segell del 1150.

Mira la imatge

  1. Va passar l'escena que mostra el gravat?

    Mostra la resposta

    No. És una recreació romàntica de la llegenda de Guifré «d'Arrià», inventada al segle XII i recollida a les Gesta comitum Barcinonensium, que el capítol distingeix de la biografia documentada.

    Resposta: No. És una recreació romàntica de la llegenda de Guifré «d'Arrià», inventada al segle XII i recollida a les Gesta comitum Barcinonensium, que el capítol distingeix de la biografia documentada.

  2. Per a quin llibre es va fer i què diu això de la seva intenció?

    Mostra la resposta

    Per al volum I de la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer (1860). Mostra com el segle XIX va convertir Guifré en un símbol, com explica l'apartat sobre el naixement del mite.

    Resposta: Per al volum I de la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer (1860). Mostra com el segle XIX va convertir Guifré en un símbol, com explica l'apartat sobre el naixement del mite.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre les llegendes de Guifré. Indiqueu en quina data apareix per escrit cada llegenda (la de les Gesta i la de les barres) i quants segles després de la mort del comte. Elaboreu una conclusió: què sabem de Guifré pels documents i què per les llegendes?

Notes per treballar: Nota 63 · Nota 76

Debat

Va ser Guifré el fundador de Catalunya?

  • El gran pas cap a la sobirania. La Gran Enciclopèdia Catalana considera l'herència dels seus comtats potser el pas més gran dels comtes catalans cap a la independència.
  • Una conjuntura que no controlava. La síntesi Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans matisa que la seva imatge de pare de la pàtria deu molt a la decadència del poder carolingi.
  • Documents davant de llegenda. Abadal i Coll i Alentorn van separar la biografia documentada de la llegenda; Ponsich i, amb menys rotunditat, Salrach van defensar que la llegenda tenia algun fons històric.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

7. L'any mil: Almansor, Borrell i Oliba

911-1035

Litografia del segle XIX: un comte medieval fuig en una barca mentre al fons crema una ciutat emmurallada.
La fugida de Borrell II després del saqueig de Barcelona per Almansor, litografia de José Serra y Porson (1872). José Serra y Porson, cap al 1872. Domini públic (PD-old-100-expired; autor mort el 1910). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Els comtes de Barcelona van mantenir relacions diplomàtiques amb Còrdova, que l'atles de l'Enciclopèdia Catalana interpreta en part com a actes de submissió.
  • El juliol del 985 Almansor va assetjar i saquejar Barcelona; després del desastre, l'ajuda franca no va arribar.
  • Des del 988 els comtes van actuar sense demanar res als reis francs; com cal anomenar aquest canvi és una qüestió d'interpretació.
  • El 1010 una expedició catalana va entrar a Còrdova, i l'abat i bisbe Oliba va impulsar Ripoll, Montserrat i les assemblees de pau i treva.

Conceptes

Califat de Còrdova
Estat andalusí el sobirà del qual es va proclamar califa, màxima autoritat política i religiosa.
Almansor
Cabdill que va governar de fet el califat i va dirigir campanyes militars contra els regnes cristians.
Mancús
Moneda d'or que circulava als comtats, documentada almenys des del 980.
Astrolabi
Instrument per mesurar l'altura dels astres; va arribar amb els àrabs i a Catalunya es va adaptar a la numeració llatina.
Pau i treva de Déu
Assemblees impulsades per l'Església per limitar la violència dels senyors en determinats dies i llocs.
Taifes
Regnes en què es va dividir al-Àndalus en trencar-se el califat.

Preguntes de comprensió

  1. Què va aprendre Gerbert d'Orlhac als comtats?

    Mostra la resposta

    Es va formar a Vic i hi va conèixer la ciència arribada d'al-Àndalus, com l'astrolabi; després va ser papa amb el nom de Silvestre II i va continuar demanant llibres als seus contactes catalans.

    Resposta: Es va formar a Vic i hi va conèixer la ciència arribada d'al-Àndalus, com l'astrolabi; després va ser papa amb el nom de Silvestre II i va continuar demanant llibres als seus contactes catalans.

  2. Per què Feliu sosté que Barcelona no va morir el 985?

    Mostra la resposta

    Perquè la pèrdua va ser important però parcial: ni el comte ni el bisbe no figuren entre els morts o els captius, només està documentada la destrucció d'un sostre i l'arqueologia no ha trobat cap estrat d'incendi d'aquella època.

    Resposta: Perquè la pèrdua va ser important però parcial: ni el comte ni el bisbe no figuren entre els morts o els captius, només està documentada la destrucció d'un sostre i l'arqueologia no ha trobat cap estrat d'incendi d'aquella època.

  3. Què va ser l'any dels francs?

    Mostra la resposta

    El nom que els historiadors musulmans van donar al 1010, quan un exèrcit català va entrar a Còrdova i la va saquejar, amb grans pèrdues també per als catalans.

    Resposta: El nom que els historiadors musulmans van donar al 1010, quan un exèrcit català va entrar a Còrdova i la va saquejar, amb grans pèrdues també per als catalans.

Mira la imatge

  1. Va passar l'escena que mostra la litografia?

    Mostra la resposta

    No. El mateix peu adverteix que recrea una llegenda: cap font de l'època no explica que el comte fugís per mar.

    Resposta: No. El mateix peu adverteix que recrea una llegenda: cap font de l'època no explica que el comte fugís per mar.

  2. Per què un llibre d'història del 1872 inclouria una escena llegendària?

    Mostra la resposta

    Resposta oberta. Es pot relacionar amb la idea del capítol que les llegendes sobre el saqueig es van anar adornant durant segles i que va costar molt desmuntar-les.

    Resposta: Resposta oberta. Es pot relacionar amb la idea del capítol que les llegendes sobre el saqueig es van anar adornant durant segles i que va costar molt desmuntar-les.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre el saqueig del 985 i les seves llegendes. Separeu en dues columnes el que està documentat i el que s'hi va afegir després (els caps llançats, l'abadessa entre cotó, els homes de paratge). Per què, segons Zimmermann, el desastre es fa més terrible com més s'allunyen els documents dels fets?

Notes per treballar: Nota 43 · Nota 45

Debat

Va néixer un país independent el 988?

  • Ruptura amb els francs. Des del 988 no es coneix cap precepte reial franc per a Catalunya i Borrell es va titular duc ibèric i marquès; molts estudis del mil·lenari hi veuen l'inici de la independència.
  • Lectura crítica. Ballestín subratlla que no es pot provar que es renovés la petició d'ajuda a Hug Capet, i Jonathan Jarrett considera que la data es va fer indiscutible en la historiografia local com a inici d'una independència que ningú de l'època no hauria reconegut.
  • Des de les fonts àrabs. Dolors Bramon proposa que Còrdova ja tractava els comtes com a sobirans abans del 988.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

8. Senyors, serfs i Usatges

1035-1097

Miniatura medieval: un comte i una comtessa asseguts en un tron, envoltats de consellers, a l'encapçalament d'un còdex.
Ramon Berenguer I i Almodis promulguen els Usatges, miniatura dels Usatges de París (cap al 1321-1328). Anònim, miniatura dels Usatges de París, cap al 1321-1328. Domini públic (PD-Art, PD-old-auto-expired). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Entre el 1041 i el 1059 la revolta de Mir Geribert, «príncep d'Olèrdola», va mostrar la força dels nobles davant del comte.
  • Es va formar una societat feudal de castells, pactes i juraments, i els pagesos van carregar amb noves exigències senyorials.
  • L'or de les paries de les taifes va donar al comte Ramon Berenguer I un avantatge decisiu sobre els senyors.
  • Els Usatges de Barcelona, atribuïts al comte i a Almodis, són en realitat un text de data discutida que va créixer durant segles; el període acaba amb dos assassinats a la família comtal.

Conceptes

Feudalisme
Organització social basada en llaços personals entre senyors i vassalls i en el domini senyorial sobre els pagesos.
Convinença
Pacte escrit entre senyors per fixar obligacions mútues i evitar la guerra entre ells.
Homenatge
Ritu pel qual un vassall es posava al servei d'un senyor.
Paries
Tributs en or que pagaven els regnes de taifes als comtes a canvi de protecció o de pau.
Usatges
Recull d'usos jurídics de Barcelona que va acabar encapçalant el dret general català.
Mutació feudal
Interpretació de Pierre Bonnassie segons la qual el pas a la societat feudal va ser ràpid i traumàtic.

Preguntes de comprensió

  1. Qui era Almodis i quin paper va tenir en el govern?

    Mostra la resposta

    L'esposa de Ramon Berenguer I. Va rebre el comtat de Girona i rendes de les paries, va presidir assemblees de pau i treva i va negociar la compra de Carcassona. Va ser assassinada el 1071 pel seu fillastre Pere Ramon.

    Resposta: L'esposa de Ramon Berenguer I. Va rebre el comtat de Girona i rendes de les paries, va presidir assemblees de pau i treva i va negociar la compra de Carcassona. Va ser assassinada el 1071 pel seu fillastre Pere Ramon.

  2. Per què l'or de les taifes va canviar les regles del joc?

    Mostra la resposta

    Perquè va permetre al comte comprar castells, fidelitats i herències de parents, i a més va posar en marxa una economia monetària.

    Resposta: Perquè va permetre al comte comprar castells, fidelitats i herències de parents, i a més va posar en marxa una economia monetària.

  3. Què intentava fer el nucli antic dels Usatges?

    Mostra la resposta

    Substituir la venjança de sang per indemnitzacions segons el delicte i la condició de la víctima, i fixar les institucions del feu i del castell.

    Resposta: Substituir la venjança de sang per indemnitzacions segons el delicte i la condició de la víctima, i fixar les institucions del feu i del castell.

Mira la imatge

  1. Quina escena representa la miniatura?

    Mostra la resposta

    La promulgació dels Usatges de Barcelona per Ramon Berenguer I i Almodis, amb els seus consellers: l'escena que la tradició atribuïa al matrimoni.

    Resposta: La promulgació dels Usatges de Barcelona per Ramon Berenguer I i Almodis, amb els seus consellers: l'escena que la tradició atribuïa al matrimoni.

  2. Per què no serveix com a prova que el comte va promulgar els Usatges?

    Mostra la resposta

    Perquè es va pintar més de dos segles i mig després, cap al 1321-1328, i el capítol explica que avui gairebé ningú no creu en aquella promulgació: és un text de data discutida que va créixer durant segles.

    Resposta: Perquè es va pintar més de dos segles i mig després, cap al 1321-1328, i el capítol explica que avui gairebé ningú no creu en aquella promulgació: és un text de data discutida que va créixer durant segles.

Activitat amb fonts

Llegiu les dues notes sobre el debat de la feudalització. Resumiu en una frase la tesi de Bonnassie i en una altra la de Farías. Què canvia, per a la vida d'un pagès, si el procés va ser ràpid o lent?

Notes per treballar: Nota 31 · Nota 35

Debat

Revolució o mutació lenta?

  • Mutació ràpida. Pierre Bonnassie va presentar el pas a la societat feudal com un canvi relativament ràpid, breu i traumàtic.
  • Revolució feudal. Thomas N. Bisson va parlar el 1994 d'una «revolució feudal», amb la violència com a mètode d'exercir la senyoria; Dominique Barthélemy, en canvi, va demanar revisar el paradigma de la mutació i hi va polemitzar.
  • Procés llarg. Víctor Farías el veu com un procés que va començar al primer terç del segle XI i es va allargar fins a finals del XII, amb acceleracions.
  • El que es discuteix. Com resumeix el capítol, ningú no nega que hi hagués transformació: el que es debat és el ritme.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

9. El mar, Provença i la unió amb Aragó

1097-1162

Miniatura medieval: un rei assegut conversa amb un clergue al costat d'un munt de documents, amb altres figures al fons.
Alfons II ordena amb Ramon de Caldes la reunió dels documents (Liber feudorum maior, segle XIII). Anònim, segle XIII. Domini públic (PD-Art, PD-old-70). Vegeu-la a Wikimedia Commons.

Idees clau

  • Ramon Berenguer III va unir Barcelona i Provença per matrimoni i va participar amb Pisa en l'expedició a Eivissa i Mallorca del 1114-1115.
  • Al poema pisà Liber maiolichinus hi apareixen algunes de les primeres mencions de Catalunya i dels catalans.
  • El 1137 Ramir II d'Aragó va lliurar la seva filla Peronella i el seu regne al comte Ramon Berenguer IV: va néixer la unió dinàstica que es coneixeria com a Corona d'Aragó.
  • Amb la conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149) es va formar la Catalunya Nova, poblada amb cartes de poblament.

Conceptes

Unió dinàstica
Unió de diversos territoris sota un mateix sobirà, que conserven les seves lleis i institucions.
Corona d'Aragó
Nom que va acabar designant el conjunt de regnes i terres dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Monarquia composta
Concepte encunyat per historiadors com J. H. Elliott per a monarquies formades per territoris amb institucions pròpies.
Ordes militars
Ordes religiosos de monjos soldat, com els templers i els hospitalers.
Carta de poblament
Document que fixava els drets i les obligacions dels qui anaven a poblar un lloc.
Catalunya Vella i Catalunya Nova
Distinció jurídica entre el territori català més antic i el guanyat al segle XII, amb usos senyorials més durs a la Vella.

Preguntes de comprensió

  1. Qui va escriure per primera vegada la paraula Catalunya?

    Mostra la resposta

    Segons Joan Coromines, la primera menció de Cathalonia és del 1114 i els primers testimonis es deuen a italians, relacionats amb l'expedició a les Balears.

    Resposta: Segons Joan Coromines, la primera menció de Cathalonia és del 1114 i els primers testimonis es deuen a italians, relacionats amb l'expedició a les Balears.

  2. Per què Alfons el Bataller va deixar un problema successori?

    Mostra la resposta

    Perquè no tenia fills i va llegar els seus regnes a tres ordes de Terra Santa; ningú no va voler complir aquell testament.

    Resposta: Perquè no tenia fills i va llegar els seus regnes a tres ordes de Terra Santa; ningú no va voler complir aquell testament.

  3. Què proposa Antoni Virgili sobre el quint dels templers?

    Mostra la resposta

    Que no era un tros de terra, sinó una participació en les rendes de les terres conquerides, cosa que explicaria que gairebé no hi hagi cartes de poblament templeres a Tortosa i a Lleida.

    Resposta: Que no era un tros de terra, sinó una participació en les rendes de les terres conquerides, cosa que explicaria que gairebé no hi hagi cartes de poblament templeres a Tortosa i a Lleida.

Mira la imatge

  1. Què fan els personatges de la miniatura?

    Mostra la resposta

    Reunir i ordenar documents: el rei Alfons II, fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella, encarrega a Ramon de Caldes el recull dels documents de la Corona.

    Resposta: Reunir i ordenar documents: el rei Alfons II, fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella, encarrega a Ramon de Caldes el recull dels documents de la Corona.

  2. Per què a un rei li interessava tant guardar documents?

    Mostra la resposta

    Perquè els pactes, els juraments i les donacions eren la prova dels seus drets. La miniatura connecta amb el debat del capítol: els documents del 1137 no es discuteixen, la seva lectura jurídica sí.

    Resposta: Perquè els pactes, els juraments i les donacions eren la prova dels seus drets. La miniatura connecta amb el debat del capítol: els documents del 1137 no es discuteixen, la seva lectura jurídica sí.

Activitat amb fonts

Llegiu les notes sobre la polèmica de les denominacions. Feu una taula amb els noms que s'han proposat per al conjunt (Corona d'Aragó, Confederació catalanoaragonesa, monarquia composta), qui els defensa i amb quin argument. Comproveu què va respondre l'Institut d'Estudis Catalans el 2018.

Notes per treballar: Nota 52 · Nota 55

Debat

Què va néixer a Barbastre el 1137?

  • Casament en casa. Antonio Ubieto i, en la mateixa línia, Guillermo Fatás sostenen que el comte va entrar a la casa d'Aragó com a consort de l'hereva.
  • Govern en nom propi. Cristian Palomo qualifica aquestes tesis de revisionistes: recorda que fins al 1150 Peronella era la promesa i que Ramon Berenguer va governar en nom propi.
  • El nom del conjunt. Uns creuen que «Corona d'Aragó» amaga l'aportació catalana; altres veuen en les fórmules compostes una manera d'anteposar els catalans. Palomo considera anacrònic parlar de confederació.

Demaneu a l'alumnat que identifiqui en què es basa cada postura i quines proves caldrien per decidir entre elles.

Totes les fonts d'aquest capítol →

Cronologia del volum

DataQuè va passarCap.
Fa 960.000-780.000 anysEines acheulianes al Barranc de la Boella (la Canonja)1
Cap al 5300 aCPoblat neolític de la Draga, a tocar de l'estany de Banyoles1
Primera meitat del IV mil·lenni aCMines de variscita de Gavà1
Principis del segle VI aCEls focis s'instal·len a Empúries1-2
218 aCAnníbal travessa l'Ebre; els Escipions desembarquen a Empúries2-3
26-25 aCAugust resideix a Tàrraco3
259Martiri del bisbe Fructuós a Tàrraco3-4
415Ataülf és assassinat a Barcelona4
711Fi del regne visigot4-5
801Lluís el Piadós pren Barcelona5
878Assemblea de Troyes: Guifré rep Barcelona i Girona6
985Almansor saqueja Barcelona7
988Borrell II es titula «duc ibèric i marquès»7
1071Assassinat de la comtessa Almodis8
1114-1115Expedició pisanocatalana a Eivissa i Mallorca9
1137Ramir II lliura Peronella i el seu regne al comte de Barcelona9
1148-1149Conquesta de Tortosa i Lleida9

Activitat de síntesi

Quan comença Catalunya?

El volum 1 recorre milers d'anys abans que existís la paraula «Catalunya». Amb el que s'ha treballat als nou capítols, prepareu una resposta argumentada a la pregunta.

  1. Trieu tres moments que es podrien considerar un «inici» (per exemple, el 878, el 988 o el 1114) i busqueu a cada capítol què va passar.
  2. Per a cada moment, anoteu què diuen els documents i què hi van afegir després les llegendes, amb almenys una nota de les fonts.
  3. Compareu les vostres propostes a classe i expliqueu per què els historiadors no donen una única data.
  4. Escriviu una conclusió de deu línies que distingeixi entre el territori, el nom i les institucions.

Índex de la guia Volum 2 →